Selecciona Edició
Connecta’t

Trias incompleix les promeses de promoure la participació ciutadana

L'alcalde acabarà el mandat sense fer ni una consulta ni aconseguir actualitzar el reglament

L'alcalde Xavier Trias amb un veí, a les darreres festes del barri de Sants.
L'alcalde Xavier Trias amb un veí, a les darreres festes del barri de Sants.

Aconseguir arribar al poder per després delegar-lo no és gens fàcil. I l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), ho sap perfectament. Quan estava a l'oposició va criticar una vegada i una altra que el llavors Govern socialista no s'adonés que “la ciutat havia canviat” i que els veïns reclamaven un model més participatiu. “Cal anar més enllà i triar directament el regidor del districte i els consellers municipals”, va dir Trias en un acte de campanya electoral el 2007.

Recordant el seu pas per Suïssa durant un any i mig com a investigador de malalties metabòliques, Trias apostava fins i tot per imitar el model altament participatiu d'aquell país i organitzar “consultes ciutadanes vinculants” per donar així la capacitat de decisió als veïns. “Crec en la participació de debò, escoltar la gent i en les consultes”, va assegurar el llavors candidat convergent en una entrevista, i va prometre: “Farem consultes ciutadanes, però mai plebiscits dirigits des de l'Ajuntament”. Tots aquests compromisos van quedar per escrit al programa electoral.

Quan falten nou mesos perquè s'acabi el mandat municipal, Trias encara no ha organitzat cap consulta entre els veïns —ni vinculant ni consultiva— i no hi ha notícies que tingui intenció de fer-ho. I d'oportunitats no n'hi han faltat. El 2012, la plataforma Defensem el Port Vell, a la Barceloneta, va reclamar a l'alcalde una consulta ciutadana per poder pronunciar-se sobre la transformació del port en una marina de luxe. La resposta de l'alcalde a aquesta proposta va ser molt clara: “Les consultes ciutadanes tenen sentit quan no saps què fer. Quan ho tens decidit, com amb la marina de luxe del Port Vell, no”.

“Farem consultes ciutadanes, mai plebiscits dirigits”, va assegurar Trias

El debat sobre la marina es va traslladar al ple de l'Ajuntament de Barcelona però no va prosperar. La proposta va arribar d'ICV-EUiA, va rebre el suport del PSC i ERC, però CiU i PP la van tombar i van acabar per aprovar el polèmic projecte, malgrat l'oposició dels veïns i de l'oposició.

El mandat s'acabarà sense celebrar tampoc la consulta ciutadana que Jordi Portabella (ERC) va imposar a Xavier Trias a canvi de votar a favor de la seva proposta de Pla d'Actuació Municipal (PAM). Segons l'acord —que no es complirà— s'havia de preguntar als ciutadans sobre una possible transformació urbanística de les places Urquinaona, Catalunya i Universitat.

El Govern municipal tampoc va permetre que prosperés una iniciativa ciutadana —una ILP (iniciativa legislativa popular) a escala municipal— malgrat que el col·lectiu PlataformaBCN03 havia reunit més de 25.000 signatures per impulsar una votació que protegís un model públic en l'educació de 0 a 3 anys. Els serveis jurídics de l'Ajuntament van declinar aquesta possibilitat.

L'alcalde

ha desatès totes les propostes

dels districtes

Una altra promesa que va llançar Trias abans de ser alcalde per “democratitzar l'Ajuntament i que els veïns se sentin representats” va ser la de “respectar les decisions dels districtes”. Amb aquesta promesa l'alcalde es comprometia a promoure qualsevol mesura que aprovés un dels deu districtes de la ciutat, on l'equilibri de les majories és diferent de l'Ajuntament. Però durant el mandat, l'alcalde ha desatès constantment les decisions dels districtes, com l'oposició de Ciutat Vella a la modificació de Pla d'Usos o, una vegada més, a la transformació del Port Vell en una marina de luxe.

En les votacions dels pressupostos d'aquest exercici, de fet, Sarrià-Sant Gervasi va ser l'únic dels deu districtes de la ciutat que hi va votar a favor. Durant aquest mandat, l'alcalde també ha fet el desentès en algunes decisions del mateix ple que afecten el transport públic, els impostos, el Pla de Cultura, etcètera.

La majoria d'aquestes formes de democràcia directa depenen del reglament municipal de participació ciutadana que s'havia de modificar durant el mandat actual.

“L'Ajuntament sempre es mostra molt sensible a la participació, però no ho demostra”, lamenta la FAVB

El comissionat de l'alcalde de Participació Ciutadana, Carles Agustí, va explicar a aquest diari que la proposta del Govern per modificar el reglament actual volia facilitar les consultes ciutadanes i permetre que es puguin organitzar també als barris —actualment només són possibles si vota tot un districte o tota la ciutat—, desplegar millor l'apartat de les consultes ciutadanes i donar més força als consells de barri. Però el Govern no ha aconseguit prou suport ni de les forces polítiques ni de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), de manera que no s'aprovarà durant aquest mandat.

“Sempre que parlem de participació ciutadana amb els representants de l'Ajuntament, es mostren molt sensibles, però a l'hora de la veritat no ho demostren”, es lamenta Lluís Rabell, president de la FAVB.

El principal pas en el terreny de la participació ciutadana fet aquest mandat per l'equip de govern de CiU haurà estat la posada en funcionament del web Govern Obert, on els ciutadans poden consultar informació municipal, com l'execució del pressupost o donar l'opinió sobre una obra determinada. “A Govern Obert es conjuguen la transparència, la participació i les dades obertes”, destaca Agustí.

El districte de Sant Martí es va acabar sumant al procés de participació veïnal de reforma de la rambla del Poblenou

Malgrat que institucionalment l'avanç cap a un augment de la democratització ha estat molt tímid, aquests últims tres anys els ciutadans han protagonitzat diversos episodis molt ambiciosos de participació. L'exemple més clar, lloat per la FAVB i també pel mateix Ajuntament, va ser el procés obert pels veïns del Poblenou per transformar la rambla que travessa el barri de dalt a baix. Es van organitzar desenes de reunions durant més de deu mesos i es van recollir més de 1.000 aportacions entre tots els veïns. El districte de Sant Martí va intentar crear un procés paral·lel, però finalment va haver de desistir i sumar-se al que havien organitzat els veïns.