Selecciona Edició
Connecta’t

La Fundació Art i Mecenatge parla d’“aixecada de camisa”

Inversors i mecenes, descontents per la no-aprovació de la llei de mecenatge

Leopoldo Rodés, president de la Fundació Art i Mecenatge. Ampliar foto
Leopoldo Rodés, president de la Fundació Art i Mecenatge.

La decisió del Govern espanyol de no donar curs finalment a la llei de mecenatge que prometien Mariano Rajoy i el seu ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, continua aixecant polseguera. Queda clar, a hores d'ara, que alguns dels qui els dos últims anys han estat privilegiats interlocutors del Ministeri en aquesta qüestió dels desgravaments fiscals a la inversió en cultura estan especialment molests. Aquest malestar s'ha materialitzat aquesta tarda de forma cristal·lina en boca del president de la Fundació Art i Mecenatge, Leopoldo Rodés, qui va qualificar la no-promulgació de la llei d'“autèntica aixecada de camisa”.

Rodés, col·leccionista d'art, president de la Fundació Macba i membre del Consell de Mecenatge del Teatre del Liceu, va carregar contra els actuals responsables de Cultura, va dir sentir-se “traït” i envaït “per una profunda sensació de fracàs”. Les seves paraules van arribar durant un esmorzar amb un reduït grup de periodistes després d'una trobada celebrada a la seu de CaixaForum Madrid sota el títol El mecenatge artístic com a plaer, un interessant formiguer d'idees entorn de la iniciativa privada en el terreny de les arts i la seva relació amb el poder polític i econòmic.

Segons Rodés, el fet que la llei de mecenatge hagi quedat finalment diluïda en una sèrie de mesures de desgravament dins del projecte de reforma fiscal en curs és “essencialment greu a escala institucional, més enllà del que està relacionat amb el col·leccionisme i la inversió, perquè del que es tractava, segons les promeses que ens havien fet, era que en una situació econòmicament difícil com aquesta el sector privat pogués substituir o acompanyar les ajudes públiques”.

Leopoldo Rodés va afegir: “Jo estic als patronats del Palau de Barcelona, el Liceu i el Macba i puc dir que amb aquesta decisió del Govern central alguna institució, com per exemple el Liceu, agonitzarà”. Els responsables de la Fundació Art i Mecenatge, entitat sense ànim de lucre sota els auspicis de La Caixa, es mostren especialment contrariats i consideren que es tracta d'un cop dur a la inversió privada en cultura. Però ahir Leopoldo Rodés encara va anar més lluny: “En el fons, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sempre ha estat en contra d'una llei de mecenatge”.

El president de la Fundació, que cada any lliura els seus premis al millor artista i al millor col·leccionista, va dir que ja han elevat una queixa davant el Govern. “Encara que això”, va afegir, “no servirà absolutament per a res, som conscients que amb aquesta decisió el Govern ventila la llei de mecenatge pel que queda de legislatura”.

Una opinió contrària va manifestar en el decurs de la reunió el president del patronat del Museu Reina Sofia i exsecretari d'Estat d'Economia amb el govern socialista, Guillermo de la Dehesa: “Encara no ha acabat la legislatura, així que jo encara tinc esperances que es pugui aprovar aquesta llei de mecenatge... bàsicament perquè crec en la paraula del president del Govern”.

En el debat celebrat a CaixaForum també hi va participar l'artista Miquel Barceló, especialment contrariat per la no-aprovació d'una llei especial de mecenatge, que era, va assegurar, “una cosa que el món de la cultura feia anys que demanava”. L'artista espanyol viu de més cotització internacional, que acabava d'arribar de París per prendre part en el debat, va lamentar: “Si Espanya no s'adona que la cultura és un actiu prioritari, estem cometent un suïcidi... però és que així ens va, s'ha abdicat en l'ensenyament de l'art i les humanitats a l'escola, i sempre em queda el dubte de si és per desídia o per mala fe”. Trista constatació la de l'autor de 9 forats: “Espanya té grans artistes que no funcionen al mercat internacional per pura desídia institucional”.

En la trobada El mecenatge artístic com a plaer, moderat pel catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat Complutense i crític d'art d'EL PAÍS, Francisco Calvo Serraller, hi van participar també el filòsof, assagista i director de la Fundació Juan March, Javier Gomá; Alicia Koplowitz, col·leccionista d'art i presidenta de la Fundació Alicia Koplowitz; i el també col·leccionista Carlos Usandizaga.

Javier Gomá, ferm partidari del mecenatge privat en les arts i d'una llei que ho reforci, va dir no obstant això comprendre el Govern en la seva decisió de limitar ara com ara els desgravaments fiscals a la inversió en cultura. “Si l'Estat es pot permetre de treure més diners de la Hisenda pública per a la cultura, jo hi estic a favor... però el cas és que ara no s'ho pot permetre; amb els diners de la Hisenda pública es fan carreteres, presons, hospitals...”.