Selecciona Edició
Connecta’t

El sucre, la droga dels exaddictes

Els programes de desintoxicació comencen a controlar la dieta dels seus pacients

En moltes ocasions els dolços substitueixen la substància que s'intenta deixar

El sucre, la droga dels exaddictes

Rodney Zimmers tenia 21 anys i pesava 61 quilos quan va deixar l'heroïna i la cocaïna. Tres anys més tard seguia sense drogar-se, però el seu pes havia augmentat fins als 113 quilos. Ell atribueix aquest increment al menjar calòric i ensucrat que servien a la clínica de rehabilitació.

“Quan vaig aconseguir desintoxicar-me, vaig continuar menjant totes aquestes coses horribles”, comenta Zimmer, que als 29 anys és el fundador de Blueprints for Recovery, un centre de tractament a Arizona. “Vaig aprendre a mantenir-me sobri, però no a cuidar-me. No sabia cuinar ni anar a comprar el menjar perquè no ho havia fet mai”.

Fins ara, la majoria dels programes de rehabilitació no tenien gaire en compte la nutrició, de manera que la història de Zimmer pot resultar familiar als qui lluiten contra les seves addiccions i contra la bàscula al mateix temps. “Se centraven principalment a desenganxar l'intoxicat de la droga, i deixaven que tota la resta se solucionés per si sol”, comenta Carolyn Coker Ross, especialista en trastorns de l'alimentació i medicina de l'addicció, i assessora de centres d'aquest tipus.

Encara que durant la desintoxicació se serveixen fruites, hortalisses i proteïnes, també els donen sucres refinats, refrescos, begudes energètiques i aperitius ensucrats, greixosos i salats (els anomenats "hipergustosos") .

Durant molt de temps, el sucre s'ha considerat un substitut innocu de les drogues i l'alcohol. Alcohòlics Anònims fins i tot suggereix als addictes en procés de recuperació que tinguin caramels a mà. Però encara que els dolços puguin alleujar la síndrome d'abstinència d'alguns, molts van acabar transferint la seva addicció al sucre.

“Quan deixes les drogues, el cervell demana les grans recompenses que ofereixen els hipergustosos”, comenta Pamela Peeke, autora del best-seller The Hunger Fix (La solució per a la gana). “El pacient acaba substituint una addicció per una altra. De la cocaïna als pastissets”.

Diversos estudis han descobert que el menjar i les drogues influeixen de manera similar en el centre de recompensa del cervell. Una investigació realitzada el 2013 i publicada a la revista The American Journal of Clinical Nutrition informava que és el sucre, i no el greix, el que estimula l'ànsia. Un altre estudi realitzat amb ratolins va descobrir que les galetes Oreo activen el nucli accumbens, el centre de plaer o recompensa del cervell, tant o més que la cocaïna i la morfina. Això influeix en la psique i l'autoestima de l'addicte.

“Alguns recauen perquè els molesta aquest increment tan enorme de pes”, explica Marianne Chai, de Center for Living, un centre de recuperació novaiorquès. “No volen invertir quatre o sis mesos més de dieta estricta i exercici. Així que per aprimar-se prenen cafeïna i estimulants, o de vegades cocaïna”.

Cada vegada més conscienciats sobre els efectes que el sucre provoca al cervell, alguns centres de rehabilitació han començat a renovar els menús que ofereixen. Al Center for Living, els pacients conreen herbes aromàtiques i hortalisses, i no se'ls permet prendre sucres processats, cafeïna ni begudes energètiques.

“La majoria dels joves no té ni idea de quin menjar triar; viuen de llaminadures i menjar ràpid”, comenta Chai. A més, aquesta doctora considera que mantenir una dieta adequada pot exercir un paper essencial a l'hora de maximitzar la capacitat de recuperació d'“una manera sostenible i duradora”. Però no tothom hi està d'acord.

Mark Willenbring, fundador d'Alltyr, una clínica de desintoxicació de St. Paul, a l'Estat de Minnesota, creu que el procés de la rehabilitació ha d'incloure una dieta saludable. “Però si la pregunta és si el menjar influeix en la recuperació, penso que no”, afegeix.

D'altres, com Chai, afirmen, en canvi, que la nutrició és crucial. Christopher Kennedy Lawford, autor de molts llibres sobre drogues, inclòs el recent What Addicts Know (El que saben els addictes), assegura que quan una persona “està acostumada a xutar-se heroïna” o a beure's una ampolla de vodka, el sucre li sembla absolutament innocu.

“És difícil prendre's-ho seriosament”, opina. Lawford, que fa 23 anys que va deixar les drogues i l'alcohol, confessa que la seva primera addicció va ser el sucre. “El que penses, com penses, com et relaciones amb els altres, què et fiques al cos, l'exercici que fas… tot està relacionat”, diu. “I hem de ser més intel·ligents sobre aquest tema”.