_
_
_
_
_

El Barça retroba Messi

El conjunt blaugrana recupera el bon funcionament com a equip i l'encert del davanter argentí per derrotar l'Elx (3-0) amb dos punts de La Pulga i un altre del jove Munir

Ramon Besa
Messi marca contra l'Elx.
Messi marca contra l'Elx.Manu Fernandez (AP)

El Barça es va estrenar a la Lliga amb una excel·lent victòria contra l'Elx. Ningú no va parar atenció en el rival, sinó que el Camp Nou es va felicitar per les bones sensacions d'aquest Barça. Cap aficionat va treure el cava de la nevera i molts van recordar que la temporada passada també es va debutar amb una golejada contra el Llevant. El joc que van oferir els blaugrana, no obstant això, convida a l'optimisme perquè l'equip va funcionar i les figures van destacar, senyal que el Barça va jugar un bon partit. Rakitic va justificar la política de fitxatges, Munir va defensar el planter i la Masia, i no hi ha cap futbolista millor al món per aspirar a l'èxit que Messi quan és Messi. Piqué, sancionat, i Xavi, suplent, van aplaudir el bon joc coral del Barcelona, millorat defensivament i precís en atac pel retorn del 10.

Encara que han arribat molts futbolistes nous, la mirada de l'afició continua seguint Messi des de fa temps, i més ara que Neymar s'ha lesionat per quarta vegada el 2014 i Luis Suárez no podrà debutar fins al clàssic d'octubre al Bernabéu. Fins i tot s'ha escrutat el color de la pell i el tall de cabells del 10 per saber si definitivament la cosa no tenia remei o tornaria a ser un campió. Ni tan sols el Camp Nou, un estadi pessimista i reactiu a la Lliga, perdia l'esperança que Leo s'estrenaria jugant en qualsevol moment, així que els aficionats i els turistes aplaudien a l'uníson les millors intencions del davanter tot esperant que tornés la versió del número 1. No hi ha hagut partit sense diagnòstic sobre la salut de Messi. El d'ahir és optimista: Messi va ser Messi durant un dia.

BARCELONA, 3; ELX, 0

Barcelona: Bravo; Alves, Mascherano, Mathieu, Jordi Alba; Rakitic, Busquets, Iniesta (Sergi Roberto, m. 78); Rafinha (Bartra, m. 46), Messi i Munir (Pedro, m. 65). No utilitzats: Masip; Montoya, Sandro i Xavi.

Elx: Tyton; Damián Suárez, Lombán, Pelegrín, Albácar; José Ángel (Álvaro, m. 53); Coro (Fajr, m. 66), Pasalic (Adrián, m. 36), Mosquera, Rodrigues; i Jonathas. No utilitzats: Manu Herrera; Cisma, Samuel i Ñíguez.

Gols: 1-0. M. 42. Messi. 2-0. M. 47. Munir. 3-0. M. 63. Messi.

Àrbitre: Teixeira Vitienes. Va expulsar Mascherano amb vermella directa (m. 44). Va amonestar Pasalic.

68.105 espectadors al Camp Nou.

Amb Xavi absent, un futbolista que garantia l'estil de l'equip i el control del partit, els blaugrana van processar el seu joc a partir de la passada de l'argentí. Amb l'ajuda del desmarcatge de Munir i Rafinha i l'arribada dels laterals Alves i Alba, Messi va començar filtrant la pilota a la saga de l'Elx. L'ordenada defensa establerta per Escribá, malgrat tot, no es donava per vençuda perquè hi havia centrals emboscats fins a la divisòria del Camp Nou. No hi havia manera de trobar la porteria de Tyton. Els centrals intimidaven bé, no donaven treva als migcampistes i Messi no parava, capaç fins i tot de cometre una falta a la divisòria per impedir la transició de l'Elx. Messi defensava i atacava com si volgués ser Di Stéfano. No hi havia manera de fer gol i, tot i això, la gent blaugrana estava contenta per Messi i pel Barça.

Vibrants, intensos i ràpids, de vegades verticals i en ocasions sofisticats en la combinació, els blaugrana jugaven per cantar una victòria que només es resistia per la fusta de la porteria de Tyton. El pal va rebutjar un xut esplèndid que va engaltar Munir després d'un control orientat, i la mateixa resposta va tenir després un xut d'Iniesta. Aplicat en els aspectes més generals, el Barça no encertava a finalitzar les jugades, fins que Messi va decidir deixar de ser el volant i ganxo per convertir-se en ariet després d'una recuperació de Busquets. La recepció del 10 va ser tan precisa com la definició, marca de la casa per la condició, el regateig i xut creuat impossible per Tyton. Una vegada desequilibrat el partit, ni tan sols l'expulsió de Mascherano va comprometre el triomf.

Munir celebra un gol.
Munir celebra un gol.JOSEP LAGO (AFP)

Tyton va treure en llarg de porteria, no va encertar a rebutjar-la Busquets i la pilota va quedar a punt perquè corrés a buscar-la en camp obert Rodrigues, abatut pel Jefecito. L'expulsió va obligar Luis Enrique a retirar un davanter (Rafinha) per donar entrada a un defensa (Bartra). L'entrenador no vol que el Barça es desorganitzi ni es descompensi. El gol de Messi va calmar el pols de Munir.

El davanter madrileny té gestos propis dels millors ariets, els que actuen per instint, voraços i astuts, insensibles a l'error, sempre pendents de l'encert, golejadors per definició. Ahir va xutar a la fusta i va assistir Rafinha per marcar el 2-0. Munir va estar esplèndid en el desmarcatge i precís amb l'exterior del peu esquerre per culminar amb un toc, sense control previ, l'assistència de Rakitic sobre la sortida del porter de l'Elx.

Amb la victòria assegurada, el Barça va dominar el partit amb autoritat, sense fer concessions, seleccionant les arribades, la millor convertida altre cop per Messi, que va eliminar quatre defenses en la balconada de l'àrea amb el seu toc pacient, curt i freqüent fins que va trobar el buit per on col·locar la pilota i marcar el 3-0. L'argentí es va esforçar a robar la pilota al rival i va ser clarivident contra Tyton. Va aparèixer per uns moments el futbolista elèctric i explosiu, viu i amb canvis de ritme, sempre golejador, i l'equip ho va agrair amb una actuació endreçada i equilibrada, rematada per un noi de 18 anys que va sortir ovacionat del Camp Nou: es diu Munir i es va permetre figurar al podi amb Rakitic i Messi.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_