Les claus de la mobilització a Hong Kong
Quatre pinzellades de les protestes prodemocràcia a Hong Kong
El centre de Hong Kong fa cinc dies que està pres per desenes de milers de ciutadans. Desafiant els gasos lacrimògens policials i les amenaces del Govern, els hongkonguesos reivindiquen davant el seu Executiu local i davant el Govern central xinès un sistema electoral més democràtic. Aquí, quatre claus de la situació.
Què demana la ciutadania?
Els habitants de la que fins el 1997 va ser una colònia britànica reclamen una reforma més liberal de l'estructura electoral establerta per Pequín, que concedeix més llibertat democràtica als hongkonguesos que als habitants de la Xina continental (d'aquí ve el lema "Un país, dos sistemes") però no aconsegueix el grau d'autogovern estipulat en els acords signats amb la Gran Bretanya per al traspàs de poder a l'illa. La mobilització es va encendre quan Pequín —que el 2007 havia promès que les eleccions locals del 2017 se celebrarien per sufragi universal— va presentar el 29 d'agost la seva proposta de reforma electoral.
En aquesta proposta es recull que els candidats seran proposats per un comitè de 1.200 membres, format en la major part per personalitats que mantenen vincles amb Pequín. Mentre, el que la ciutadania reivindica és la lliure elecció dels aspirants a la presidència de Hong Kong.
Com va començar la 'revolució dels paraigües'?
La mobilització va començar quan la Xina va fer públiques les restriccions per triar candidats a la presidència en la reforma electoral. Occupy Central, un moviment d'activistes prodemocràcia local, va sortir al carrer en senyal de protesta. Aquest col·lectiu ja feia diversos mesos que agitava el panorama polític de la ciutat. El 29 de juny va convocar un referèndum civil en el qual van participar amb els seus vots, alguns via Internet, el 22% de la població hongkonguesa, 787.767 persones.
Amb motiu de la festa nacional a Hong Kong celebrada aquest dimecres, Occupy Central havia anunciat que llançaria una sèrie de reivindicacions en resposta a la reforma electoral durant la mobilització, a la qual durant l'última setmana s'han anat sumant estudiants i ciutadans de forma massiva.
Les protestes, en les quals han participat més de 100.000 persones segons diverses fonts, s'ha batejat popularment com la revolució dels paraigües: molts ciutadans estan fent ús d'aquests objectes i de màscares de gas per protegir-se dels gasos lacrimògens llançats per la policia.
Quins són els actors principals?
Leung Chun-Ying és l'actual líder de l'Executiu a Hong Kong. El 2012 va rellevar Donald Tsang, assetjat pels seus nexes amb grans empresaris xinesos. Amb cartells com "Vergonya, Leung" o "Leung, vés-te'n ja", els manifestants demanen ara que dimiteixi després que el polític autoritzés a les forces de seguretat l'ús de gasos lacrimògens i aerosols de líquid picant per dissoldre les multituds. Durant el mandat, els seus enemics l'han acusat d'estar excessivament prop del Govern central de Pequín i d'haver encarit l'habitatge local, una de les rèmores històriques de l'excolònia.
Occupy Central i el seu fundador, Benny Tai Yiu-Ting, un professor de dret, són els impulsors de les mobilitzacions ciutadanes. Fent ús de xarxes socials com Weibo o Instagram (recentment censurades) per difondre el seu missatge i convocar a les masses, Occupy Central ha sustentat les manifestacions i s'han anotat dues victòries importants: l'èxit del referèndum prodemocràcia de diumenge passat i l'alta participació ciutadana en les manifestacions.
Què passa ara?
Encara que Occupy Central es defineix com un moviment pacífic, l'auge de la incidència d'altres organitzacions estudiantils pot tensar més les manifestacions, segons adverteixen les autoritats. Per la seva banda, la majoria de manifestants i Occupy Central han recalcat el seu desig de mantenir l'esperit democràtic i pacifista de la concentració, i de no abandonar els carrers.
Sobre el sistema electiu proposat pel Govern local, els legisladors prodemòcrates de l'Executiu hongkonguès han anunciat que votaran en contra de la proposta, ja que tenen prou escons per vetar-la.
