Selecciona Edició
Connecta’t

Les filles de Muñoz Ramonet no lliuren el ‘goya’ ni el ‘greco’

L'Ajuntament demana que una comissió judicial busqui les obres i sol·licita una multa de 100.000 euros per cada mes de demora, després que dilluns expirés el termini del jutge

Fragment de 'L'anunciació' d'El Greco, una de les obres en litigi.
Fragment de 'L'anunciació' d'El Greco, una de les obres en litigi.

A les 24 hores de dilluns passat s'acabava el termini. El jutge havia fixat aquesta hora com a límit perquè els hereus de l'industrial Julio Muñoz Ramonet lliuressin dues obres de la col·lecció que el seu pare va deixar en testament a la ciutat de Barcelona: L'anunciació, d'El Greco, i L'aparició de la Mare de Déu del Pilar, de Francisco Goya, unes obres valorades en més de set milions d'euros. Però les obres no s'han entregat.

Per això, en aquest llarg litigi entre les quatre filles i la fundació municipal per la col·lecció formada per obres que porten la signatura d'autors com Velázquez, Ribera, Berruguete, Rembrandt, Sorolla o Fortuny, s'ha engegat un nou procés judicial: la Fundació Muñoz Ramonet ha presentat un escrit al jutjat en què demana l'entrada d'una comissió judicial al domicili d'Isabel Muñoz Vilallonga, una de les quatre filles, que té en dipòsit judicial les obres, perquè en prengui possessió. La comissió, tal com va assegurar el jutge el mes de juliol passat, podria anar acompanyada de l'“auxili de la força pública si fos necessari".

En cas que les obres no siguin en aquest domicili, es demanaria l'interrogatori de la fotògrafa, o "de les persones que hi hagi a l'habitatge, amb l'advertiment que puguin incórrer en desobediència". La fundació també demana que s'imposi una multa de 100.000 euros per cada mes que no es retornin les dues pintures.

Fotograma de la Guàrdia Civil de l''Operació Creta', amb un agent davant del 'goya'.
Fotograma de la Guàrdia Civil de l''Operació Creta', amb un agent davant del 'goya'.

Aquestes dues obres han tingut una història paral·lela a la resta de la col·lecció. Les pintures es troben en dipòsit judicial a casa d'Isabel Muñoz des del 2011, després que la Guàrdia Civil les hagués recuperat a Alacant, dins l'Operació Creta, en una casa del seu exmarit i pare de Manuel Castelo Muñoz, al qual Isabel havia acusat de sostreure-les del domicili conjugal. El jutjat d'Alcobendas, que portava el cas, va acabar dipositant-les al seu domicili perquè els seus dipòsits no oferien garanties suficients per conservar-les en condicions òptimes.

El maig passat, Manuel Castelo, nét de Julio Muñoz, va assegurar davant del jutge que els dos quadres no eren ni de Culturarte, una de les empreses familiar, ni de cap de les quatre germanes condemnades a lliurar les obres del llegat, sinó que els quadres li pertanyien a ell legítimament des del 3 de gener del 1991, després que la seva mare els hi donés quan va complir la majoria d'edat.

MÉS INFORMACIÓ