Selecciona Edició
Connecta’t

“Ens van dir que tot era legal”

Els consellers de Caja Madrid que van utilitzar targetes opaques es defensen davant les acusacions de la Fiscalia Anticorrupció

Diversos consellers i directius que figuren a la llista dels que van gastar diners amb càrrec a les targetes de Caja Madrid van mostrar ahir la seva sorpresa per la investigació de la Fiscalia Anticorrupció. Diuen que estan convençuts que era un procediment legal, si bé no expliquen com tributen per les despeses personals que carregaven a l'antiga Caja Madrid.

Aquesta teoria de la suposada legalitat topa amb el fet que Rodrigo Rato, José Manuel Fernández Norniella, Ildefonso Sánchez Barcoj i Matías Amat hagin retornat tots els diners gastats per aquesta via, que pugen a gairebé 200.000 euros entre 2011 i 2012.

Alguns exconsellers asseguren que el cas dels directius és diferent del seu. “Els executius tenien targeta d'empresa, però nosaltres no. Era la nostra única manera de pagar despeses relacionades amb l'activitat de conseller”, asseguren.

Alguns diuen que mai no van treure efectiu. Fins i tot que mai no van tenir número pin de la targeta. Tots admeten que era per a despeses de viatges, menjars, compra de llibres i altres coses “relacionades amb la nostra activitat”. D'altres diuen que la compra de vestits estava inclosa entre aquestes despeses de representació. Expliquen que, com que els consellers no tenien cotxe, secretària, ni possibilitat d'utilitzar assessories de l'entitat, carregaven aquestes despeses a la targeta, cosa que per a ells sempre va ser legal.

La teoria que tot era correcte topa amb el fet que Rato i tres directius més han retornat

els diners usats

“No podia ser opaca fiscalment perquè jo veia les despeses a la pàgina web de Caja Madrid, com qualsevol altra targeta. No hi havia res a ocultar. Tenia un límit de despesa i sabia que no podia passar-me”, comenta un conseller que demana l'anonimat.

Tant aquest conseller com altres consultats coincideixen que el secretari del consell, Enrique de la Torre, que també figura a la llista, va ser qui els va fer lliurament de la targeta en ser nomenats consellers. Asseguren que els va explicar que tenia una funció similar a la targeta d'empresa dels directius, és a dir, que la podien utilitzar per a les despeses relacionades amb la seva activitat de consellers.

També expliquen que els van comentar que Caja Madrid tenia un acord amb l'Agència Tributària —“com passa en totes les grans corporacions”— pel qual l'entitat tributava pel 35% de les despeses totals i no feia falta desglossar-los ni aplicar-los a la persona que usava la targeta. Experts i directius d'altres empreses consultats rebutjaven la possibilitat que existissin acords generals amb l'Agència Tributària per a aquest tipus de despeses. Aquesta teoria de les despeses legals perd força en comprovar que es van treure més de dos milions d'euros en efectiu a través dels caixers. “En les despeses d'empresa és absolutament excepcional treure en efectiu. Aquestes persones obtenien 5.000 euros al caixer i no tributaven, és com si s'hagués guanyat 10.000 perquè el seu nivell d'impostos és del 45%”, apunta un expert.

Alguns diuen que és impossible ocultar aquest sistema al Banc d'Espanya i a Hisenda “perquè es va fer durant més de 20 anys. “Com es justificava aquesta despesa? Qui ho tapava?”, es pregunten. D'altres apunten al fet que va durar fins al desembre del 2011 “perquè Rato i altres executius van eliminar-ho, però van mantenir aquestes targetes”.