Selecciona Edició
Connecta’t

Mas frena la campanya de la consulta però manté viva la pugna legal

El president de la Generalitat qualifica d'“hostil” l'actitud del Govern espanyol

Artur Mas, durant la presentació del 'Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya'
Artur Mas, durant la presentació del 'Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya' AFP

La suspensió de la consulta independentista a càrrec del Tribunal Constitucional era un tràmit que la Generalitat donava per descomptat des de feia molts mesos. La rapidesa del tribunal a reunir-se de manera extraordinària ahir a la tarda tampoc no va agafar per sorpresa el president català. La conseqüència de la decisió dels magistrats és que la Generalitat frenarà la campanya institucional que havia engegat per a la consulta. Amb tot, l'Executiu autònom promet bregar per la via legal per tots els detalls de la impugnació, amb l'objectiu de mantenir viu el conflicte. Artur Mas, que ahir va qualificar d'“hostil” l'actitud del Govern espanyol, també reunirà els partits sobiranistes per dissenyar una estratègia a mitjà termini.

L'estratègia de la Generalitat davant la suspensió és semblant en alguns aspectes a la que va dur a terme durant el llarg contenciós de l'Estatut del 2006: acusar l'Alt Tribunal d'estar polititzat i no variar el rumb mentre no hi hagi una ordre clara per fer-ho. En aquest sentit, el Departament de Presidència assegurava ahir a la nit que els preparatius i la campanya institucional per a la consulta segueixen endavant perquè “el Tribunal Constitucional no ens ha comunicat cap suspensió”. Altres fonts admetien, no obstant això, que l'Executiu català assumirà en la seva reunió d'avui que ha de frenar o posar fi a la campanya i intentar salvaguardar el que pugui de la consulta mitjançant una allau de recursos. No obstant això, també admeten que la consulta seguirà suspesa mentre es dirimeixen aquests recursos.

El president de la Generalitat, Artur Mas, el seu partit, Convergència i Unió, i la resta de forces sobiranistes no van estalviar crítiques al Constitucional fins i tot abans que se sabés la suspensió. Tots van coincidir que la rapidesa de l'organisme a reunir-se després de la presentació del recurs —amb prou feines al cap de sis hores— qüestiona la divisió de poders a Espanya. Mas va criticar la “velocitat supersònica” del tribunal, tot i que va dir que seguia tenint l'esperança que actuï com un “àrbitre de tots”.

El president català sí que va aprofitar per posar l'accent en les sospites de partidisme del tribunal. En aquest sentit, va qüestionar el paper del seu president, Francisco Pérez de los Cobos, i va recordar que el Parlament català n'havia demanat la recusació per dos motius: la seva “llarga militància en el PP” i haver manifestat “animadversió” cap a qüestions vinculades amb Catalunya i el seu autogovern.

En resposta al president del Govern, Mariano Rajoy, Mas va negar que la consulta del 9-N sigui un referèndum encobert. També va criticar que Rajoy afirmés que era il·legal abans que s'hagués pronunciat el Tribunal Constitucional —“Montesquieu en estat pur”, va dir irònicament— i va reivindicar la potestat de la Generalitat a l'hora de proposar canvis normatius “sense límits”. Va dir, però, que per proposar aquestes modificacions, per exemple, una reforma constitucional, abans ha d'escoltar-se “la voluntat popular”. És aquí on va tornar a defensar la utilitat de la consulta.

ERC mantindrà la seva campanya encara que el Constitucional vés-te la consulta

Mas va aprofitar per instar el Govern a ser ell qui pregunti als catalans si considera que no es pot fer com planteja la Generalitat, encara que va lamentar que tampoc no accepti aquesta possibilitat: “Ni pregunten ni deixen preguntar. Probablement el que temen és la resposta. Els fa por la resposta, quan el que hauria de fer-los por és que no pugui haver-hi resposta”.

La reunió del Tribunal Constitucional a la tarda d'ahir va coincidir en el temps amb aquestes declaracions de Mas, que presidia un acte per presentar l'anomenat Llibre blanc de la transició nacional. La intervenció del president català va acabar minuts abans de conèixer-se la suspensió, per la qual cosa tot l'acte es va desenvolupar com s'havia previst inicialment i com si la consulta fos a celebrar-se amb normalitat.

Les forces polítiques sobiranistes van deixar la porta oberta a continuar fent campanya. La secretària general d'ERC, que ahir va presentar una campanya titulada "Vull ser lliure. Vull un nou país", va defensar que calia seguir endavant. “Si ens posen en la disjuntiva entre haver d'obeir el mandat del Constitucional i l'ampli mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania, tenim clar que obeirem aquest últim”. Iniciativa va assegurar que la impugnació és “un error majúscul” que “multiplicarà per quatre” el problema català.

