L’‘homo tecnologicus’

Fa uns quants dies, en un suplement d'aquest mateix diari i amb aquest mateix títol, llegia un interessant debat sobre com l'ús creixent de la tecnologia impacta en els costums i en les habilitats humanes. Es complementaven, o si es vol s'enfrontaven intel·lectualment, dos coneguts especialistes amb dues visions diferents: Nicholas Carr, expressant certes alarmes, i Enrique Dans, amb una posició molt més positiva. No entraré en el debat, però m'agradaria aportar algunes reflexions molt bàsiques per entendre el paper de la tecnologia en l'evolució de les societats humanes.

1. Instrument essencial. La tecnologia, des de la destral o la roda als LED o els drones, ha estat l'element clau en el progrés individual i col·lectiu de l'espècie. L'homo sapiens ha tingut en la intel·ligència i en els coneixements el seu tret diferencial respecte a altres espècies. Però si aquests coneixements no s'haguessin transformat en elements útils (això és el que ha fet la tecnologia) mai hauria tingut la capacitat que ha tingut. Per això podem simbolitzar la nostra espècie amb un cervell i una mà. En la història de l'evolució es produeix un gran canvi: els altres animals s'adapten a l'entorn per sobreviure; l'home modifica l'entorn de la seva conveniència, per utilitzar-lo per al seu profit i per evitar les seves agressions. Parlar de l'homo tecnologicus no és doncs una frivolitat ni una moda, sinó una visió, parcial però important, de la nostra naturalesa.

Una visió més recent: els nivells d'activitat, producció, renda i benestar que van créixer lentament durant segles i segles s'han disparat espectacularment en els últims dos-cents anys, és a dir a partir de la revolució cientificotecnològica. Així doncs, la tecnologia és un element essencial de l'evolució de l'espècie, i segurament del seu futur. Mereix, doncs, molta atenció.

2. Tecnologia, finalitats i habilitats. Es diu que l'ús intensiu de tecnologia produeix sovint una deterioració de les nostres capacitats personals. (El corrector automàtic disminueix els nostres coneixements lingüístics; la calculadora ens estalvia saber matemàtiques; el GPS ens converteix en conductors menys hàbils…). També es diu que produeix una dependència excessiva de la tecnologia. (Algunes persones són incapaces de viure sense estar connectats a través d'un mòbil o una tauleta…).

Disposar d'eines tecnològiques que ens permetin augmentar

Totes dues coses són reals i perilloses, però significa això que la tecnologia ens faci menys intel·ligents i menys lliures? Al contrari. Disposar d'eines tecnològiques que ens permetin augmentar les nostres capacitats, arribar on no podíem arribar, alliberar-nos de segons quins treballs durs o perillosos o incrementar els nostres nivells de benestar material, és una cosa bona, que augmenta la nostra llibertat i les nostres potencialitats. El problema comença quan s'oblida que la tecnologia és una eina creada per les persones per posar-se al servei de les seves finalitats, i es converteix en una finalitat en si mateixa. Aquest és un perill real. Però no és culpa de la tecnologia. És culpa d'aquells que la utilitzen irreflexivament, d'aquells que la utilitzen per a finalitats d'un sol ús, i d'aquells que per raons de negoci la promocionen sense tenir-ne en compte els perills.

És important no oblidar que no tot el que és possible és bo. La tecnologia augmenta enormement la llista de coses que són possibles, però, encara que moltes d'elles són bones i lícites, d'altres no. Un bon ganivet pot servir per millorar el tall d'un bon Jabugo, i també per apunyalar vianants pels carrers de Lleida. Ningú pensa que calgui eliminar els ganivets, però sí que cal establir per a què no es poden fer servir…

Crec que cal preveure i acceptar sense reticències que l'ésser humà utilitzarà en els propers temps una enorme quantitat d'eines externes que l'ajudaran en la seva activitat, i segurament també altres d'internes (pròtesis), no només per reparar els seus òrgans sinó també per ampliar la seva capacitat. Aquest futur necessitarà molta més reflexió ètica, molta més educació adaptada a les noves necessitats i a les noves circumstàncies de les persones, i molta més regulació, democràtica però eficaç, respecte dels usos personals i col·lectius.

3. Tecnologia i evolució. Hi ha un aspecte que no he vist en el debat, però que crec que és un dels més importants: l'increment extraordinari de coneixements per part de la raça humana pot canviar d'alguna forma el sentit de l'evolució? El procés evolutiu de les espècies ha obeït a un mecanisme d'atzar (les mutacions espontànies del genoma) i selecció (la supervivència dels millor adaptats). En el moment en què aparegui una espècie que és capaç de comprendre i de poder modificar tecnològicament el codi genètic, serà capaç de suprimir l'atzar, orientar voluntàriament la seva adreça, o detenir-la? Es convertirà, en aquest aspecte, l'espècie homo en l'etapa final de l'evolució?

Aquest és un tema més profund per a una altra ocasió.

Joan Majó és exministre d'Indústria