Poc realisme

Encara que els Pressupostos de l'Estat ja no són l'indiscutible gran instrument de política econòmica —a causa dels incompliments i revisions, o els comptes autonòmics—, encara transmeten una idea precisa de quin és el marge de maniobra de les Administracions públiques per actuar sobre l'economia privada i pública. El projecte que acaba de presentar el Govern mostra un excessiu optimisme en la projecció de creixement. És molt arriscat calcular els ingressos sobre una previsió d'augment del PIB del 2% el 2015 per l'estancament —relativament durador— de les economies de l'euro que ja s'està notant en les revisions a la baixa de la balança per compte corrent espanyol, a causa de la deterioració de la balança comercial.

Quan s'examinen les partides d'ingressos i despeses, la credibilitat dels comptes no millora. El projecte preveu un creixement dels ingressos tributaris del 5,4%. Tan sols una observació: n'hi ha prou que el creixement de l'any que ve sigui inferior al que es preveia en un parell de desenes perquè la recaptació caigui en gairebé un punt sobre el que s'esperava. Hisenda comptava amb una taxa accelerada de creixement, però la situació de les economies de l'euro allunya aquesta hipòtesi. Les prediccions d'augment de la recaptació a IVA i Societats són poc realistes si es té en compte l'encara poc vigor de la demanda i el consum. És poc probable, doncs, que la recuperació subministri el creixement de la recaptació necessari per situar el dèficit en el 4,2% compromès.

Pel costat de les despeses, l'acció pressupostària no contribuirà gaire a sustentar el creixement. La inversió total creix el 8,4% sobre el pressupost del 2014, però és una gota d'aigua en l'oceà dels ajustos; encara és inferior en més del 36% sobre l'aplicada el 2011, exercici en el qual ja s'havia retallat dràsticament la inversió. Això és el màxim que pot pujar el Govern en matèria d'inversió pública si vol ajustar el dèficit.

Es pot dir una cosa semblant de la despesa social. Es manté la simbòlica pujada de les pensions (0,25%), poc efectiva per incentivar el consum. El fet que baixi el cost de les prestacions indica que el Govern preveu una reducció de la desocupació; però el gruix de l'estalvi per la caiguda de l'atur serà causa en gran part del descens de l'emigració i de la població activa.

La incipient fase de creixement i la previsible reducció en els propers trimestres aconsellaven uns comptes més arriscats; o bé un ajust dràstic —no està clar com s'aconseguirà l'objectiu de dèficit, i el deute continua creixent— o bé iniciar un pla de xoc per estimular la demanda, el creixement i l'ocupació i, de pas, combatre el risc de deflació. Per fer-ho era necessari elevar els salaris i estabilitzar l'ocupació. Però s'ha optat per un pressupost a mig camí. La millor notícia és que, en absència de tensions als mercats, els interessos del deute continuen caient.