Selecciona Edició
Connecta’t

A un pam... de Mussolini

La necessitat econòmica portà Pla a escriure a ‘La Vedetta d’Italia’ el 1938

La troballa de mitja dotzena de gasetilles signades per “J. Pla” al diari La Vedetta d’Italia de Fiume, al voltant de la segona quinzena d’agost de 1938 (una col·laboració coneguda però no ben investigada mai), mostra un cop més la capacitat de l’escriptor per interpretar tots els papers de l’auca. Aclaparat per les dificultats econòmiques, malgrat la subvenció de Francesc Cambó per encetar a Roma la Historia de la Segunda República Española, Pla es va traslladar a Fiume —a la pràctica, depenia de la seva companya Adi Enberg, que treballava a la secretaria de Cambó en la localitat propera d’Abbazzia (actual Opatija)— i va posar la seva ploma al servei del diari feixista local, però ho va fer a la seva manera.

La primera de les gasetilles localitzades, en una recerca potser no definitiva, a l’hemeroteca del que avui és Rijeka (Croàcia), té per subtítol Com a Barcelona se les arreglen per amagar les desfetes (14 d’agost) i dóna el to de les col·laboracions. Així mateix, sobre la informació oficial dels republicans sobre la batalla del Segre —amb la corresponent relació de baixes de l’enemic—, “J. Pla” ironitza que “la confessió és igualment eloqüent. La culpa l’han carregada a les aigües del Segre, que els nacionals havien augmentat un metre i mig de nivell amb l’obertura de les preses de Tremp”. Tant en aquesta nota com a la resta, Pla defuig tota visió triomfalista envers l’heroisme de les tropes franquistes o la grandiositat de la batalla de l’Ebre que s’estava lliurant. No deixava de preocupar-lo la política agressiva de Mussolini, que al març havia bombardejat devastadorament Barcelona i que ara s’apropava perillosament a l’Alemanya hitleriana (l’agost es va promulgar una llei contra els jueus italians) en una mena de preàmbul d’una guerra internacional.

Pla exageraria en recordar, el 1957, que els articles no van fer el pes a “l’egregi commendatore” que dirigia el diari, el qual li va retreure que el seu italià mancava d’èmfasi imperial (Fiume era el feu de l’ampul·lós ideòleg del feixisme, el poeta Gabriele D’Annunzio) i que li hauria d’embellir l’estil. Això contrasta amb la prosa sintètica de les gasetilles, entre les quals només sembla feta especialment al gust del consumidor la del dia 20, La folla aventura dels roigs Ebre enllà s’acosta a la catàstrofe (per aquelles dates el dietari de Ciano reflecteix la impaciència de Mussolini amb la lenta conducció de la guerra per part de Franco).

La darrera peça trobada (26 d’agost) es fa ressò que el Parlament de Catalunya “no tolerarà cap violació dels seus drets d’autonomia per part del ‘govern de Madrid’”. Als pocs dies Pla va emprendre amb Adi un periple per la costa croata i, a primers d’octubre, ingressaria a l’“España nacional”. Ho faria a les ordres de Manuel Aznar (amic, avi de l’expresident José María Aznar i futur i efímer primer director de La Vanguardia després de la Guerra Civil, on s’emportà Pla). Aznar havia estat designat director d’El Diario Vasco de Sant Sebastià, intent de l’aparell propagandístic bastit per Serrano Súñer d’editar un diari que fos ben vist a les cancelleries democràtiques. Pla hi escriuria amb les famoses sigles “X.X.”. Tancava així un altre episodi on s’havia acostat a l’abisme feixista però sempre mantenint un pam de distància per no caure-hi.