_
_
_
_
_

El superhome modern

Escollit el quart millor model masculí de la història, Jon Kortajarena fixa la seva meta en el cinema

El model Jon Kortajarena.
El model Jon Kortajarena.GETTY

El quart top model masculí de tots els temps és espanyol. De Bilbao, barri de la Peña. Castany, ulls verds, 1,89, possiblement la millor estructura òssia del negoci. Presència devastadora. Jon Kortajarena, esclar. El títol l'hi va atorgar la web de Vogue (l'edició nord-americana, la que compta), a principis de mes. “És el més proper a un sex symbol que hi ha en termes de models masculins”, afirmava la publicació més influent del ram. I ell, com qui sent ploure, o gairebé: “En general, les llistes d'aquest tipus no em solen importar gens ni mica. Moltes fan aquesta valoració en funció dels ingressos (sempre erronis) i no de l'impacte que la teva feina causa en el públic, que al final és l'important. Però que Vogue, la revista més icònica de la moda, faci una valoració així significa molt i em fa il·lusió”.

El premiat model respon des de Malta. Fa amb prou feines un dia que va acabar el rodatge d'Andron, una aventura de ciència-ficció claustrofòbica en la qual es mesura amb Alec Baldwin i Danny Glover. És el seu tercer treball com a actor (cinquè, si comptem un parell de curtmetratges en els quals també s'ha deixat veure). El cinema com a nou horitzó. És curiós que Vogue es recordi d'entronitzar-lo just quan la seva carrera en la moda comença a passar a un segon pla, almenys entre els seus interessos professionals. “No sento que el reconeixement m'arribi ara per aquesta llista. Ho agraeixo molt i segur que quan deixi de treballar com a model ho recordaré amb afecte. Però encara no em retiris, que això s'ha de gaudir”, diu entre rialles.

A Kortajarena (nascut el 1985) el va descobrir el típic cercatalents durant unes vacances a Barcelona. Amb prou feines tenia 18 anys. Al cap de poc temps començava a caminar per la passarel·la abans coneguda amb el nom de Cibeles gràcies a Roberto Verino. Un any després ja s'estrenava en el circuit internacional. “Vaig conèixer en Jon joveníssim, quan es va presentar a un càsting i el vaig triar per desfilar a Emporio Armani. Em vaig quedar impressionat per la intensitat de la seva mirada i per aquest físic tan elàstic com esvelt. Jo busco la personalitat en un model, i en Jon sempre ha demostrat que en té una de molt poderosa. Ja sigui sobre la passarel·la o en una sessió fotogràfica. No es limita a lluir la roba, sinó que la interpreta, una qualitat que valoro especialment. És l'expressió perfecta de l'home modern: elegant i cuidat, però sense esforç”, rememora Giorgio Armani, el creador amb el qual va debutar a Milà, que no ha dubtat a frenar un moment en ple remolí de la setmana de la moda italiana i recordar el model basc per a aquest diari.

No sento que el reconeixement m'arribi ara per aquesta llista”

“Suposo que és una combinació de molts elements, però intueixo que puc representar alguna cosa que la gent arribi a admirar. Fa 11 anys que treballo en la indústria i això genera confiança en els dissenyadors, encara que la decisió final es basa en el que els dicti el cor”, respon el model sobre la fórmula del seu èxit.

Arribats a aquest punt de la seva pel·lícula, la memòria es perd entre tanta passarel·la i tanta publicitat. Armani, Cavalli, Lagerfeld, Versace, Etro, Trussardi, Bulgari, Chanel, Galliano, Salvatore Ferragamo, Dolce & Gabbana, Diesel, Guess, fins i tot Zara i H&M. Digueu un nom que tingui rellevància en la moda de l'última dècada i ell hi serà present, el cos de gasela, els ulls de pantera. Amb mig somriure n'hi haurà prou per desarmar qualsevol. El 2008, la versió masculina de la bíblia francesa L’Officiel li va dedicar un número sencer, fita sense precedents: “200 pàgines de moda amb Jon Kortajarena”. Tom Ford, en les campanyes del qual es prodiga des del 2007, el té en un altar. Tant que fins el va voler per al seu debut com a realitzador en Un home solter (2009), el salt de Kortajarena a la interpretació. Impossible triar: “Hi ha hagut un munt de treballs que m'han fet una il·lusió especial, no puc quedar-me amb un sol moment. Desfilar en l'alta costura amb Chanel sent male supermodel, col·laborar amb Tom Ford durant nou temporades, la meva primera portada de Vogue…”.

