Prou nostàlgia
La revelació que el 1976 els Estats Units va estar a punt de desencadenar un conflicte de conseqüències impredictibles amb la Unió Soviètica, quan va sospesar la idea de bombardejar Cuba, ens recorda que el passat no va ser de cap manera una època tranquil·la i exempta de dubtes i riscos. I, sobretot, ens ensenya que, malgrat que la situació internacional actual aparegui com a caòtica, complexa i plena d'amenaces, no ho és més que durant les dècades anteriors.
Una de les característiques de la història —una successió d'esdeveniments relacionats, en gran mesura explicables a partir dels anteriors— és que els qui l'observen poden pensar que les coses van anar així perquè era el més lògic: el més lògic era que Khrusxov ordenés el 1962 fer marxa enrere als bucs russos amb rumb a Cuba i que Kennedy no desencadenés un atac nuclear contra la Unió Soviètica; el més lògic era que els aliats guanyessin la II Guerra Mundial; que Moscou acabés arriant la bandera vermella del Kremlin i que els països de l'Est d'Europa s'alliberessin del seu jou; o que la Transició espanyola culminés d'una manera reeixida i pacífica.
Res de tot això va anar així. Els documents revelen que el món va estar molt a prop de patir una guerra nuclear el 1962; els aliats van guanyar una guerra que durant molt de temps van pensar que perdrien, i ho van donar tot perquè això no passés; els primers que es van enfilar al mur de Berlín el 1989 van témer per les seves vides; i els protagonistes de la Transició van viure moments d'angoixa pensant que tot aquell procés podria descarrilar en qualsevol moment i retornar Espanya al clima d'enfrontament de 50 anys enrere.
Es pot aprendre del passat per afrontar les situacions del present, però no s'ha de sentir cap nostàlgia. A cada generació li toca viure un temps concret i un món complex. I ha d'afrontar el repte i emprendre nous camins, igual que van fer les generacions anteriors.
