Selecciona Edició
Connecta’t

“El debat no és tant el dret a decidir, sinó ampliar l'autogovern”

El lehendakari reclama a Rajoy una iniciativa política per a Catalunya i Euskadi

Iñigo Urkullu, durant l'entrevista.
Iñigo Urkullu, durant l'entrevista.

Iñigo Urkullu (Alonsotegi, Biscaia, 1961) té com a referent polític José Antonio Aguirre, el mític president del primer Govern basc de la història, que va ser a punt de ser cap del Govern de la República en l'exili. Urkullu reivindica el caràcter pactista entre diferents d'Aguirre i el seu sentit de la justícia social. Poc abans de celebrar-se l'entrevista acaba de reunir-se amb Idoia Mendia, la líder del PSE, amb la qual tracta de segellar un pacte parlamentari d'estabilitat. Urkullu defensa la via basca d'autogovern, basada en la disposició addicional de la Constitució, que reconeix els drets històrics bascos i que tracta d'acompassar amb el benestar social. Es troba allunyat del debat català. Té altres prioritats i reclama al president del Govern una iniciativa política que, segons ell, no tenen Catalunya i Euskadi.

Pregunta. Ha parlat últimament amb Artur Mas?

Resposta. L'última vegada va ser a principis d'agost. Així mateix, diumenge passat, amb motiu de la festa de l'Alderdi Eguna, del PNB, ho vaig fer amb representants de CiU i de la Generalitat.

P. Van comentar la situació de Catalunya?

R. Òbviament. La sensació que van transmetre va ser de preocupació per la situació i d'una certa incredulitat davant la falta de voluntat del Govern central de voler abordar mitjançant el diàleg qüestions que han calat en la societat catalana. Això va ser tot.

P. El 15 de setembre va estar gairebé tres hores reunit amb el president del Govern a la Moncloa. Quant de temps van dedicar a Catalunya?

R. Faltaven tres dies pel referèndum d'Escòcia. Vam parlar d'Escòcia i de Catalunya. Però entendrà que no m'agradi entrar en reflexions que afectin altres àmbits més enllà del basc. Li puc dir que no vam aprofundir en aquests temes. Sí que ens vam referir al context, que està trufat per una reivindicació que els bascos també tenim, com el dret a decidir. Però això sí, de manera pactada, amb una consulta legal.

P. Rajoy li va fer alguna referència sobre si prendria alguna iniciativa per guanyar legitimitat a Catalunya?

R. En absolut. Però també és cert que al llarg de les meves reunions amb Rajoy he estat insistint, no només pel que fa al País Basc, en la necessitat del diàleg. També a Catalunya. I aquesta necessitat de diàleg, aquesta voluntat d'acord necessària de treballar per part del Govern espanyol, que es troba a faltar, sí que ha estat present en les converses que he tingut amb el president.

He insistit al president que

dialogui amb Catalunya

P. Sense més precisions? Ni tan sols sobre la reforma constitucional que proposa el PSOE?

R.  No.

P. Cada vegada que se li pregunta per Catalunya, vostè contesta sempre que Euskadi té la seva pròpia via de reforma de l'Estatut de Gernika del 1979. Com és aquesta via?

R. No només tenim la nostra pròpia via, sinó la nostra pròpia història. La nostra realitat és diferent de la catalana o l'escocesa. Tenim un sistema de govern que té la seva derivada en el pacte estatutari del 1979, procedent de la Constitució espanyola que respecta i empara en la seva disposició addicional primera els drets històrics dels territoris del poble basc. A partir d'aquí i seguint el sentit de pacte que ha caracteritzat el règim foral i la voluntat dels territoris bascos plantejo un mètode: diàleg-negociació-acord i ratificació.

P. En què es tradueix aquest mètode?

R. Que els bascos, després d'un acord institucional, al Parlament basc, després d'una negociació entre els partits, validin aquest acord institucional. Aquesta és la nostra via. És apel·lar a la bilateralitat efectiva en la relació amb l'Estat espanyol, que s'identifiqui amb el concert econòmic i que pugui ser traslladable a un model d'Estat respectuós amb la plurinacionalitat.

P. Creu possible un acord entre nacionalistes i no nacionalistes sobre aquesta qüestió?

Iñigo Urkullu, poc abans de l'entrevista. ampliar foto
Iñigo Urkullu, poc abans de l'entrevista. EL PAÍS

R.  Ho crec. Per això hi estic treballant. A mi em serviria com a base que el PP del País Basc manifestés el seu compromís amb el compliment íntegre de l'Estatut de Gernika del 1979, encara que no anés més enllà. Estic expectant amb el plantejament del PSOE, d'un model d'Estat federal i obert al coneixement d'aquesta proposta. I crec que hi ha base suficient aquí com quan entre diverses formacions polítiques -Bildu, PSE i PNB- parlàvem el 2006.

