Gallardón, desautoritzat en no aprovar-se la llei de l'avortament

Ningú al Govern espanyol vol pronunciar en públic cap paraula sobre la llei de l'avortament que implicaria un gran cost polític al sector de la dreta: retirada. No obstant això, Soraya Sáenz de Santamaría, sense arribar a parlar-ne, s'hi va apropar bastant ahir, més que mai, quan va assenyalar que aquesta llei tracta un tema “molt sensible” i que no es pot aprovar sense “un consens que no és senzill”.

És gairebé impossible, perquè pràcticament tots els altres grups polítics la rebutgen, i el Govern espanyol ni tan sols està buscant aquest consens: fa mesos que no es reuneix amb ningú per aquesta qüestió i la llei està a punt i bloquejada a la Moncloa. Per tant, sembla que haurà de dormir en un calaix fins que ja no quedi temps per aprovar-la a les Corts.

Sáenz de Santamaría va ser més explícita que altres vegades, encara que no va aclarir si la llei està definitivament morta o hi haurà un últim intent. “És una llei complicada, de molta sensibilitat social. Des del principi es va voler treballar per arribar a un consens, que no és senzill. És l'encàrrec que tenim i hi estem treballant. Es faran tots els esforços”. “I sense consens no sortirà?”, li van preguntar. “Aquest consens és important. El ministre de Justícia té el mandat de treballar pel consens en tots els àmbits i tots seguirem treballant i ajudant”.

Sáenz de Santamaría no va voler parlar sobre el futur del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ni sobre la possibilitat que dimiteixi en quedar desautoritzat. El ministre va garantir públicament el juliol passat que la llei sortiria del Consell de Ministres “abans que s'acabi l'estiu, al setembre”. L'estiu s'acaba dimarts i el proper consell ordinari ja serà a la tardor. Aquest divendres era l'últim dia políticament viable per poder aprovar la norma el 2014. Si no, haurà de ser el 2015, any electoral, la qual cosa la fa inviable pel cost polític que tindria quan faltessin pocs mesos per a les eleccions autonòmiques i municipals.

Retirar el projecte tal com està plantejat tindria un gran cost polític per a la dreta

Ara, el futur de Gallardón està en l'aire. La seva imatge queda tocada i la seva capacitat de maniobra política també. Ha de decidir si esgota la legislatura —és poc probable que vagi més enllà— o dimiteix ara. Ell mateix va dir a la premsa aquesta setmana que quan finalitzessin els tràmits per recórrer la llei de consultes i la convocatòria del referèndum català, en principi, la setmana vinent, parlaria del seu futur. Abans haurà de fer-ho amb el president Mariano Rajoy, la persona que ha pres totes les decisions: que la llei de l'avortament anés al Consell de Ministres —encara que ell no hi fos aquell dia— i que quedi guardada en un calaix pel cost electoral que suposa, com reflecteixen les enquestes que manega Pedro Arriola. Rajoy no vol cap crisi de Govern per l'assumpte de l'avortament, difícil de gestionar al sector conservador —la Conferència Episcopal li ha demanat que compleixi els seus compromisos—, però pot veure com el ministre li planteja una dimissió irrevocable. Si la decisió depèn del president, demanarà a Gallardón que segueixi, segons assenyalen al seu entorn. Però el ministre té l'última paraula.

Al Govern espanyol, com va explicar públicament el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, expert en enquestes com Arriola, li agradaria que fos el Tribunal Constitucional el que resolgués aquest embolic. Gairebé amb seguretat ho faria en el sentit que vol el PP, declarant inconstitucional la llei de terminis del PSOE, perquè el ponent és Andrés Ollero, un exdiputat del PP clarament antiabortista, i perquè els conservadors tenen una clara majoria. Tanmateix, el president d'aquest organisme, Francisco Pérez de los Cobos, ja ha deixat clar que no portarà aquest assumpte al ple mentre el Govern estigui tramitant la llei. Per tant, l'Executiu hauria d'anunciar la retirada del projecte i assumir el cost polític per forçar així que el Constitucional prengui una decisió.