Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Catalunya no és culpable

L'Estat central ha fet molt poc per l'austeritat. Només ha predicat; han donat blat les autonomies

Catalunya no és culpable

Els catalans no són culpables de la pinça entre dos Governs nacionalistes enfrontats. Sobreviuen entre l'espasa del secessionisme i la paret d'una acerba recentralització. Que en diguin alguna cosa, també, els doctes assidus d'aquestes pàgines, els Ubide, els Carbó. La locomotora econòmica d'Espanya mereix més reconeixement. Fins i tot per egoisme.

És una provocació incendiària que, amb la situació actual, el pressupost del 2015 inclogui la menor inversió pública regionalitzable de l'Estat per a Catalunya en 17 anys; que Catalunya sigui la més penalitzada respecte al 2011, amb un descens del 57,9% en la inversió per capita; i el senyal vermell de les comunitats peninsulars en inversió per habitant el 2015 (segons EL PAÍS d'ahir). O Cristóbal Montoro s'ha convertit en secret en cap d'Esquerra o vol independitzar-nos.

En vulgata de partides i administracions diferents: AENA augmenta el cost de la T-4 de Barajas en 400 milions per taxació de preus expropiats (ja va sobrepagar un 600% del pressupost inicial), i el tren de Barcelona al Prat dorm esperant una inversió privada. Doncs clar que la gent surt al carrer.

Ara Cristóbal perdona la vida a les autonomies que desborden des d'aquest moment el dèficit que tenien de topall per tot l'any. Qui controlarà l'agutzil? L'Autoritat-Fiscal-Independent-Sotmesa? Brussel·les? Si el ministre mira cap a un altre costat, és perquè ell sol ser molt incomplidor: per cinc desenes el 2013.

I sobretot perquè s'han adjudicat tots els marges, i tots els sobrants de recaptació, mentre regurgitava el partit feixista contra la presumpta anti-Espanya perifèrica: les autonomies. Mireu el gràfic. El 2012 l'Administració central (més la Seguretat Social que administra) no va reduir el dèficit del 2011, el va igualar (5,2%), mentre que les autonomies el reduïen a la meitat (3,3% a 1,8%). I el 2013 el va augmentar (a 5,3%), mentre que les autonomies el reduïen. I els injuriats municipis s'enduien tots els llorers.

O sigui que en termes relatius, l'Estat central ha fet molt poc per l'austeritat. Només ha predicat; han donat blat les autonomies. Com amb encert ha resumit el conseller de Finances català, Andreu Mas-Colell, “en el període 2010-2013, les comunitats van realitzar el 56% de l'ajust global, i les corporacions locals el 31,6%, mentre que l'Administració central i la Seguretat Social només van assumir el 12,4% restant”.

O sigui? Que en termes polítics, l'austeritat ha estat autonòmica; l'Estat central ha vegetat i, fins i tot, s'ha engreixat. I que, pel que fa als àmbits econòmic i social, les retallades han danyat la sanitat i l'educació —ambulatoris i escoles—, gestionades per les autonomies, i no la despesa corrent burocràtica. Sota la croada antiseparatista batega també una pulsió antiautonòmica. I, perdó, reaccionària. Contra Catalunya. Contra el welfare state.