P. Aquest plantejament l'allunya de la proposta catalana?

R. No valoro els procediments que se segueixin en altres comunitats. Però sí que li puc dir que el que em sembla interessant del mètode escocès és el que té d'acord entre dos governs per sotmetre a un referèndum Escòcia, que també reivindiquem nosaltres: diàleg, negociació, acord i ratificació. No sé si és més realista o no [que el de Catalunya]. Però és més participatiu i vertebrador. I crec que possible de complir en una Europa en construcció cap a la qual hem de mirar.

P. Ja que parlem d'Europa. En el míting de l'Alderdi Eguna, el president del PNB, Andoni Ortuzar, va assenyalar que “en aquest món global, la independència és més una qüestió mental que legal”. Què va voler dir?

R.  La independència és una aspiració legítima que tot nacionalista té. Però al PNB se li reconeix des del seu naixement una construcció nacional des de l'acompanyament de la societat, basat en el pragmatisme. Avui dia, més independència és menys dependència. El debat no és tant dret a decidir o no. El debat ha de ser el de l'autogovern, com es respecta l'autogovern, com entenem més autogovern i major benestar per als ciutadans. Vivim en un món globalitzat. Hi ha un espai que és el de la UE. Som europeistes i conscients que la UE està basada en els estats-nació i que aquests estats-nació perden pes davant unitats subestatals. Això ens fa remoure les nostres aspiracions legítimes.

P. Pot servir la reforma constitucional que planteja el PSOE com a llera a les seves reivindicacions?

R.  Sempre que parteixi la reforma d'una voluntat que va existir durant la Transició, el reconeixement de dues nacions, com la catalana i la basca, i quedi reflectit en la reforma.

P. Però, al fil de la possible reforma constitucional, alguns presidents autonòmics han dit que cal eliminar “privilegis” com el concert econòmic.

R.  El concert no és un privilegi, és un dret històric, emparat per la Constitució. Assumeix un risc unilateral. Quan les coses van malament, en som els responsables. Hem de pagar un contingent per les competències no transferides al País Basc, en funció del pes de la població. Representem el 5% i paguem el 6,24%. De privilegis, res.

El debat avui no és el dret a decidir,

sinó el d'autogovern i benestar

P. Hi ha els que opinen que si Catalunya hagués tingut el concert aquesta última crisi no s'hauria deslligat.

R. Els partits catalans ho han estat reivindicant fins fa poc, i jo els he dit que no tinc cap problema sempre que no vagi en perjudici del concert basc, que també té Navarra. De concert econòmic en van tenir, durant el franquisme, les províncies que el dictador va considerar “no traïdores”: Navarra i Àlaba, i es van suprimir a Gipuzkoa i Biscaia. Els partits catalans, durant la Transició, van renunciar al concert. Però no sé si ja en aquests moments satisfà Catalunya.

P. Hem parlat molt de la política territorial. Però quines són les seves prioritats?

R. La més important, la reactivació econòmica, creació d'ocupació i manteniment dels serveis essencials de les polítiques públiques. El segon objectiu és la pau i la convivència, després del cessament definitiu d'ETA, i el tercer és el de l'anàlisi de l'autogovern, davant el qual plantejo una voluntat d'acord entre nacionalistes i no nacionalistes.

P. Vostè va demanar al president del Govern una trobada al juny. Li va enviar una carta al juliol i no la va rebre fins al 15 de setembre. És normal, això? Quines prioritats té el president?

R. Ho desconec. Els temps de fer política del president del Govern no van d'acord amb els temps de la democràcia ni de la necessitat de resposta a les demandes. Han estat cinc les reunions que he mantingut amb ell des que és president. Li he enviat molta correspondència. He intentat abordar amb ell aquests tres eixos de què he parlat abans, alguns d'urgents relacionats amb la pau i convivència o que tenen un termini, com la liquidació del Cupo.

P. Però la reunió es va saldar sense concrecions. Què farà?

R. Li he fixat un termini, a finals d'any. El president es va comprometre a respondre.

P. I si no respon?

R. Estem en una situació molt preocupant. Hi ha una actitud de recentralització per part del Govern.

P. Quan fa gairebé tres anys del cessament definitiu d'ETA, el Govern central, malgrat la seva insistència, no ha fet cap pas en política penitenciària, ni tan sols amb els presos d'ETA que rebutgen la violència. Què en diu el president?

