Selecciona Edició
Connecta’t

Torres-Dulce convoca la cúpula fiscal catalana contra la consulta

El ministeri públic només actuaria en cas de desobediència del Govern d'Artur Mas

Eduardo Torres-Dulce a Barcelona, el passat 9 de juliol. Ampliar foto
Eduardo Torres-Dulce a Barcelona, el passat 9 de juliol.

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha convocat per a aquest dijous els fiscals superiors de Catalunya per estudiar les actuacions que hauran d'emprendre davant d'una hipotètica consulta il·legal. La iniciativa sorgeix arran de la petició a Torres-Dulce de la fiscal superior de l'Audiència Provincial de Barcelona, Ana María Magaldi Paternostro.

La Constitució estableix al seu article 124.1 que el ministeri fiscal, sense perjudici de les funcions encomanades a altres òrgans, “té per missió promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei, d'ofici o a petició dels interessats, i procurar davant els tribunals la satisfacció de l'interès social”.

A la reunió convocada per Torres-Dulce assistiran el fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Romero de Tejada, i els quatre caps de les fiscalies provincials: Ana María Magaldi Paternostro (Barcelona), Juan Francisco Bone Pina (Lleida), José María Casadevall Barneda (Girona) i Javier Jou Mirabent (Tarragona).

En aquest moment no existeix cap base per a l'actuació de la fiscalia perquè no s'ha produït cap actuació il·legal o delictiva per part del Govern català.

Això només podria passar en el cas hipotètic que la Generalitat celebrés la consulta el 9 de novembre una vegada que el Tribunal Constitucional, a instàncies del Govern espanyol, hagués suspès la llei catalana de consultes, que s'aprovarà el divendres, i que hi hagués una altra resolució judicial que suspengués el decret de convocatòria que ha anunciat el president Artur Mas.

Només en aquest cas seria possible actuar contra funcionaris o, en circumstàncies extremes, contra aforats (membres del Govern català que haguessin donat ordres per desobeir el Tribunal Constitucional).

La Fiscalia General de l'Estat entén que aquesta situació d'il·legalitat encara està lluny de produir-se, però, sense anticipar esdeveniments, ha decidit preparar-se davant la possibilitat que això succeeixi. Per això, Torres-Dulce coordinarà amb la cúpula fiscal a Catalunya les actuacions que, d'acord amb la llei, hauria d'adoptar en cas que es produís una desobediència del Govern per celebrar la consulta. La reunió, segons van indicar fonts fiscals a aquest diari, té com a objectiu coordinar i estudiar el marc legal."

Torres-Dulce va assegurar aquest dimarts mateix a Bilbao, on es va celebrar la reunió del Consell Fiscal, que “la Fiscalia actuarà en conseqüència” si s'infringeix la llei a Catalunya, però com quan s'incompleix a Astúries o Andalusia,  “perquè sense l'armadura de la legalitat, això seria la jungla”. També va demanar als polítics que no “interfereixin” en les decisions judicials ni fiscals.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ja va avisar fa gairebé dos anys que la celebració de la consulta, en cas que el Constitucional suspengués la llei que l'habilita i el decret de convocatòria, podria desencadenar en una acusació per “desobediència” contra el president català. La desobediència està recollida als articles 410 i 411 del Codi Penal i és castigada amb fins a tres anys d'inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic. La iniciativa per a aquesta acusació seria del ministeri fiscal.

“Si hi ha un acte il·legal per part d'una persona, no crec que calgui castigar els ciutadans catalans. A qui caldrà exigir responsabilitats és a aquesta persona”, va explicar el ministre. “Qualsevol càrrec públic que actués en contra d'un manament d'un tribunal estaria cometent un delicte”, va assenyalar. El ministre es referia, segons va confirmar més tard, al delicte de desobediència, castigat al Codi Penal amb multa de tres a dotze mesos i inhabilitació de sis mesos a dos anys (fins a tres anys si la desobediència es manté).

La llei de consultes que aprovarà el Parlament català divendres que ve estableix el règim jurídic, les modalitats i el procediment per a la convocatòria de consultes populars no referendàries. La norma autonòmica té per finalitat, segons assenyala el seu article 8, “conèixer l'opinió de la població sobre la qüestió sotmesa a consulta i el seu resultat no té caràcter vinculant”. La llei obliga als poders públics que han convocat la consulta “a pronunciar-se sobre la seva incidència en l'actuació pública sotmesa a consulta en el terme de dos mesos a partir de la seva celebració”.

El decret de convocatòria, segons estableix la llei catalana que s'aprovarà divendres, ha d'incloure “la pregunta, preguntes o propostes sotmeses a votació”.

La consulta ciutadana que promou el Govern té dues preguntes. D'una banda assenyala: “Vol que Catalunya es converteixi en un Estat? Sí o no". En cas afirmatiu, hi ha una segona qüestió: “Vol que aquest Estat sigui independent? Sí o no”.

El Tribunal Constitucional va anul·lar el 2008 per unanimitat dels seus magistrats l'intent del Govern basc presidit pel llavors lehendakari, Juan José Ibarretxe, de celebrar una consulta similar a la que pretén ara l'Executiu català. Els magistrats van declarar inconstitucional la llei “de convocatòria i regulació d'una consulta popular a fi de recaptar l'opinió ciutadana en la comunitat autònoma del País Basc sobre l'obertura d'un procés de negociació per a aconseguir la pau i la normalització política”.