Selecciona Edició
Connecta’t

Els consells de Gallardón valen 100.000 euros a l'any?

Deu expresidents autonòmics treballen en òrgans consultius de les seves comunitats

Els seus salaris van dels 57.000 als 100.000 euros bruts a l'any

La ciutadana A. P. G. va perdre el control de la moto a la intersecció del carrer de Deyanira amb Campezo, a Madrid, el 2011 a causa, segons ella, del mal estat del paviment: “Estava mullat i no se'n sabia la causa ni d'on venia l'aigua”. Després d'estar 8 dies hospitalitzada i 548 sense poder treballar, va reclamar 65.000 euros a l'Ajuntament. El desembre del 2013, la família d'una altra madrilenya, C. C. C., va demanar a la Conselleria de Sanitat una indemnització (sense fixar) per la mort de la jove, que atribuïa al retard en un diagnòstic d'hepatitis. Aquest tipus de reclamacions patrimonials —particulars que demanen una compensació pública per negligències mèdiques, mal estat de la via pública, litigis urbanístics, entre d'altres— suposen un 80% dels casos que arriben al Consell Consultiu de la Comunitat de Madrid, traslladats per les institucions, perquè opinin sobre si el ciutadà té raó. Assumptes com aquests es pot trobar ara sobre la taula Alberto Ruiz-Gallardón, que acaba d'incorporar-se a l'òrgan.

La remuneració del lloc —100.556 euros bruts anuals—, assegurat per a qualsevol antic cap de Govern madrileny, ha revifat la polèmica sobre els llocs vitalicis després de mandat en càrrec públic i la utilitat d'aquests organismes. Totes les comunitats, excepte Cantàbria, en tenen un. En total, els seus pressupostos anuals sumen 30 milions. La seva funció és donar opinió jurídica als organismes autonòmics sobre reclamacions patrimonials —solen ser la majoria dels casos— i també sobre la legislació que surt dels Governs, Parlaments i Ajuntaments. Són una rèplica del Consell d'Estat, que té un pressupost de 10 milions. “Quan va començar l'Estat de les autonomies, es va plantejar on es podien atendre les consultes de les Comunitats; el Constitucional els va permetre crear consells consultius”, explica Santiago Muñoz Machado, catedràtic de Dret Administratiu. “Són tan prescindibles com molts altres òrgans creats per les Comunitats emulant les institucions de l'Estat”, opina l'expert, que afegeix que “la garantia del ciutadà no són els consells consultius, sinó els tribunals”. A més de reclamar a l'Administració cal reclamar a la justícia.

“Ens reunim una vegada
a la setmana, però no només treballem aquell dia”, explica Joaquín Leguina

Entre desenes de consellers, criden l'atenció deu expresidents autonòmics que estan en aquest lloc pel seu càrrec anterior. A més de Gallardón (PP), a Madrid hi ha Joaquín Leguina (PSOE); a València, Francisco Camps (PP); a Andalusia, Rafael Escuredo (PSOE); a la Rioja, Joaquín Espert (PP); a Galícia, Gerardo Fernández Albor (PP), Emilio Pérez Touriño (PSOE) i Fernando Ignacio González Laxe (PSOE); a Castella i Lleó, José Constantino Nalda (PSOE); a Astúries, José Rodríguez-Vigil. Els que tenen el salari més baix són el valencià (57.586) i els gallecs (58.659). A la Rioja no hi ha un fix, sinó dietes.

Molts dels casos
que s'atenen responen a reclamacions per negligències mèdiques

En una entrevista telefònica, Leguina nega que el consell sigui un retir daurat per a polítics: “Ens reunim una vegada a la setmana, però jo vinc al despatx cada dia”. L'expresident assegura que si no hi hagués consells consultius, el Consell d'Estat hauria de crear seccions a cada Comunitat. Manuel Cruz, catedràtic de Filosofia Contemporània, puntualitza: “Que hi hagi polítics que per la seva enorme experiència contribueixin al debat és defensable; però que hi siguin per revisar moltes vegades casos irrellevants, com per exemple sobre la deterioració de la via pública, i que cobrin una morterada...”. Leguina assegura que guanyaria un 10 % més si tornés a la seva plaça de funcionari a l'INE. “Les reclamacions dels ciutadans mereixen tenir un bon assessorament”, diu el president de el Consell Consultiu d'Astúrias, Bernardo Fernández.

Tenir experiència com a jurista d'entre 10 i 15 anys sol ser l'exigència més estesa per als candidats. “La llei gallega restringeix el nomenament de consellers electius a juristes de reconeguda competència en matèries de dret públic”, expliquen fonts de el Consello Consultivo, que justifica l'entrada d'expresidents per “la seva experiència de govern”. En la mateixa línia, el consell valencià defensa el seu “valuós cabal d'indubtable experiència en assumptes de govern i administració”.

En el cas de Madrid, a més d'expresidents i juristes, es preveu l'entrada d'exalcaldes de la capital, expresidents de l'Assemblea, exconsellers i exviceconsellers, i exalts càrrecs de l'Administració General de l'Estat. “Cal potenciar la transparència en la seva designació basada en criteris tècnics perquè la seva funció és tècnica, no política, i sol haver-hi una gran confusió”, opina José Eugenio Soriano García, catedràtic de Dret Administratiu. Un dictamen de pes recent va ser el del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, que va avalar la llei de consultes. “En més d'una ocasió, les decisions dels consellers d'aquests òrgans coincideixen amb les dels grups polítics que van donar suport al seu nomenament”, destaca Manuel Cruz.

MÉS INFORMACIÓ