Selecciona Edició
Connecta’t

La inversió pública de l'Estat creix a totes les comunitats autònomes

En el conjunt de la legislatura, la comunitat amb més retallades és Catalunya

La inversió pública torna a créixer després de diversos anys de retallades contundents. El pressupost d'inversió total tant de l'Estat com dels ens públics mostra que la inversió total creixerà un 8,4% el 2015 respecte al pressupost aprovat per a l'any 2014. La xifra se situarà en els 13.103 milions d'euros, un nivell que també és lleugerament superior al del 2013, amb increments a totes les comunitats autònomes. Només baixa la inversió a la ciutat autònoma de Ceuta.

Si es comparen els pressupostos del 2015 amb els del 2011, els últims de l'anterior legislatura, la retallada és del 36,6%. La comunitat autònoma més penalitzada per la retallada de la inversió en aquests quatre anys de govern de Mariano Rajoy és Catalunya, amb un descens del 57,9%, que l'ha relegat a un dels últims llocs en inversió per habitant. La inversió ha passat dels 2.548,45 milions dels pressupostos aprovats per a l'any 2011 als 1.072,3 milions del 2015. Pel que fa a retallades en quatre anys, a Catalunya la segueixen la Comunitat Valenciana, amb un 49,6% de descens, Ceuta (-47,2%) i Madrid (-44,7%).

L'any 2015, les comunitats autònomes amb més inversió en termes absoluts són Andalusia (1.958 milions; +14,4%); Castella i Lleó (1.744 milions; +24,5%); Galícia (1.385,8 milions; +2,1%) i Catalunya (1.072 milions; +13%). Els increments més alts de la inversió són a Balears (86%), Múrcia (40%) i la Comunitat Valenciana (26,5%). Els menors, a Galícia (2,1%), La Rioja (3,3%), Extremadura (4,5%) i Canàries (4,5%).

Pel que fa a la inversió per habitant, Castella i Lleó (amb 699 euros) i Galícia (504 euros) són les més afavorides. Les que atreuen menys inversió per habitant són Balears (124 euros), Canàries (127 euros) i Catalunya (145 euros).

La inversió territorialitzada, en tot cas, és una aproximació que cal mirar amb compte. Ferrocarrils i carreteres, per exemple, beneficien tant o més els territoris que uneixen que els territoris pels quals passen. A més, les comparacions intertemporals són amb freqüència poc significatives, ja que moltes de les inversions públiques tenen un caràcter singular i irrepetible, com un aeroport o una línia d'alta velocitat. A més, les diferents realitats físiques dels territoris tenen incidència en les inversions de l'Estat. A més, els diferents repartiments de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes porten a diferents nivells d'inversió de l'Estat a les regions.

MÉS INFORMACIÓ