Armani: “Busco la personalitat en un model, i ell en té una de molt poderosa”

A la vista d'un currículum d'aquestes característiques, per què es resisteixen la indústria i els mitjans de comunicació a parlar de supermodels en clau masculina? “Encara que l'home jugui cada vegada més un paper determinant en aquesta professió, la dona sempre serà més sol·licitada perquè ven molt més. És clar que hi ha exemples masculins destacats des de fa temps; la diferència, suposo, és que ara hi ha més interès a saber qui són. Però, al cap i a la fi, el concepte de supermodels el van crear elles”, concedeix Kortajarena, que no es resisteix a l'etiqueta de sex symbol: “Ho penso i em fa gràcia. No té gaire a veure amb la meva realitat, però en aquesta professió és normal que es parli de tu en relació amb aquest tipus de coses. Ho considero més una valoració cap a la meva feina que cap a la meva persona. Tindria por que m'encasellessin si pensés que això és tot el que he d'oferir”.

Romàntic empedreït i amb una vida privada discretíssima (ni tan sols tenia Instagram fins fa dos dies, com qui diu), Kortajarena se sent avui l'home més afortunat del món. L'espera l'estrena de la nova pel·lícula de Julio Medem, Ma Ma, junt amb Penélope Cruz. Algú ha dit adéu a la moda? “Quina insistència a treure'm del mig! [riu] No em plantejo la retirada, la vida et va dient per on has d'anar i quan has de prendre certes decisions. I quan arribi el senyal, el sabré reconèixer. O per la porta gran o fent un cop de porta”.

Els més cotitzats

Llistes. N'hi ha de tota mena i condició, encara que gairebé mai signifiquen més del que vulgui cadascú. De models masculins n'hi ha unes quantes: els que més guanyen, els que resulten més sexis, els que despunten, els que ja són icones de la indústria. Els ingressos són la vareta de mesurar, encara que en l'era de la societat digital ja no es tracta només de diners, sinó també de seguidors a la xarxa. Jon Kortajarena en té més que Andrés Velencoso, l'altre model espanyol de més projecció internacional (121.000 amics contra 78.500). El model basc també supera en seguidors el britànic David Gandy (76.400). Encara que aquí el vencedor clar de la batalla digital és Baptiste Giabiconi, protegit del dissenyador Karl Lagerfeld (ell li va regalar al kàiser aquesta gata top model, de nom Choupette). Aquest model francès ni apareix en el top 10 dels més ben pagats de Forbes, però té gairebé dos milions de seguidors al seu compte de Twitter.

En termes econòmics, el camaleònic nord-americà Sean O'Pry, de 25 anys, guanya per golejada amb una mica més d'1.100.000 euros guanyats l'any passat. Un model que des de la seva irrupció el 2007 ho ha fet tot (de Kenzo a Sain Laurent Paris, passant per Zara). Tot i això, una xifra molt allunyada dels més de 35 milions d'euros que es calcula que s'ha embutxacat els últims 12 mesos Gisele Bündchen, la model femenina que ha ingressat més segons Forbes, malgrat que pot ser que per a un model masculí sigui prou, tenint en compte que, segons la mateixa publicació, els 10 models masculins més cotitzats del 2013 van guanyar entre tots sis milions d'euros.

Esclar que si atenem al que passa a la passarel·la, aquest és el moment d'Adonis Bosso (24), originari de Costa d'Ivori. Bosso sembla que és el relleu a la vista del número d'un de la classificació de Vogue.com sobre els millors models masculins de la història i, home habitual en qualsevol rànquing, l'inevitable Tyson Beckford.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_