Selecciona Edició
Connecta’t
El drama de la immigració

28.000 immigrants eludeixen les tanques tot i els 140 milions invertits

La despesa en els reixats de Ceuta i Melilla, "ineficaços" per les ONG

Un grup d'immigrants intenta entrar a Melilla, l'agost passat. Ampliar foto
Un grup d'immigrants intenta entrar a Melilla, l'agost passat.

La sentència de Gema Conde, diputada del PP, va ressonar aquest setembre a la Comissió d'Interior: "Allunyem-nos del bonisme mal entès i de mons sense fronteres". La parlamentària responia així a les crítiques de l'oposició per la reintroducció de concertines a les tanques de Ceuta i Melilla el 2013. Però, amb aquestes paraules, també tornava a fixar la postura defensada pels successius Governs sobre la lluita contra la immigració irregular a les dues ciutats. Dos enclavaments on s'erigeixen reixats fronterers que ja acumulen una inversió de, com a mínim, 140 milions d'euros, segons les dades recopilades per EL PAÍS, procedents de les xifres facilitades pel Ministeri d'Interior durant els últims 15 anys.

Aquestes estructures metàl·liques, de sis metres d'alçària actualment, voregen les dues localitats espanyoles des que es van començar a aixecar a mitjan anys noranta, quan es va multiplicar l'arribada de sense papers procedents de l'Àfrica subsahariana. L'Executiu de Felipe González (PSOE) la va projectar a Ceuta i el de José María Aznar (PP) a Melilla. Així, van decidir posar un mur a la immigració. I l'Estat, en acabar aquesta dècada, ja havia desemborsat més de 9.800 milions de pessetes (58,9 milions d'euros), segons les xifres proporcionades llavors per les delegacions del Govern i amb les quals treballen diverses ONG.

Tot per erigir els primers reixats de dos metres –elevats immediatament a tres en considerar-se "insuficients" per suportar la pressió migratòria–, instal·lar càmeres tèrmiques, torres de vigilància i sensors. Instruments que, des de llavors, col·leccionen les crítiques dels col·lectius socials, des dels quals s'han denunciat les devolucions en calenta i les agressions a sense papers. Aquests grups, a més, han qualificat reiteradament d'"ineficaces" les tanques. "Si l'objectiu és la lluita contra la immigració irregular, la inversió s'equivoca de lloc. Seria millor destinar-la als punts principals d'entrada, com els aeroports", subratlla Carlos Arce, portaveu de l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia (Apdha).

Perquè, com insisteixen les ONG, els reixats no aconsegueixen frenar els fluxos migratoris. Si no poden entrar saltant les tanques, ho faran en pastera. O en dobles fons de vehicles. O als baixos d'un camió. O amagats a les hèlixs dels ferris. "Els filats només aconsegueixen que es desviïn. Provoca que es creïn rutes cada vegada més perilloses", apunta Estrella Galán, secretària general de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR). De fet, basa els seus arguments en les mateixes dades d'Interior: prop de 28.000 immigrants han arribat a Ceuta i Melilla entre el 2004 i el 2013.

Els filats només provoquen que es creïn rutes cada vegada més perilloses”

Estrella Galán, portaveu de CEAR

"Any rere any es van sofisticant els sistemes instal·lats als reixats, però no es produeixen descensos significatius. Només fluctuacions. Però, mentrestant, les lesions que causen són cada vegada més greus", recalca Arce. Les dades evidencien aquestes oscil·lacions, marcades sempre per una entrada constant de sense papers. El passat exercici van accedir a les dues ciutats 4.261 immigrants de forma irregular. El 2005, quan es va produir la primera crisi dels reixats, van arribar a les dues localitats 5.569 sense papers. Aquest any, per primera vegada, es van succeir els primers salts massius a les tanques. I, en tot just tres mesos, vuit subsaharians –tres a Melilla i la resta a Ceuta– van perdre la vida a la frontera. Els últims cinc, tirotejats.

Va ser precisament quan el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) va apostar per invertir 39 milions d'euros per blindar encara més Ceuta i Melilla, com consta en una recent resposta parlamentària de la Secretaria d'Estat de Seguretat. Els socialistes van redoblar l'alçària (fins als sis metres) de les tanques i van col·locar les polèmiques concertines, retirades el 2007 davant la pressió dels col·lectius socials i reintroduïdes per Mariano Rajoy (PP) el 2013.

