Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat invoca davant el TC la “legitimitat del dret a decidir”

Mas presenta les seves al·legacions per demanar l'aixecament immediat del veto del 9-N

Francesc Homs, portaveu del Govern català.
Francesc Homs, portaveu del Govern català.

El Govern català ha presentat aquest dimecres dos recursos sol·licitant l'“aixecament immediat” de la suspensió de la llei de consultes i del decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. La Generalitat sol·licita davant el Tribunal Constitucional “l'aixecament immediat de la suspensió dels preceptes legals impugnats”, així com dels “actes i resolucions que s'hagin pogut dictar en aplicacions d'aquests”. L'objectiu és poder continuar amb l'organització i difusió del referèndum del 9 de novembre. Per fer-ho citen la sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, que reconeixia la “legitimitat” del dret a decidir. Francesc Homs, conseller de Presidència i portaveu de l'Executiu, ha qualificat els fonaments jurídics de les al·legacions com a "sòlids, solvents i complets".

Les al·legacions són sòlides, solvents i completes", diu Homs 

La sol·licitud de la Generalitat es basa en el fet que el Tribunal Constitucional pot acordar l'aixecament immediat de la suspensió “atenent la presumpció de legitimitat de les lleis” i la “ponderació dels interessos perjudicats per la suspensió”. El Govern català invoca la Constitució per recordar que s'ha de promoure la “llibertat” i “igualtat” de l'individu per participar en la vida política. Els juristes de la Generalitat recorden que “les consultes populars són un instrument normal per conèixer l'opinió ciutadana en les democràcies liberals” i que l'actual situació de “desafecció política” posa en evidència una “necessitat urgent d'establir els mecanismes legals a través dels quals puguin manifestar les seves aspiracions”.

La pàgina web de la consulta

El portaveu ha reiterat que s'ha paralitzat la campanya de la consulta per no comprometre cap funcionari o cap altra persona, com els responsables de mitjans de comunicació amb els quals s'havia contractat publicitat: "No podem carregar-li el mort a un treballador públic", ha dit Homs, tot i que ha matisat que tot el que depèn directament dels dirigents de la Generalitat continuarà igual. En aquest sentit, ha explicat que els ciutadans podran trobar a la pàgina web '9n2014.cat' informació de la consulta, com la papereta i el lloc al qual hauran de votar, ja que el web es manté actiu: "Depèn directament de mi que hi hagi o no un web, i no l'he retirat". Homs ha precisat que ell mateix s'encarregarà de l'actualització: "Haig de trobar la manera d'actualitzar-lo en què la responsabilitat depengui només de mi. No l'hi puc encolomar a un funcionari, seria molt egoista i covard. Estic disposat a assumir tot el que hagi d'assumir", ha detallat.

La jurisprudència del mateix Tribunal Constitucional en la suspensió de la declaració de sobirania del Parlament català també l'aprofita la Generalitat. En les seves al·legacions recorda: “El mateix Tribunal Constitucional al·ludint al Tribunal Suprem del Canadà, ha reconegut en la sentència 42/2014 la legitimitat del “dret a decidir” com a lliure manifestació d'aspiracions polítiques a les quals només es pot arribar mitjançant un procés ajustat a la legalitat constitucional”.

Segons la Generalitat l'aixecament de la suspensió de la llei de consultes “no produiria perjudicis ni situacions consolidades irreversibles”. En canvi, mantenir-la sí que “portaria les institucions a actuar en sentit contrari a la millora de la democràcia. Aquests perjudicis sí que tindrien caràcter irreversible i no reparable”. Els juristes de la Generalitat apel·len a la Unió Europea i al Consell d'Europa recordant que “diverses instàncies europees han recomanat reforçar les institucions democràtiques amb mecanismes de participació directa”.

Durant la sessió de control del Parlament i a preguntes d'Esquerra, Homs ha defensat la consulta i ha carregat contra el Constitucional argumentant que la resolució és poc jurídica i democràtica, defuig el diàleg, respon a l'interès partidista del PP i no respecta ni la Constitució ni l'Estatut", ha assenyalat. Amb certa ironia, Homs ha demanat a l'Alt Tribunal que respongui a les al·legacions amb la mateixa celeritat que ho va fer el dilluns quan es va reunir de forma extraordinària per admetre els recursos de la suspensió.

"Si corren tant per fer el que a alguns els interessa, suposo que aquests òrgans que no són del Govern i que s'han de mostrar imparcials, mantindran el ritme", ha indicat. Abans de la sessió plenària i en declaracions a Catalunya Ràdio, Homs ha acusat a l'Executiu de Mariano Rajoy de "desmuntar" no només l'Estat de les autonomies sinó també l'Estat de dret i d'utilitzar les lleis "a la seva conveniència". "Confonen la seva majoria absoluta amb la possibilitat d'imposar tot el que els ve al cap. És molt irresponsable la manera que tenen d'actuar i, evidentment, això de les lleis ho fan servir absolutament a conveniència perquè són jutge i part. Actuen per la via de l'ordeno y mando".

MÉS INFORMACIÓ