Selecciona Edició
Connecta’t

Un Josep Pla més contrarevolucionari

Les proves d'espionatge de l'escriptor criden l'atenció dels estudiosos

Josep Pla, a Londres.
Josep Pla, a Londres.

Un escriptor molt més polititzat, amb contactes bastant intensos amb la Falange i que hauria portat també un quadern en els primers mesos del decisiu 1936. Aquests són els aspectes que més han sorprès els experts planians després de la constatació documental que Josep Pla va tenir un paper notable com l'espia número 10 als serveis franquistes del SIFNE durant la Guerra Civil a França, segons revela l'estudi Espías de Franco, del periodista Josep Guixà (Fórcola) i que descrivia aquest diari diumenge passat.

“Si ja el teníem catalogat de conservador, ara hem de rellegir-lo com un intel·lectual polititzat que juga d'amagat, però molt a fons, la carta de la contrarevolució”, apunta el membre de la Càtedra Josep Pla, Jordi Amat. La seva participació, al costat d'“escriptors simpatitzants” en una reunió amb José Antonio Primo de Rivera per a la fundació del setmanari falangista FE i la seva col·laboració anònima allà, amén d'Arriba, així com la seva visita al líder falangista a la presó el març del 1936 ha sorprès relativament el biògraf planià Lluís Bonada. “Com a home de Cambó, aquest li mana que estigui en totes les campanyes de desprestigi de la República en un clima general de conspiracions molt accentuat a Madrid”, contextualitza. I assegura que té una col·laboració fins avui inèdita de Pla, “esporàdica, en un altre diari de dretes de l'època”, que revelarà en un llibre sobre maçoneria.

“Ara queden menys dubtes del passat d'espia de Pla, informació per la qual fa 20 anys em van afusellar”, comenta Cristina Badosa, que el 1994 va publicar la seva tesi doctoral sobre l'autor que va acabar llegint a França per “la pressió de tota la gent que estava pendent de la meva feina”. Badosa ja va fixar la participació de l'autor d'El quadern gris al SIFNE i una intervenció que hauria facilitat l'enfonsament d'un vaixell grec que Guixà creu que no es va produir perquè no n'hi havia cap d'aquesta nacionalitat en aquestes dates. “M'ho va explicar l'escriptor Josep Maria Llompart, però en aquesta època i circumstàncies els canvis de bandera eren constants i no coincideixen amb els registres”, afirma l'estudiosa, que en canvi es mostra “molt sorpresa” per la “forta implicació” de Pla en la Falange: “aquest radicalisme tan fort en ell m'estranya; ell era clarament un oportunista i consta que va entrevistar Serrano Suñer i José Antonio, era home d'ordre però no anava més enllà i odiava el feixisme”. També creu que “caldrà mirar-se bé que el dels informes sigui el seu estil: em consta que va escriure més la seva xicota, Adi Enberg; ell feia parlar la gent més que cap altra cosa”.

Grup 62 confirma l'existència d'un petit quadern de notes de l'escriptor dels primers mesos del 1936 "sense gaire interès"

Aquest espionatge de baixa intensitat també el destaca l'escriptor Valentí Puig, autor del Diccionari Pla de literatura i prologuista de l'edició anglesa d'El quadern gris. “A grans trets, del Pla espia ja està tot dit i en la seva maleïda Història de la Segona República ja estava clara la seva posició antigovernamental, mentre que a les cròniques parlamentàries ja apunta certes expectatives cap a José Antonio; a més, era amic d'alguns del grup més proper a Primo de Rivera, com Eugenio Montes… Aquí es necessita una biografia política que analitzi alhora els articles i els relacioni amb la seva evolució ideològica; estudis tan segmentats de l'escriptor poden distorsionar la seva figura”, apunta Puig.

El suposat quadern inèdit amb anotacions dels delicats tres o quatre primers mesos del 1936 també ha sorprès els experts, alguns dels quals desconeixien la seva existència, com afirma la directora de la Fundació Josep Pla, Anna Aguiló.

La pista pública d'aquest quadern la va donar un portaveu del Grup 62, el març del 2011, poc després que fos descobert, anunciant la seva publicació. “Ens precipitem perquè són pocs textos, amb una entrada per dia, normalment d'unes tres línies i el que més en té, vuit; el va llegir Josep Maria Castellet i va dir que són anotacions molt telegràfiques, carregades de sigles i de noms, això sí, però no hi ha ni xafarderies ni res polític d'interès”, aclareix l'editor de Grup 62 Jordi Cornudella, certificant així l'existència del document, que estaria treballant l'especialista Xavier Pla. “No s'amaga res: potser l'editarem com a apèndix d'algun altre llibre”, assegura. A Badosa i a Aguiló els agradaria veure proves documentals. “He conservat els informes més significatius, i els poso a disposició de qui me'ls demani”, diu per la seva banda Guixà, que espera que amb el seu llibre “els hereus de Pla obrin, d'una vegada, els calaixos amb papers d'aquesta època: n'hi ha d'haver més”. Espionatge pur.