_
_
_
_
_

Un policia vinculat a la guerra bruta contra ETA dirigeix el 091 a Barcelona

Un tribunal francès també va condemnar Gutiérrez Argüelles per l'intent de segrest d'un etarra

L'inspector del CNP Gutiérrez Argüelles en una imatge d'arxiu de 1998
L'inspector del CNP Gutiérrez Argüelles en una imatge d'arxiu de 1998GABRIEL FERNÁNDEZ

L'inspector en cap del Cos Nacional de Policia (CNP) Jesús Alfredo Gutiérrez Argüelles, de 60 anys, és un home molt conegut en el cos pel seu passat i per la seva vinculació amb la guerra bruta contra ETA. El 1990, va ser condemnat a dos anys de presó i d'inhabilitació per matar un lladre, que ni tan sols va fer intent de defensar-se. Poc abans havia estat condemnat per colpejar un motorista al cap amb la culata de l'arma en una discussió de trànsit. En la mateixa època, un tribunal francès el va condemnar en rebel·lia a dos anys de presó per l'intent de segrest de l'etarra José María Larretxea Goñi.

Des del 2010, Argüelles torna a estar a la policia, adscrit a la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, on dirigeix el Centre de Comunicació Permanent, que és el 091. “És un lloc d'escassa responsabilitat”, asseguren fonts policials, situat a l'històric edifici de la Via Laietana. Consisteix a derivar les trucades que es reben al 112. A la pràctica, suposa sobretot fer els quadrants dels funcionaris que té a càrrec seu, indiquen altres fonts policials.

Però en realitat, ni tan sols això. Argüelles fa almenys vuit mesos que està de baixa. Des que es va reincorporar, l'inspector en cap ha enllaçat de manera intermitent absències per qüestions de salut amb períodes d'activitat. “El seu objectiu és jubilar-se”, i retirar-se amb la pensió que li correspon com a funcionari del grup A, el més alt dins de l'escala, asseguren diverses fonts policials consultades, cosa que explicaria la discreció amb la qual s'ha tractat el seu retorn, que és completament legal, al·lega un portaveu de la Prefectura Superior.

L'inspector en cap va deixar el cos als anys noranta, després d'una cadena d'escàndols que posaven en dubte la seva tasca policial. Llavors el Ministeri de l'Interior, que dirigia José Luis Corcuera, podria haver-lo expulsat de la policia, però no ho va fer. Argüelles va ser un policia també molt premiat, membre del mític grup d'atracaments de Barcelona de finals dels vuitanta, que es va dedicar a combatre la delinqüència salvatge d'aquells anys i que va participar en el rescat del davanter del Barça Enrique Castro, Quini.

El ministre socialista Corcuera podia haver-lo expulsat de la policia però no ho va fer

Després de passar per atracaments, va ser reclutat per qui era el seu superior, Francisco Álvarez, llavors convertit en el cap del Comandament Únic Antiterrorista, condemnat també a nou anys i mig de presó pel segrest de Segundo Marey, a qui van confondre amb un etarra.

Un incident similar, l'intent de segrest de l'etarra Larretxea, el 1983 a Hendaia, li va valer a Argüelles la condemna per rebel·lia a dos anys de presó per part d'un tribunal francès. Encara que, ja a Espanya, l'Audiència Nacional va arxivar el cas.

Argüelles va ser un agent premiat del grup d'atracaments dels anys vuitanta a Barcelona

Un any després d'aquell incident, Argüelles va tornar a Barcelona, destinat a la comissaria de Sant Andreu, on va protagonitzar l'homicidi de José Fernando Gómez Martín, un lladre amb diversos antecedents. Inicialment, la seva feina va ser premiada amb 12.000 pessetes —72 euros— per part del Ministeri.

L'incident va tenir lloc la nit del 7 al 8 de febrer de 1984, prop del passeig de Fabra i Puig. Argüelles i dos agents més havien rebut una informació alertant que el lladre estava a la zona. Era sospitós d'haver participat en tres atracaments i d'haver ferit un policia a Ripoll. Però a més, en el moment del seu assassinat, el lladre venia just de robar a punta de pistola 250 grams de marihuana a un expolicia i excompany d'Argüelles. En un semàfor, quan el sospitós tenia un cotxe davant, fet que impedia que fugís, els tres homes el van envoltar a peu, empunyant les seves armes.

Argüelles —"tirador expert, monitor de tir de l'Escola General de Policia”— es va apropar pel costat esquerre fins a la finestra del conductor i li va cridar: “Aturi's, policia”. “Immediatament va efectuar un tret amb el seu revòlver Astra, del calibre 38”, recull la sentència.

L'inspector en cap “va efectuar no menys de dos trets més, tots dirigits al conductor del vehicle, sense que consti en quin ordre”. Un altre agent va disparar mirant de buscar les rodes. El tercer policia no va fer servir l'arma.

La bala va penetrar a la víctima per  “l'espai supraclavicular esquerre” i li va causar la mort. La seva parella, Montserrat C.T., també va rebre un tret a la cama. El cotxe va continuar la marxa uns 40 metres, fins que va xocar contra un arbre. A dins van trobar una arma, 681.000 pessetes —4.093 euros—, 10 xeringues —dues de les quals estaven fetes servir—, un rellotge, una navalla, dos anells d'or, els 250 grams d'haixix i la documentació de l'expolicia a qui acabava de robar.

Precisament, el cas de l'excompany d'Argüelles condemnat per tràfic de drogues va motivar la reobertura de l'assassinat del lladre, que va estar tres anys sense investigar, i fins i tot va suposar una felicitació per part del Ministeri a Argüelles.

En jutjar-se el policia per tràfic de drogues, es van tornar a posar damunt la taula les estranyes circumstàncies en les quals va morir José Fernando Gómez Martín. La versió inicial donada per Argüelles que el lladre va iniciar un tiroteig va quedar desmentida. Quan l'Audiència va demanar revisar el cas, ja havia estat desballestat el cotxe de la víctima, un Renault 4, i el seu historial clínic i radiografies havien desaparegut.

La companya del mort va declarar que ni tan sols va tenir temps d'agafar la seva arma per defensar-se. El testimoni de la dona, una altra de les peces clau, no va ser senzill d'aconseguir. Inicialment, l'Audiència va ordenar a la policia que la localitzés. Després de diversos mesos sense resultat, va optar per demanar-li-ho a la Guàrdia Civil, que la va localitzar al cap de pocs dies. Argüelles va ser condemnat el 1990 per un delicte d'homicidi, amb l'atenuant per exempció incompleta de responsabilitat, per obrar en el compliment de la llei, a dos anys de presó menor. També va haver d'indemnitzar amb cinc milions de pessetes —30.050 euros— la família de la víctima.

Després d'allò, Argüelles va ser inhabilitat i va acabar deixant el cos. El seu company i excap, Francisco Álvarez, també va acabar fora, condemnat a nou anys i mig de presó per la guerra bruta contra ETA. Junts van muntar a Barcelona l'empresa de seguretat Check and In, que continua activa. Fins al 2010, Argüelles n'era l'administrador únic. Però després de reincorporar-se a la policia, va passar a ser únicament apoderat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_