Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Targetes negres

Les despeses sense control a Bankia exigeixen una investigació exhaustiva del jutge i d'Hisenda

El rescat de Bankia ha costat als contribuents més de 24.000 milions fins al moment. És lògic i imperatiu que, a canvi d'aquest esforç, s'exigeixin responsabilitats als gestors que van portar la institució a la fallida; i que, per descomptat, aquestes responsabilitats les determini un jutge després d'una investigació exhaustiva. Dels informes del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària —propietari actual de Bankia— en poder de la Fiscalia Anticorrupció i del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, es desprèn que consellers i directius de Bankia (i abans de Caja Madrid) es van gastar 15,5 milions entre el 2003 i el 2012 utilitzant targetes de crèdit fantasmes, és a dir, sense comptabilitat precisa, en alguns casos sense límit, al marge de les quantitats regulades i comptabilitzades com a despeses de representació i, aparentment, sense que Hisenda tingués coneixement dels ingressos obtinguts.

En primer lloc, és competència del jutge Andreu determinar si els fets esmentats pel FROB i la Fiscalia Anticorrupció constitueixen un cas de saqueig dels fons de la institució (en termes jurídics, delicte societari i apropiació indeguda) i decidir els passos legals pertinents per aclarir el cas. El jutge actuarà sens dubte concedint totes les garanties adequades als consellers i directius implicats. De manera que els qui van fer servir la targeta —com Pablo Abejas, destituït ahir del seu càrrec de director general de la Comunitat de Madrid— podran defensar la seva innocència i el grau de coneixement que tenien de les condicions d'ús dels diners.

A més, Hisenda haurà de decidir si hi ha causa de delicte fiscal o no. Però, en principi, la disposició de diners que no estiguin considerats com a despesa de representació exigeix que es declari com a rendiment de treball. És difícilment creïble argumentar ignorància o insistir que totes les institucions financeres i les empreses tenen targetes “per a despeses de representació”; perquè les anomenades despeses de representació estan perfectament controlades en els comptes de les companyies. Si hi ha delicte en les targetes de Bankia procedeix precisament de la seva opacitat

En tot cas, si el jutge i Hisenda consideressin que hi ha prou indicis per iniciar una causa, l'acció hauria de ser taxativa i ràpida. Una primera condició és que els implicats retornin els diners sense justificar que van obtenir a través de les targetes sense control. Per cert, això és el que ja han fet, amb bon criteri, quatre consellers executius de Bankia. Rodrigo Rato, José Manuel Fernández Norniella, Ildefonso Sánchez Barcoj i Matías Amat han retornat en total gairebé 200.000 euros a l'entitat financera després que se'ls demanés la justificació de les quantitats gastades. Tot i que la devolució no evita accions judicials posteriors, és l'actitud correcta i també un indicador indirecte que les targetes fantasma no responen a l'ortodòxia empresarial.

Però, en tot cas, la responsabilitat individual de les prebendes sense justificar, que és greu, empal·lideix davant el desgraciat model de gestió a Bankia (abans del rescat). Perquè, sigui quina sigui la decisió judicial i d'Hisenda, és evident que l'existència de comptes de diners per a despeses de l'alta direcció que no necessitava justificació indica una mala praxi empresarial. Aquest és el model de gestió —lamentablement present en moltes altres caixes— que va prendre decisions ruïnoses, es va despreocupar del negoci financer i va permetre durant decennis la manipulació de l'entitat, amb resultats desastrosos per als contribuents que paguen el rescat, els dipositants, els accionistes i les víctimes de les preferents.