No hi ha política d'Estat en el president

R.  És recurrent que el president digui què vol fer, però no sap si les circumstàncies són propícies. Jo li dic que per aprofundir en l'assentament d'un temps de pau, que cada dia que passa es consolida, no és qüestió de càlculs electoralistes ni de solucions a resistències internes, sent conscients de qui és el deutor, l'organització terrorista. Davant aquesta falta d'explicació, en aquesta última reunió, vaig aportar una iniciativa de suport a processos legals de reinserció, als presos que ho desitgin, des del seu penediment i reconeixement del dany causat.

P.  Li va respondre alguna cosa a aquesta proposta?

R.  Em va dir que li provocava una reflexió en el si del Govern. Tinc algunes esperances.

P. Ha parlat amb el president alguna vegada de la situació d'Arnaldo Otegi?

R. No, però en la meva última trobada li vaig lliurar l'informe que l'associació de presos d'ETA, Etxerat, m'havia lliurat a l'estiu.

P. No tem que l'immobilisme de Rajoy doni oxigen a Bildu al País Basc?

R.  Sempre hem denunciat la retroalimentació del victimisme entre el PP i l'esquerra abertzale, utilitzada, en el passat, en clau electoral. Jo intento fer veure als uns i als altres que això no dóna rendibilitat política i que hem de regir-nos per altres esquemes. Fa gairebé tres anys que ETA va cessar definitivament, que ha estat corroborat, que ha estat legalitzada l'esquerra abertzale, després d'assumir la legalitat espanyola, que l'esquerra abertzale ha condemnat els brots violents. Per tant, no hem de fer càlculs electorals amb aquestes qüestions. La situació ha canviat i el Govern ha d'acompanyar aquest canvi per evitar que les coses es posin més difícils. La paciència té un límit.

P.  Creu que al president del Govern li falta sentit d'Estat en aquesta matèria?

R. Sí. No hi ha una política d'Estat, però tampoc en l'àmbit econòmic ni en el d'autogovern.

P.  Per raons electorals?

R. També. Està molt tenallat per sectors que segueixen el tòtem que va crear Aznar. A Rajoy no el veig amb la disposició d'Aznar. Però si que el veig tenallat.

P. El preocupen els recents brots de kale borroka, malgrat ser condemnats per Sortu?

R. No crec que prenguin cos. Però no per això deixen de ser fets greus.

A Rajoy el veig tenallat pels tòtems

que va crear Aznar

P. Quan tindrà lloc el desarmament d'ETA?

R. Hi haurà desarmament. Però no sé quan. ETA no es mou pels nostres esquemes democràtics. Ni tan sols per esquemes electorals. Són referent els seus presos, que encara els té captius. Ho faran, també, en la mesura que tinguin les mínimes garanties i, en aquest sentit, el Govern central havia de ser més audaç davant la voluntat de desarmament manifestada pels terroristes, encara que el gest que van fer al febrer fos ridícul. I si el Govern no ho vol fer directament, que deixi fer-ho als que hi estan disposats, com el Govern basc o la Comissió Internacional de Verificació.

P.  Manté la seva confiança en la Comissió?

R.  Sí. El seu paper d'agents intermedis és positiu, com ho ha estat i està sent en tots els processos de violència política. El Govern de Rajoy no ha de posar traves a la seva tasca.

P. Quina importància concedeix a la promesa de revisió crítica del passat que va fer el portaveu de Bildu, Asier Arraiz, en el debat de política general?

R.  S'està movent alguna cosa en aquest món. Hem vist la presència de representants de Bildu en actes d'homenatge a víctimes del terrorisme. Falta un compromís més nítid i que abasti les víctimes del PP. Es una seqüència i crec que veurem aquesta autocrítica.

P. Podem competeix amb l'electorat de Bildu?

R. Hi competeix perquè comparteixen el model de societat i això aflora més amb la crisi econòmica. Després dels resultats de les europees, és curiós que Sortu parlés de “front nacionalista d'esquerres” i des d'altres àmbits d'esquerra abertzale s'apel·lés al “front d'esquerres”. Hi ha un temor a Bildu cap a Podem.

P. Vostè ha apostat pel pacte amb el PSE per tenir la majoria en els pressupostos. La nova líder del PSE, Idoia Mendia, ha accentuat el caràcter socialdemòcrata en el seu discurs. Se sent còmode amb el PSE?

R. M'hi sento còmode perquè es troba en els gens del PNB el concepte de justícia social. El PNB ha demostrat el seu sentit de justícia social i de solidaritat en la seva trajectòria de Govern, de tants anys amb el PSE a Euskadi. Insisteixo que hem de sortir tots junts de la crisi, encara que sigui més lentament. Volem estendre l'acord a l'estructuració interna del País Basc.

P. No es pot estendre també a la consolidació del final d'ETA?

R. En aquest camp, tenim obert un diàleg i l'esforç compartit des de l'etapa del Govern de Rodríguez Zapatero. Tant de bo compti també amb el PP i Bildu.