_
_
_
_
_

Pujol 3% Ferrusola

Ruz investiga comissions irregulars cobrades pel fill gran de l'expresident català Les sospites se centren en onze contractistes de la Generalitat

El socialista Pasqual Maragall va disparar el 24 de febrer del 2005 des de la seva tribuna de president de la Generalitat set paraules letals contra els nacionalistes de CiU, que havien governat 23 anys seguits a Catalunya: “El seu problema es diu 3%”. Aquell atac a l'honorabilitat de Jordi Pujol i Soley i de tots els seus consellers, als quals va acusar d'una pràctica corrupta continuada consistent en el cobrament de comissions il·legals per l'adjudicació d'obres públiques, tenia fonament.

Els socialistes van arribar al Govern de Catalunya el 16 de desembre del 2003 gràcies a un pacte amb ERC i ICV que va deixar CiU a l'oposició per primera vegada en la recent etapa democràtica. Després d'un any de mandat, el president Maragall va haver d'encarar la seva primera gran crisi per l'esfondrament en les obres del túnel de metro de la Línia 9 al seu pas pel Carmel, un barri obrer de Barcelona. Les obres van ser adjudicats pel Govern de Jordi Pujol.

Maragall va acceptar debatre en un ple monogràfic sobre les causes i les conseqüències de la desgraciada obra del subterrani. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial, va al·ludir durant la seva intervenció a les males pràctiques que havia detectat a l'empresa pública GISA, encarregada de l'adjudicació de les obres a la Generalitat: “Hi ha un embolic de presa de decisions, estructura interna ineficaç i un cercle viciós de l'externalització, concentració d'adjudicacions en unes poques empreses i subcontractació”.

CiU va replicar que el nou Govern de Maragall havia trencat el cercle de confiança entre GISA, els tècnics i les constructores. I Nadal va replicar: “Potser hem trencat una altra mena de cercle”. L'ombra de la sospita era massa allargada.

Assessories sota sospita (castellà)
Assessories sota sospita (castellà)

Dolgut per les al·lusions del conseller socialista, Artur Mas, successor de Pujol, va reptar des de la tribuna Maragall a intervenir. Aquest envit va desencadenar la tempesta.

Maragall: Vostès s'han picat, se senten culpables, se senten assenyalats per una acusació que ningú els ha llançat. La història els passarà factura.

Diputats de CiU: Artur Mas ha guanyat les eleccions.

Maragall: N'han guanyat tantes que no el veig governar.

Mas. Vostè té la pell molt fina. L'orgull ple i l'amor propi inflat. No li hem fet cap acusació personal.

Maragall. Vostès tenen un problema que es diu 3%.

Aquestes set paraules mortíferes van aixecar una sospita tan gran sobre els Governs de CiU com l'enfonsament al barri del Carmel per les obres del metro.

Mas va decidir llavors llençar una aposta per sortir de la dificultat: “Sap que el nostre grup estava disposat a col·laborar, a fer coses conjuntament amb vostès, però ara mateix acaba d'engegar aquesta legislatura a fer punyetes i ha trencat la confiança”.

Les adjudicatàries no tenen proves de les feines de Jordi Pujol fill

Tots van entendre el que Mas suggeria: si el Govern de Maragall atiava el foc de l'escàndol de la corrupció als Executius de Jordi Pujol, CiU no col·laboraria en l'aprovació del nou Estatut de Catalunya, origen de la deriva sobiranista que ara, nou anys després, amenaça amb un xoc institucional greu.

No shan pogut justificar els preus pagats per suposats serveis

Maragall: Accedeixo a la seva demanda perquè Catalunya té al davant coses molt importants a fer i vull que es compleixin.

El Govern català no va voler o no va poder provar les acusacions. Només cinc mesos després d'aquell tumultuós ple celebrat al Parlament, amb les cendres de la sospita encara fumejant, Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l'expresident català, i la seva dona, Mercè Gironès, van intervenir suposadament en la compra d'unes finques a l'Hospitalet per 30 milions d'euros a favor de Copisa, una de les contractistes més importants de la Generalitat. I van intentar cobrar el seu 3%.

La policia acusa

La propietària de la finca de l'Hospitalet, Laura Cutillas Santillan, ha explicat ara a la policia com poc després d'escripturar aquella venda dels seus terrenys a Copisa es va presentar a la seu de la seva empresa Ramon Gironès, el sogre de Jordi Pujol Ferrusola, i va reclamar el 3% (900.000 euros) de l'import total de l'operació en concepte d'intermediació. Cutillas es va sorprendre perquè ignorava que haguessin existit intermediaris en l'operació, però va explicar a la policia que va acabar pagant l'1%, víctima de múltiples pressions.

No és l'única prova que els agents han posat en mans del jutge Pablo Ruz per demostrar com Jordi Pujol Ferrusola, a través de tres de les empreses que va crear junt amb la seva dona, ha estat cobrant suposades comissions il·legals —del 2% o del 3%— en diferents operacions entre empreses a les quals suposadament assessorava.

En les compres d'unes parcel·les a Terrassa per part de la societat Construcción Materiales y Pavimentos Inmobiliarios, filial de Copisa, Pujol Ferrusola va cobrar 382.336 euros, el 2% del preu total de l'operació. En una transacció similar a l'Hospitalet amb la mateixa empresa, el matrimoni va ingressar 394.018 euros, el 2% del preu de la venda.

Simper Office, una altra filial de Copisa, va adquirir dues oficines a Madrid. El propietari havia anunciat la venda a la premsa i li havia dit al conserge de la finca que en fes publicitat. Simper Office les va comprar i Pujol Ferrusola es va embutxacar 175.740 euros, el 3% del preu pactat. El venedor ha declarat ara a la policia que no coneix el fill gran de l'expresident català i que en l'operació mai hi va haver intermediaris.

El grup 24 de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia (UDEF) va interrogar durant els últims tres mesos, per ordre del jutge Pablo Ruz, gerents d'almenys 11 empreses, totes contractistes de la Generalitat, que van pagar a Jordi Pujol Ferrusola per suposats serveis d'assessorament i intermediació. La majoria no va presentar les proves documentals dels treballs de Pujol Ferrusola, ni tan sols va poder justificar el preu pagat pels suposats serveis contractats.

La policia sosté que el fill gran de l'expresident català va ingressar prop de vuit milions d'euros entre el 2004 i el 2012 per treballs d'assessoria, consultoria i intermediació que en realitat mai va fer. Es tractava, segons els investigadors, d'un simple “exercici de simulació per a la percepció de comissions il·legals basades en falses relacions comercials”.

Fa nou anys, Catalunya tenia “coses molt importants a fer” i va evitar investigar la corrupció que va denunciar l'aleshores president Maragall. Nou anys després, un jutge de l'Audiència Nacional té damunt de la taula les proves d'un problema anomenat 3%.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_