Selecciona Edició
Connecta’t

El Centre Excursionista ven la seva seu per tres milions

El fons documental històric s'emmagatzemaria a l'Arxiu Nacional de Catalunya

Façana de l'immoble del carrer Paradís 12, a Barcelona.
Façana de l'immoble del carrer Paradís 12, a Barcelona.

L'històric Centre Excursionista de Catalunya (CEC) passa per una situació econòmica crítica. Amb l'entitat amenaçada de desaparició per la impossibilitat de fer front als deutes, l'assemblea del centre va aprovar dilluns a la nit la venda per tres milions d'euros de la seva seu del número 12 del carrer Paradís, al cor del barri Gòtic de Barcelona, entre la catedral i la plaça de Sant Jaume, on el club tenia part de les seves instal·lacions.

No és la primera vegada que el CEC aprova vendre aquest immoble. L'assemblea de l'entitat ja va autoritzar el passat 3 d'abril la junta directiva a vendre l'edifici “al millor preu possible”. Un grup de socis va impugnar la decisió en no estar l'operació inclosa en l'ordre del dia. El punt aprovat dilluns autoritza expressament el president de l'entitat, Josep Manel Puente, a vendre'l per tres milions d'euros. L'operació, gestionada per Aguirre Newman, convertirà l'edifici, de més de 1.900 metres quadrats bruts, en un bloc de pisos de lloguer.

El CEC abandonarà així la seva seu de l'edifici del costat, al número 10 del mateix carrer, a tocar de les quatre columnes del temple d'August, on reposa l'ingent fons documental, fotogràfic i cartogràfic, i obres com dues verges tallades al segle XIII que ha acumulat el club durant més de 130 anys, i que condensa la història de Catalunya. Mapes de mitjans del segle XIX, 750.000 fotos fetes des del 1860 i un arxiu històric aportat per il·lustres socis de l'entitat com Valentí Almirall, Pompeu Fabra, Jacint Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Cels Gomis, Antonio Rubió i Joan Amades reposen a l'edifici del número 10 del carrer Paradís, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Ara, amb la venda de l'immoble del costat, el fons haurà de mudar-se. Puente va avançar que l'opció més probable és que s'emmagatzemi a l'Arxiu Nacional de Catalunya, que s'encarregaria de guardar-lo, encara que la propietat seguirà sent del club, fins que el CEC aconsegueixi un local per a la seva nova seu.

El CEC ha trobat amb la venda la liquiditat necessària per saldar el seu deute de 800.000 euros

Amb més de 138 anys d'història, el CEC ha trobat amb aquesta venda la liquiditat necessària per saldar el seu deute de 800.000 euros, acumulada anys enrere pels costosos treballs realitzats en els seus set refugis de muntanya, cinc dels quals a més de 2.000 metres d'altitud. Malgrat disposar d'un patrimoni de vuit milions d'euros, el centre no ha aconseguit el finançament necessari als bancs. A més, ha vist caure els seus ingressos. En l'última dècada, l'entitat ha passat de tenir gairebé 5.500 socis a no arribar als 4.200 actualment. La caiguda en l'afiliació s'ha produït en els últims dos anys, catalitzada per l'eclosió de nous clubs “virtuals” de muntanya, va explicar ahir Puente, més barats però sense infraestructures.

Els greus problemes de tresoreria del club muntanyenc han impedit en els últims anys la reconversió del centre. Ara, amb la injecció de tres milions d'euros, el CEC es planteja fer-lo “més proper, més dinàmic i amb els serveis i instal·lacions que demanen els aficionats a la muntanya”, va explicar Puente. Els plans del director passen per mudar-se a una seu més “visible”, en la qual es preveu instal·lar un rocòdrom, una cafeteria i sales de reunions. Per a això, el CEC busca un local “diàfan, d'entre 2.000 i 4.000 metres quadrats i de 12 metres d'altura”, en el qual també pugui emmagatzemar el seu fons documental històric.