Selecciona Edició
Connecta’t

Cebrián: “Llatinoamèrica s’ha de preparar per al tsunami digital”

El president executiu de Prisa creu que el fenomen de l'Estat Islàmic és degut al fracàs de la primavera àrab

Juan Luis Cebrián, a l'Assemblea del CEAL.
Juan Luis Cebrián, a l'Assemblea del CEAL.

El president executiu de Prisa, Juan Luis Cebrián, va assenyalar dijous que "Llatinoamèrica s'ha de preparar per al tsunami digital" que ja ha fuetejat Europa i els Estats Units i que ha canviat radicalment el panorama dels mitjans de comunicació i la indústria cultural, tant en els models de negoci com en la relació amb els usuaris.

L'executiu va indicar que mentre que a Europa i als Estats Units els mitjans i, en particular els diaris i el món editorial, han patit una crisi severa per la irrupció dels mitjans en línia, en la majoria dels països de Llatinoamèrica no s'ha produït aquest procés i fins i tot s'està vivint un boom de publicitat. Però es va mostrar convençut que aquest fenomen es reproduirà en breu a la regió i que els mitjans llatinoamericans han d'afrontar aquesta revolució digital com una oportunitat i no com un problema.

“No caieu en el miratge que no passareu el mateix que hem passat aquí. I és que les noves tecnologies canviaran fonamentalment l'espectre dels mitjans de comunicació i això afectarà no només el negoci, sinó la vertebració de les opinions públiques i la manera de funcionar de la democràcia en el futur”, va indicar el directiu durant la seva intervenció en la XXV Assemblea Plenària del Consell Empresarial d'Amèrica Llatina (CEAL), que se celebra a Madrid.

El president executiu de Prisa (grup editor d'EL PAÍS) va indicar que Llatinoamèrica té un gran potencial perquè es tracta d'un mercat cultural únic de 730 milions de persones, en el qual la penetració d'Internet és només del 54% però amb un perfil de creixement ampli gràcies a l'augment de la classe mitjana i a l'extensió de xarxes que estan duent a terme els operadors.

Cebrián va insistir en la bona salut de la premsa impresa a la regió, encara que va alertar de lleis que limiten la inversió estrangera en els mitjans de comunicació en alguns països (Veneçuela, Ecuador, l'Argentina i d'altres), en la instrumentalització de la justícia per assetjar els mitjans i en la presència de forts monopolis locals dominants la relació amb el poder polític dels quals és ambivalent i perillós per a la formació de l'opinió pública.

El també president d'EL PAÍS va recordar que Prisa s'ha enfocat per ser un grup global, en el qual la meitat dels ingressos provenen de Llatinoamèrica, i aviat serà la principal font de facturació. “Aviat serem més iberoamericans que espanyols”, va assenyalar, i va oferir algunes dades per recalcar la importància de la regió per al grup de comunicació: el 78% d'ingressos de Santillana procedeixen de Llatinoamèrica; el diari EL PAÍS té 5,9 milions d'usuaris únics i les ràdios del grup, 29,8 milions d'oients.

Cebrián també va analitzar el fenomen de l'Estat Islàmic i el va atribuir al fracàs del moviment de la primavera àrab, que va començar a Egipte i va generar un miratge que va portar a fer creure que es podien establir democràcies als països del nord de l'Àfrica i el Pròxim Orient. “Cap d'aquests països, excepte Tunísia, s'ha salvat del desastre”, va indicar. En aquest sentit, va recordar que aquests moviments es van generar en gran mesura per la capacitat de mobilització de les xarxes socials, que desvertebran l'opinió pública, però aquesta desvertebració ha estat aprofitada pels moviments extremistes.