Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Govern a dues mans a Kabul

Fer funcionar l'Afganistan sembla tan difícil amb el nou president com ha estat amb l'anterior

L'Afganistan ha obert un nou capítol de la seva turmentada història recent amb la investidura d'Ashraf Ghani com a president —en substitució d'Hamid Karzai— i del seu rival electoral Abdullah Abdullah en funcions equivalents a la de primer ministre. S'ha posat fi així de manera sui generis al contenciós d'unes eleccions massivament fraudulentes en la segona volta, celebrada al juny, i de les quals ni tan sols s'han anunciat els resultats, malgrat un interminable procés de recompte dels vots afavorit per l'ONU.

Per incompatible que sembli amb els usos de qualsevol ordenament democràtic, l'acord de govern entre els dos rivals, impulsat pels EUA, és el millor que podia passar a curt termini en un país vacil·lant i ensangonat, paralitzat des de la primera volta electoral, a l'abril. Els més beneficiats de qualsevol ruptura violenta haurien estat els talibans.

És cert que el primer repte del nou Govern dual és mantenir la unitat entre adversaris polítics que s'han creuat acusacions duríssimes, en un país on el caciquisme i la fragmentació ètnica i tribal són elements determinants. Però en alguns aspectes substancials, l'exministre de Finances Ghani i l'extitular d'Exteriors Abdullah comparteixen criteri, com ho demostra la signatura ahir de l'acord bilateral de seguretat amb els Estats Units, que Karzai va rebutjar avalar. El compromís preveu que uns 10.000 soldats nord-americans i una força residual de l'OTAN (van arribar a sumar 150.000) es quedin a l'assolada nació centreasiàtica després de la retirada al final d'aquest any decidida per Obama. El pacte evita a la Casa Blanca una nova crisi internacional i suposa un gran alleujament per a l'exèrcit afganès, en les mans del qual queda ara la lluita contra uns talibans que guanyen terreny i consideren l'acord un nou complot entre Washington i Kabul.

Fer funcionar l'Afganistan després de tretze anys del corrupte personalisme de Karzai i reviure una economia moribunda són alguns dels desafiaments del Govern compartit. Però el més gran continua sent liquidar una guerra interminable que acaba de viure el seu estiu més sagnant. Ghani ha assenyalat la seva voluntat de diàleg amb els talibans, però el flamant president, al qual els fonamentalistes consideren un altre titella de Washington, hereta un erràtic procés negociador que fins ara no ha portat enlloc.