Selecciona Edició
Connecta’t

Processen cinc militars espanyols per torturar presoners a l'Iraq

La jutgessa castrense acusa un capità del CNI, tres guàrdies civils i un legionari

Gravació en què soldats espanyols peguen a detinguts a Diwaniya el 2004.

En un acte sense precedents, cinc militars espanyols han estat acusats de violar les lleis i usos de la guerra. La titular del Jutjat Militar Territorial número 12 ha processat cinc membres o exmembres de la Legió per un delicte de tortures —que el Codi Penal Militar castiga amb una pena d'entre 10 i 25 anys de presó— comès el 2004 contra dos presoners al centre de detenció de Base Espanya, a l'Iraq. Els processats són un capità, ara destinat al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), dos caporals (un destinat a la Legió i l'altre a la Guàrdia Civil) i dos guàrdies civils (legionaris en aquell moment).

Segons l'ordre de processament, els fets van tenir lloc “en una data no determinada”, però compresa entre el 22 de gener i el 18 de febrer del 2004, quan un grup de militars, dels quals se n'ha pogut identificar cinc, aprofitant el torn de descans de la guàrdia nocturna, van anar a la cel·la on hi havia detinguts dos iraquians, “amb la finalitat d'humiliar-los” en venjança per la tensió contínua derivada dels atacs i atemptats que havia sofert el contingent espanyol a l'Iraq.

El procediment judicial es va iniciar arran de la difusió d'EL PAÍS, el 17 de març del 2013, d'un vídeo que mostrava com diversos militars espanyols pegaven amb brutalitat a dos detinguts. Després d'un any i mig d'investigació, i tot i que les cares apareixien pixelades en l'enregistrament, la jutgessa ha pogut determinar, gràcies a les declaracions de diversos testimonis, que els agressors pertanyien a la Primera Secció de la Companyia del Terç Alejandro Farnesio de la Legió, amb base a Ronda (Màlaga).

La interlocutòria descriu detalladament la seqüència de l'agressió, que en total dura 25 segons: després d'exigir a un dels dos detinguts que s'aixequi, un caporal els clava una bufetada; a continuació, un dels legionaris els dóna almenys 15 puntades de peu successives; després de fer el gest d'allunyar-se, torna i els dóna dues puntades més i encara torna una última vegada per etzibar-los una puntada més. Un segon legionari els dóna com a mínim cinc puntades de peu, i un tercer, almenys nou. En total, 32 puntades de peu, pel cap baix.

“Se senten les mostres d'aflicció dels detinguts iraquians, que reiteradament emeten sons profunds, que mostren el sofriment que estan patint”, prossegueix la interlocutòria. I afegeix: “Cap dels presents va actuar, tot i que podien fer-ho, per impedir les agressions que veien que els tres duien a terme. Tampoc ningú no s'hi va mostrar disconforme ni va recórrer a un superior, al contrari, van participar en la humiliació amb la seva presència solidària i les seves rialles”.

Si l'agressió es va gravar, agrega la jutgessa, no va ser per voluntat que sortís a la llum, “ni molt menys de lliurar-la a l'autoritat judicial, sinó que es tractaria d'un vídeo de consum intern o d'un record de missió”. El seu objectiu era “incrementar la humiliació i cosificació dels iraquians”. Va ser aquest vídeo el que, una dècada més tard, va acabar fent públic EL PAÍS.

La jutgessa processa el capità, ara destinat al servei secret —en el moment dels fets, tinent de la Legió— perquè, tot i que no va participar en l'agressió, era el comandant de la guàrdia i, com a tal, responsable de la custòdia dels presoners. “Calia la seva aprovació per dur a terme una actuació tan greu”, argumenta, “sobretot perquè el grup [...] sembla que actuï sense cap por que el descobreixin”.

En canvi, exculpa el legionari que va gravar l'escena, perquè argumenta que va rebre l'ordre d'anar a la cel·la sense saber què l'esperava, al contrari que els companys. A més a més, s'ha mostrat penedit i ha col·laborat amb la justícia. Se'l podria acusar de no denunciar els fets en el seu moment, però la jutgessa recorda que diversos dels implicats van fer amenaces perquè ningú parlés i que aquest delicte (falta de denúncia) ja hauria prescrit.

Pacte de silenci a la Legió

Si s'ha trigat tant temps a conèixer el que va passar a Iraq ha estat perquè ha funcionat un pacte de silenci, una espècie d'omertà, en el si de la Legió. “Tothom a Ronda sabia que havia passat a Iraq el 2004”, però es va arribar a un acord a fi que “el vídeo i les persones implicades no sortissin a la llum”, va declarar a la jutgessa un dels legionaris, que va reconèixer que “hi va haver un gran enrenou a la Legió de Ronda” quan EL PAÍS va difondre l'enregistrament.

La interlocutòria al·ludeix a “presumptes actuacions de comandaments [del Terç destinat en aquesta localitat malaguenya] que pretenien pressionar el cavaller legionari [que va gravar el vídeo] perquè no declarés davant l'autoritat judicial”, la qual cosa podria suposar un delicte d'obstrucció a la justícia. També es fa ressò d'una conversa telefònica entre aquest legionari i el seu capità, en la qual al primer, després de prestar declaració davant la jutgessa, “se'l nota avergonyit i amb por perquè considera que ha comès traïció en trencar aquest pacte de silenci”.

Però l'episodi més sorprenent es va produir el 28 de juny passat, immediatament després que el legionari que va gravar el vídeo hagués prestat declaració i abans que ingressés durant una setmana a presó preventiva.

El secretari del jutjat va deixar constància de “la sorprenent i inmotivada presentació d'un capità de la Legió”, que al·legava que un superior seu l'havia enviat allà perquè exigís el telèfon de l'advocat d'ofici del legionari que havia prestat declaració. El capità va afegir que “no se' podia ficar a la presó [al legionari] perquè havien passat més de deu anys”. Deu anys de què? Les diligències estaven declarades secretes i ningú no havia dit fins llavors que els agressors del vídeo fossin legionaris.