Esquerra posa Mas entre l'espasa i la paret amb una oferta de coalició
El president recorda a Junqueras que hi ha altres majories parlamentàries possibles
L'escenari d'unes eleccions anticipades que substitueixin la consulta catalana, dibuixat per Artur Mas dilluns passat, ha posat al límit de la ruptura el consens entre les formacions sobiranistes de Catalunya. Esquerra Republicana (ERC) va optar ahir per mostrar el seu enuig amb una oferta de tot o gens, que va caure com un gerro d'aigua freda a les files dels seus socis de Convergència i Unió. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va oferir a Mas un Govern de coalició per “blindar” la consulta i evitar que el president català faci marxa enrere quan l'Executiu central impugni la votació. L'oferta de Junqueras implicaria avançar en la línia de la desobediència civil, cosa que Convergència, i especialment Unió, no volen de cap manera. Per aquest motiu Mas, que en altres moments ha insistit a ERC per formar Govern, donés llargues a l'operació.
Unitat sobiranista a favor de la consulta
Mas va iniciar el debat de política general fent una crida a la unitat en recordar que els consensos en política són tan fràgils com la porcellana, i va aconseguir arrencar una proposta que es votarà i aprovarà avui. Les quatre forces que van acordar la data i les preguntes de la consulta van pactar anit una resolució en la qual ratifiquen la “necessitat” de celebrar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya i d'aconseguir nous consensos davant qualsevol eventualitat.
El text, subscrit per CiU, Esquerra, Iniciativa i la CUP, recorda que els catalans ja van acordar el 2012 el seu desig d'exercir el “dret a decidir”. I que, al gener de 2013, la Cambra va aprovar la declaració que va definir Catalunya com a subjecte sobirà polític i jurídic i, per tant, competent per organitzar la consulta. El text va ser suspès pel Constitucional. La resolució insta Mas a convocar el referèndum d'acord als “marcs legals” i a consultar al ple quan les circumstàncies del procés ho requereixin. Paral·lelament, demana a l'Executiu autònom que destini tots els “recursos i mitjans tècnics i humans necessaris” perquè la consulta se celebri amb totes les “garanties democràtiques” i de participació possibles.
La intenció d'Esquerra és deixar meridianament clar que no acceptarà cap bescanvi de consulta per eleccions. Els sobiranistes encapçalen les enquestes a Catalunya, però són conscients que amb una victòria que no fos per majoria absoluta no n'hi hauria prou per aconseguir el seu objectiu, que no és un altre que la declaració d'independència. Per això Junqueras no vol ara uns comicis, com ahir es va encarregar de deixar clar en la seva intervenció al debat de política general del Parlament. “El nostre partit farà tot el possible perquè no hi hagi eleccions, no tenim cap urgència”, va resumir. El que sí va dir per primera vegada és que vol entrar a l'Executiu d' Artur Mas, però l'únic argument que va donar per justificar aquesta operació és que desitja “blindar la consulta”.
Mas li va respondre assegurant que el referèndum segueix sent la seva prioritat i va donar llargues a l'entrada d'ERC al seu Gabinet. “Arribat el moment, que no és ara, parlarem i veurem en quines condicions podem donar més fortalesa al procés polític català”. Al president de la Generalitat tampoc li va agradar gens que Junqueras acusés alguns sectors del nacionalisme de sorprendre's per les dificultats legals de la consulta. “Sabíeu que el Govern central no us aplaudiria quan anéssiu a votar. Ho sabíeu perfectament. Sabíeu que el Tribunal Constitucional no us ho regalaria. Si ho sabíeu, heu de ser conseqüents amb allò que vau votar i vau signar. Si no ho sabíeu, em sembla que no us mereixeu la confiança dels ciutadans”, va sostenir Junqueras. Mas li va replicar assegurant que ningú està més interessat que ell a realitzar la consulta. No obstant això, aquest intercanvi de retrets, completament nou entre els dos socis de Govern, va fer pensar en un final d'etapa al Parlament. Va ajudar-hi el fet que Mas li recordés al líder republicà que hi ha majories “alternatives” a CiU i ERC.
Miquel Iceta, primer secretari de el PSC, va recollir el guant i es va oferir com a soci del pla b de Mas si fracassa la consulta. El líder socialista creu que seria un error avançar les eleccions i va oferir a Mas el suport dels diputats del seu grup “per a l'estabilitat política i la cohesió social”, no per a “aventures, ruptures i desmantellar l'Estat del Benestar”. Iceta va destacar que el pacte de CiU amb ERC dels dos últims anys ha situat Catalunya “en un atzucac” i que és necessari canviar de rumb. Tot això sense renunciar a la consulta el futur, va dir Iceta, però negociada amb el Govern i no convocada de manera unilateral.
Mas no va respondre a l'oferta del PSC, però sí va reclamar als socialistes que, a part de votar la llei de consultes, donin suport també la celebració del referèndum. “No és el mateix fer-ho amb el PSC jugant a favor que al marge, i vostès ho saben”, li va etzibar a Iceta. Els socialistes no donaran el seu braç a tòrcer. Insisteixen que aquesta llei no pot emparar la consulta i donen per segur que la suspendrà el Tribunal Constitucional.
Joan Herrera, d'Iniciativa, va insistir que, si s'avancen les eleccions, serviran “per decidir-ho tot”, en al·lusió al fet que s'obriria un procés constituent a Catalunya. El dirigent ecosocialista es va mostrar molt crític amb les retallades en educació, sanitat i serveis socials de la Generalitat, la qual cosa va molestar Mas. Per això va arribar a oferir a ICV l'entrada en el Govern de la Generalitat per ocupar la cartera d'Economia. “Per fer pressupostos, per barallar-se cada dia amb Montoro i per portar al Parlament projectes de llei per apujar impostos als catalans”, va sostenir.
El quart partit que defensa la consulta, la CUP, també rebutja anticipar els comicis: “O hi ha consulta el 9-N o no només aquesta legislatura haurà estat un frau, sinó que serà el major frau de la història recent d'aquest país”, va asseverar el seu portaveu, Quim Arrufat.
Sobre la firma