Els salts van desbordar fa una dècada l'Executiu espanyol i van posar en alerta la Unió Europea. "La gran escala i els intents coordinats per entrar a Ceuta i Melilla són un fenomen nou, indicació clara de la creixent pressió migratòria al Marroc i Europa", advertia ja una delegació especial de la Comissió Europea enviada a les dues ciutats. Des de llavors, amb el suport de Brussel·les, la despesa d'Espanya en les tanques no ha parat: 35 milions entre el 2006 i el 2014. Segons ha explicat el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, l'Executiu ha previst per aquest any una despesa extraordinària de més de dos milions per reforçar els reixats.

Un grup d'immigrants intenta superar la tanca de Melilla el 28 de maig, en el salt més nombrós del 2014. ver fotogalería
Un grup d'immigrants intenta superar la tanca de Melilla el 28 de maig, en el salt més nombrós del 2014. ap

Els diners desemborsats a la frontera s'ha traduït en més filats, més sistemes especials antisalt, més fulles i, finalment, en malles antiescalada. Aquest últim dispositiu s'ha introduït aquest mateix any, després d'una nova crisi de les tanques. Va començar amb la mort de 15 sense papers a la platja de Ceuta de Tarajal el febrer passat, quan un grup de 400 subsaharians va intentar entrar a Espanya. I va continuar amb salts reiterats a Melilla, on es va traslladar la pressió migratòria.

Tot i això, els 140 milions d'euros, com a mínim, gastats només han servit, segons Estrella Galán, per "fracassar" i "causar dolor i drama". Els salts a Melilla no s'han aturat. Des de principis d'any, prop de 1.900 sense papers han entrat a la ciutat després de superar el filat. Mil més que el passat 2013, quan van utilitzar aquesta via 830. I quatre vegades més que el 2012, quan ho van fer 390, segons les xifres d'Interior.

"Tot serà ineficaç mentre no se solucionin les causes d'origen que provoquen l'expulsió d'éssers humans del seu país", afirma la representant de CEAR, que aposta per més partides per a polítiques de cooperació. Amnistia Internacional aprofundeix en aquesta idea, que denuncia la desproporció que hi ha entre la despesa que Espanya destina al control de les seves fronteres i el que es reserva per a ajuda als refugiats: 289 milions davant de 9 milions, durant el període comprès entre el 2007 i el 2013.

El Govern, per la seva banda, continua invertint en les tanques de Melilla i Ceuta. Amb l'objectiu, segons les paraules utilitzades per Fernández Díaz, d'aconseguir una "impermeabilització de la frontera". I al Congrés, al seu torn, el PP defensa totes les mesures adoptades per l'Executiu, encara que siguin fulles i provoquin greus ferides a les persones que busquen a Europa una vida millor. Ho va dir la diputada popular Gema Conde: "Si la solució al problema de la immigració il·legal fos tan simple com eliminar els elements dissuasius que garanteixen les fronteres, obrim totes les fronteres i, com diuen a la meva terra, ancha es Castilla'".

La inversió en les tanques

  • L'Estat, a finals dels noranta, ja havia invertit un mínim de 9.800 milions de pessetes (58,9 milions d'euros) en la construcció de les tanques de Ceuta i Melilla, segons les dades proporcionades llavors per les delegacions del Govern espanyol i amb les quals treballen actualment diverses ONG. Algunes, com APDHA, eleven la xifra fins als 13.500 milions de pessetes.
  • L'Executiu va destinar 1,8 milions d'euros entre el 2001 i el 2002 al perímetre fronterer de Ceuta, segons consta en una resposta parlamentària del Govern recollida al diari de sessions del Congrés. A més, el 2004, Espanya es va gastar 4,6 milions d'euros en els reixats de les dues ciutats autònomes –dades facilitades a l'Hemicicle per José Antonio Alonso, exministre d'Interior–.
  • La primera crisi de les tanques va suposar una inversió de 39 milions d'euros el 2005. Aquest import es va reduir durant els anys següents, encara que el desemborsament ascendeix a 32,8 milions entre el 2006 i el 2013, segons les xifres de la Secretaria d'Estat de Seguretat i facilitades al Grup Mixt en una resposta parlamentària.
  • La tragèdia de Tarajal i els salts massius de les tanques aquest 2014 s'han traduït en una despesa extraordinària de 2,1 milions en les dues fronteres, com va anunciar el Govern de Rajoy.

MÉS INFORMACIÓ