Convergència i Unió ha reiterat que la consulta d'autodeterminació és "legal" i ajustada a la Constitució, i ha acusat el president del Govern, Mariano Rajoy de "pressuposar" la decisió del Tribunal Constitucional i d'"exercir de portaveu" d'aquest òrgan. L'executiva de CiU va coincidir ahir al matí amb la reunió extraordinària del Consell de Ministres. Els dirigents nacionalistes, inclòs Artur Mas, van seguir per televisió la compareixença de Rajoy. Quan a va finalitzar, dos dels dirigents de la federació, Ramon Espadaler i Lluís Corominas, van fer una valoració de la situació política. "Avui reivindiquem la consulta més que mai", va assegurar Espadaler després de l'anunci del recurs d'inconstitucionalitat a càrrec del Govern.

El conseller de la Presidència i portaveu  del Govern català, Francesc Homs, va advertir que el Govern central comet "un error de conseqüències majúscules" amb la presentació del recurs contra la consulta, amb el qual no "mataran" el procés sobiranista, sinó que el "reforçaran".

"Es pensen que fent això el maten i estic convençut que això el que fa és reforçar encara més el moviment que hi ha a Catalunya" perquè l'"acumulació dels no" de  l'Estat al que planteja Catalunya provoca que creixi "la voluntat de crear un Estat propi", va afirmar Homs en una entrevista a TV3.

El Parlament designa a la comissió de control del 9-N

Els partits sobiranistes han pactat aquest dilluns els set membres de la Comisión de Control, l'òrgan previst en la Ley de Consultas que ha de vetllar pel correcte funcionament d'aquests processos, començant per la consulta del 9 de novembre. Els membres proposats pels quatre grups --la llei estableix que han de ser juristes i politòlegs de reconegut prestigi-- són: Mercè Barceló i Serramalera; Joaquim Brugué Torruella; Alfons González Bondia; Miquel Martin Casals; Marc Marsal Ferret; Jordi Matas Dalmases, i Benet Salellas Vilar. El Parlament preveu aprovar la composició de la Comisión de Control en el ple que comença aquest dimecres, encara que està per veure si es manté en l'ordre del dia del debat si el Tribunal Constitucional suspèn la tarda d'aquest dilluns la Ley de Consultas i del decret de convocatòria del 9N.

 Les crítiques de CiU a Rajoy es van centrar en el fet que Rajoy es mostri convençut que l'actuació de la Generalitat no s'ajusta a la Constitució. "Hem assistit amb perplexitat a una roda de premsa del que semblava ja una sentència del Tribunal Constitucional", va dir Espadaler respecte a la valoració que el president del Govern espanyol va fer de la convocatòria de la consulta catalana. Espadaler va assegurar que "Rajoy sembla més un portaveu del Tribunal Constitucional que el president del Govern" central i va reiterar que no es pot "pressuposar" quina serà la sentència de l'Alt Tribunal respecte a la llei catalana de consultes i a la convocatòria de la votació del 9 de novembre.

Els nacionalistes catalans insisteixen que el problema català no és nomést d'ajust a la legalitat. "La solució a aquest contenciós ha d'estar emparada en la legalitat, però fonamentalment ha de ser política", va assegurar Espadaler. El secretari general de CiU va assegurar que la situació no hauria arribat fins a aquí si el Govern i el PP no haguessin rebutjat en el seu moment l'Estatut català i el pacte fiscal. "No hem vist cap actitud de diàleg fins ara", va dir en ser preguntat per l'oferta del president del Govern espanyol de dialogar. "Només hem vist negatives continuades i permanents", ha reiterat.

D'altra banda, el líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, va afirmar que cap sentència del Constitucional posarà fi al procés sobiranista. Junqueras va recordar que "l'origen de la situació actual és una sentència de el TC en contra de l'Estatut, per la qual cosa no és una sorpresa ni una novetat que aquest tribunal estigui en contra de la voluntat majoritària del poble de Catalunya", va dir en declaracions a Catalunya Ràdio. "Si algú creu que el procés ha d'acabar amb una sentència del TC en contra de la voluntat dels ciutadans de Catalunya, s'equivoca, jo crec que no", va subratllar Junqueras abans d'apuntar que "es tracta d'un tribunal triat políticament, que no només qüestionen els independentistes catalans, sinó també una bona part de la societat espanyola".

Segons el president d'ERC, digui el que digui el Constitucional, la consulta ha de seguir endavant "perquè nosaltres estem per servir la voluntat del poble català expressada en les eleccions", i va recalcar que "no hi ha cap més sortida que la independència de Catalunya". Junqueras va tornar a defensar la desobediència perquè "si els partits espanyols no ens volen deixar votar, nosaltres estem convençuts que és un dret inalienable i el que farem és votar, desobeir significa votar".

Sobre la possible entrada del seu partit en el Govern, va dir que "mai ens han trucat", però "ja vam dir que si hi entrem serà per blindar la consulta", ja que "el que no tindria sentit és que ens truquin i després no es voti el 9-N, si entrem és perquè es voti".

Respecte als casos de corrupció que impliquen polítics catalans, Junqueras va expressar la sospita que si apareixen ara és perquè hi ha "joc brut" de l'Estat i va opinar que aquest "joc brut" prosseguirà. "De fet mai no ha desaparegut, sempre l'ha practicat, juga tan brut com pot", va insistir.