_
_
_
_
_

“Pot haver-hi ebola en molts més països i no ho sabem”

Al president de la Federació Internacional de Malalties Tropicals no el preocupa que l'ebola arribi a un país amb un bon sistema de salut com Espanya

Javier Salas
El catedràtic de Parasitologia, després de l'entrevista.
El catedràtic de Parasitologia, després de l'entrevista.Ramón de la Rocha

Santiago Mas-Coma (Barcelona, 1949) repeteix amb calma, una i altra vegada, que el gran error que cometem és pensar que som capaços de dominar la natura. Posa com a exemple els tsunamis, però també els terribles riscos en què és un dels màxims experts: "Aquestes petites bestioles que et poden destrossar un país". Catedràtic de la Universitat de València, Mas-Coma és president de la Federació Internacional de Malalties Tropicals i expert de referència de l'Organització Mundial de la Salut per a malalties oblidades, organisme que defensa amb dents i ungles malgrat les crítiques per la seva feina per contenir el brot d'ebola de l'Àfrica Occidental. Durant la seva participació al Campus Àfrica a La Laguna, aquest expert ha explicat el que considera el principal problema del brot actual: la falta d'informació sobre la presència del virus al continent.

Pregunta. S'acaba de produir el primer contagi d'ebola fora d'Àfrica, a Espanya.

Resposta. Francament, com a expert no em preocupa quan passa en un país amb un sistema de vigilància que funciona, com Espanya o si passés als EUA. Em preocupa molt més que passi en un país sense sistema de vigilància, o amb prou feines sistema de salut, com per exemple Mali. En països així podria ser un desastre total, com si s'estengués per determinades zones de Nigèria.

P. Però la gent està preocupada.

Em preocupa molt més que passi en un país sense sistema de vigilància, o amb prou feines sistema de salut, com per exemple Mali. En països així podria ser un desastre total"

R. Un dels primers problemes és que la gent no entén el concepte de zoonosi [malalties que es transmeten d'animals a humans]. El virus d'Ebola és un virus propi de ratpenats. I als ratpenats no els fa res perquè el virus i els ratpenats han coevolucionat durant milions d'anys de tal manera que s'han adaptat l'un a l'altre. El virus és el primer interessat a no matar l'hoste perquè si ho fa també es mor. Però l'anàlisi, l'estudi i la resposta davant una malaltia com aquesta és molt diferent d'altres epidèmies.

P. L'OMS ha rebut moltes crítiques que asseguren que hi ha intervingut tard.

R. Què volien que féssim? A ningú se li havia ocorregut pensar mai que hi hagués ebola a la part occidental d'Àfrica. Això ha agafat tothom desprevingut. A hores d'ara no sabem si aquesta soca està molt lluny genèticament de les que van provocar els brots al Congo. Si aquest virus ha evolucionat durant molt temps pel seu compte, pot ser que l'ebola estigui molt escampat per tot Àfrica i potser demà passat apareix a Mali o a Burkina Faso. Estem plantejant-nos coses d'inici d'investigació. No sabem ni la distribució del virus. Hi ha molts més països on pot ser present i no ho sabem.

P. I què es podria haver fet per aturar abans el brot?

Es critica la tardança, però no van per aquí els trets: és un problema d'informació

R. Es critica la tardança, però no van per aquí els trets: és un problema d'informació. Ningú ha estudiat el virus d'Ebola en els ratpenats, sobre el terreny, absolutament ningú. Per què? És molt difícil de fer, necessites una quantitat de diners increïbles, per portar-hi un equip d'investigadors, amb aquests vestits i escafandres amb què només aguantes tres hores, i anar a buscar ratpenats per fer un estudi de tot el continent africà, en diferents països, per anar veient on es troba l'ebola i on no, per fer la cartografia del virus. Qui finança això? És molt costós. Capturar ratpenats, prenent mostres, amb totes les precaucions, per veure si tenen ebola... Caldria un laboratori de màxima seguretat i no n'hi ha ni un en tot Àfrica, excepte a Sud-àfrica. L'estudi de l'origen en els ratpenats només es pot plantejar quan no hi hagi una epidèmia en humans sobre el terreny.

P. No es va poder actuar de cap altra manera?

R. Tenim un brot paral·lel al Congo, però allí estan preparats, s'ho podien esperar. El brot de Guinea va aparèixer en una zona rural. I immediatament, després de confirmar-se els primers casos, la corba de nous contactes es va frenar. Es va creure que estava controlat, com altres vegades. I es dispara en el moment en què arriba a les ciutats. A més, les fronteres que nosaltres veiem ells no les veuen. I ha sorgit en una zona amb costums terribles per al contagi de l'ebola. Si haguéssim sabut que hi havia ebola a la zona hauríem pogut fer pedagogia explicant a la gent què no ha de fer. Cal temps per respondre-hi adequadament: ara s'ha vist que respostes que semblaven eficients no ho van ser tant. Però això no té res a veure amb el fet que la comunitat internacional o els organismes hagin actuat tard, sinó que s'ha pensat com s'havia pensat fins ara en brots anteriors i en aquests països s'han afegit connotacions que mai s'havien donat abans en anteriors brots d'ebola. La gent ara té por, si a més els diem que els organismes no estan fent bé la seva feina, que l'estan fent malament, se sentiran completament desprotegits i perduts.

P. Què podem aprendre d'aquest brot?

R. El gran error que cometem és pensar que som capaços de dominar la natura. Quan ens critiquen és que la gent creu que som capaços de dominar-ho tot i als humans ens queda molt per fer.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Javier Salas
Jefe de sección de Ciencia, Tecnología y Salud y Bienestar. Cofundador de MATERIA, sección de ciencia de EL PAÍS, ejerce como periodista desde 2006. Antes, trabajó en Informativos Telecinco y el diario Público. En 2021 recibió el Premio Ortega y Gasset.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_