Tres universitats espanyoles menys al ‘top 400’ de les millors
L'Institut Tecnològic de Califòrnia, Harvard i Oxford encapçalen el rànquing britànic THE La Pompeu Fabra està entre les 200 primeres
Les dades de l'últim rànquing sobre universitats del món, la publicació britànica Times Higher Education (THE), situa sis universitats espanyoles entre les 400 primeres. Tres han caigut i només una se situa en el top 200, la catalana Pompeu Fabra (lloc 165). Aquesta classificació, a la qual se sotmeten voluntàriament 800 campus, és una de les més reconegudes del món juntament amb la que fa la Universitat Jiao Tong de Xangai i la de QS, en què les espanyoles no solen superar la barrera dels 200. L'Institut Tecnològic de Califòrnia (en el primer lloc per quart any consecutiu) se situa per davant de Harvard (2a) i de la Universitat d'Oxford (3a).
"Una classificació del 4% dels campus mundials"
Experts en aquest tipus de classificacions, com els professors Juan Hernández Armenteros i José Antonio Pérez García (de les universitats de Jaén i de la Politècnica de València, respectivament) amplien el focus a l'hora de llegir els resultats dels rànquings . Al món hi ha 19.403 universitats. Xangai n'analitza 3.000 i en classifica 500. La publicació britànica THE n'analitza 800 de voluntàries i en classifica 400 en un llistat. "En resum, identifiquen i ordenen prop del 4% de les universitats del món i en aquest percentatge d'excel·lència entren sistemàticament de 10 a 12 universitats espanyoles", assenyalen tots dos experts en un escrit.
Afegeixen que normalment aquestes classificacions mesuren l'excel·lència investigadora i destaquen que les universitats espanyoles disposen de menys recursos públics i privats que les que solen encapçalar els rànquings (els Estats Units i el Regne Unit). El finançament públic per al funcionament de les universitats espanyoles "s'ha reduït de mitjana un 17% i per als projectes de recerca ho ha fet un 40%", afegeixen.
Les espanyoles millor classificades -Espanya té 50 centres públics superiors i 32 de privats- són l'esmentada Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, l'Autònoma de Barcelona, l'Autònoma de Madrid, la Universitat de València i la de Navarra (vegeu el gràfic). El curs passat n'hi havia tres més entre les 400 primeres que han caigut aquest any (Rovira i Virgili, la Politècnica de València i la Universitat de Vigo). La publicació britànica elabora diferents classificacions en què Espanya surt més ben parada. A l'abril, es publica el top 100 dels campus joves (aquells amb menys de 50 anys). En l'última edició van entrar set campus espanyols.
Set de les 10 primeres d'aquest rànquing general que s'acaba de fer públic són dels Estats Units i les altres tres, britàniques. Però en aquesta edició -la publicació va començar a mesurar-les el 2004- les nord-americanes han perdut pes, segons assenyala l'organització.
Els centres asiàtics guanyen presència i la Universitat Estatal de Moscou (Rússia) torna a estar entre les 200 primeres. Potències com el Brasil o l'Índia no apareixen en aquest top, que aquest any comprèn 28 països respecte als 26 de l'edició, amb Itàlia i Rússia com a nous participants.
La classificació britànica mesura amb 13 indicadors la recerca, la docència, la transferència de coneixement i la internacionalització. L'entorn d'aprenentatge representa un 30%, igual que la recerca i el nombre de vegades que cada institució és esmentada. Un 7,5% correspon a la comunitat universitària i un 2,5% és el capítol referent a la innovació i l'aportació de les empreses.
La publicació considera "encoratjador" que Espanya mantingui les seves posicions amb la creixent competició de les universitats de l'est asiàtic, segons una nota. Un portaveu afegeix, a preguntes d'aquest diari, que un dels motius que tres campus espanyols se n'hagin despenjat és que hi ha "un augment de la participació d'universitats de tot el món" i que en l'extrem inferior de les taules "un petit moviment" pot marcar una gran diferència. "Es queden fora pels pèls", indica.
Aquest tipus de classificacions, que les universitats espanyoles no encapçalen mai, tenen impacte en les polítiques educatives i poden provocar fins i tot reformes legals, com va passar a França. Des del Ministeri d'Educació s'ha demanat diverses vegades a les universitats que millorin resultats.
Sobre la firma
