Selecciona Edició
Connecta’t
Revista de verano

Mor als 79 anys el cantant Peret, pare de la rumba catalana

L'artista tenia un càncer de pulmó i havia deixat els escenaris fa un mes

Peret, en una imatge d'arxiu.

El cantant Pere Pubill, de 79 anys, conegut com a Peret i pare de la rumba catalana, ha mort avui dimecres al voltant de les 14.00 a la Clínica Quirón de Barcelona, on ja hi eren la seva família i amics. "Ara l'avi ens veu des del cel", li ha explicat una néta de l'artista a un altre familiar després de conèixer la mort de Peret.

Amb una trajectòria de mig segle en la cançó, nascut a Mataró el 24 de març de 1935, l'autor de cançons tan populars com Borriquito, Una lágrima o Canta y sé feliz (amb la qual va participar al festival d'Eurovisió el 1974 amb el novè lloc) tenia un càncer de pulmó que es va agreujar dilluns passat per una pneumònia que va obligar a intubar-lo. El tumor al pulmó s'havia estès i afectava altres òrgans vitals fins que avui al matí ha estat sedat a l'espera d'un desenllaç imminent. El cantant havia informat de la malaltia a finals de juliol a través de la seva pàgina web. En aquest moment va anunciar també que deixava els escenaris.

"Encara que creguis que les qüestions de la salut són privades, voldria comunicar que fa uns dies em van detectar un càncer", va escriure en aquell moment. "Estic seguint el tractament corresponent, i els metges m'asseguren que no trigaré gaire a tornar a pujar als escenaris, que és el que més m'agrada del món". "Per experiència sé que una malaltia com aquesta cal afrontar-la amb fermesa i optimisme. No era jo qui cantava que és preferible riure que plorar i que així la vida s'ha de viure? Doncs això faig ara", va apuntar en comunicar la seva malaltia.

Peret va començar en el món de la música acompanyat de la seva cosina a Barcelona, on es van presentar com els Hermanos Montenegro. El 1962 va gravar el seu primer èxit, Ave María Lola. Com explicava al seu web, abans que es publiqués aquest treball havia marxat a Montevideo i Buenos Aires per guanyar-se la vida com a venedor de teixits i quan va tornar es va trobar que aquest tema havia estat un èxit i les discogràfiques el buscaven per gravar un nou disc.

El passat dia 25, l'espectacle inaugural de la XVII Fira Mediterrània de Manresa (Barcelona), Peret als barris de Manresa, va quedar suspès temporalment per la retirada del cantant. Llavors es va informar que l'espectacle es reprendria quan la salut de l'artista ho permetés.

Des que va ingressar a la clínica s'havia habilitat part de la quarta planta del centre per a la família de l'artista. Minuts després de la seva defunció, el seu gendre Ramón ha dit que el desenllaç ha estat més ràpid del que s'esperava perquè fa només cinc dies el cantant era a casa de la seva filla. Precisament per la rapidesa del final de Peret, la família encara desconeix quan i on s'oficiarà el seu funeral.

Peret va crear amb els seus amics del Raval barceloní a mitjan anys cinquanta del segle XX la rumba catalana. Només la seva fe religiosa el va apartar de la música, el 1983, quan va anunciar que abandonava la seva carrera per exercir com a pastor de l'església evangèlica de Filadèlfia. Però el "germà Pere" va deixar de creure a finals d'aquella dècada i va tornar com a productor. Després va ser el compositor de la cèlebre cançó Gitana hechicera, que es va convertir en un dels himnes dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. El seu últim disc va ser De los cobardes nunca se ha escrito nada (2009).

Fe d'errades

Aquest diari va anunciar la mort de Peret a les 12.55 del migdia. Minuts després la família va desmentir, a través del mànager del músic, que la defunció s'hagués produït. La secció de Cultura d'aquest diari es va posar llavors en contacte amb el seu biògraf, Juan Puchades, col·laborador del diari, qui va confirmar que, en aquell moment, Peret estava viu però en un estat crític. L'error es va produir abans que la notícia estigués signada per Blanca Cia, qui no va tenir res a veure amb l'error.

EL PAÍS mai hauria d'haver donat la informació de la defunció sense fer primer aquesta trucada. Segons el Llibre d'estil d'aquest diari, totes les notícies, i especialment les que afecten la vida de les persones, s'han de confirmar amb la font més directa. El fet que altres mitjans donessin també la informació no atenua en absolut la gravetat de l'equivocació.

Quan es va tenir consciència de l'error, EL PAÍS va rectificar la informació en tots els formats en els quals aquesta havia estat difosa.

MÉS INFORMACIÓ