Selecciona Edició
Connecta’t
CONFESSIÓ PÚBLICA DE L'EXLÍDER DE CONVERGÈNCIA

Pujol diu que la seva família va tenir a l’estranger una fortuna sense declarar

L'expresident català confessa que va regularitzar les quantitats “fa uns dies”

Jordi Pujol, al Museu d'Art Contemporani en una imatge del 2012.
Jordi Pujol, al Museu d'Art Contemporani en una imatge del 2012.

Jordi Pujol Soley, l'home que va presidir la Generalitat catalana durant 23 anys, va fer ahir un acte de contrició i va confessar que la seva família ha mantingut, fora d'Espanya i sense declarar, una herència milionària. En un comunicat sense precedents, Pujol admet que les quantitats acumulades a l'estranger per la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills només s'han regularitzat “en els últims dies”, de manera que han estat ocultes durant més de 30 anys.

Els diners —la quantia dels quals no especifica— procedeixen d'una herència llegada pel seu pare, l'empresari Florenci Pujol. L'expresident català relata que el seu pare “va disposar com a última voluntat específica que uns diners situats a l'estranger”, que no figuraven al testament, “fossin destinats als meus set fills i a la meva dona”. Pujol no va ser designat hereu perquè el pare, sempre segons el comunicat, “considerava errònia i d'incert futur la meva opció per la política, en lloc de seguir al món de l'activitat econòmica”. El seu pare, afegeix la confessió, va viure “l'època difícil” de la Guerra Civil i la postguerra i “tenia por del que podia passar”, especialment “a un polític molt compromès”.

Pujol, de 84 anys, explica que els diners que el seu pare tenia a l'estranger procedien “del rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat”, encara que no especifica quina. El 1959, el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar una llista de 872 persones que havien evadit importants sumes de diners a través d'un banc suís. Hi figuraven els noms de Florenci Pujol i de David Tennenbaum, un soci amb el qual havia regentat un negoci de borsa i canvi de divises. La seva aparició en aquesta llista els va obligar a utilitzar testaferros per comprar l'embrió del que més tard seria Banca Catalana.

L'empresari va morir el setembre de 1980, tot just cinc mesos abans que el seu fill prengués possessió com a segon president de la Generalitat després de la dictadura. La seva fortuna “no estava regularitzada” en aquell moment i els fills eren menors d'edat. Per aquest motiu, Pujol va decidir “encarregar la gestió i regularització [de l'herència] a una persona de màxima confiança del meu pare i també meva”, el nom de la qual tampoc especifica. L'expresident admet que es va desentendre de l'assumpte: “No vaig voler saber mai el més mínim detall fins que, arribats a la majoria d'edat tots els meus fills, es va decidir que aquesta persona cedís la gestió a un d'ells”. Una vegada més, la carta no diu qui va ser.

Un llarg escàndol

Desembre del 2012. L'empresari Javier de la Rosa denuncia presumptes comptes de tota la família Pujol a Suïssa i a Andorra. El jutge Pablo Ruz rebutja la denúncia.

Febrer del 2013. L'espionatge de la conversa entre Alicia Sánchez-Camacho, líder del PP a Catalunya, i una exparella de Jordi Pujol Ferrusola porta el jutge Ruz a investigar si Pujol es va acollir a l'amnistia fiscal del Govern del PP.

Abril del 2013. El jutge Ruz investiga moviments bancaris de fins a 32,4 milions d'euros realitzats per Jordi Pujol Ferrusola a 13 països.

Març del 2014. El jutge Ruz imputa l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola per blanqueig. En l'acta, a més d'esmentar els 11 cotxes esportius de luxe que Pujol té en propietat, el jutge denuncia que les empreses van cobrar de contractistes de la Generalitat

Juliol del 2014. El jutge Ruz investiga els 15 milions que Pujol Ferrusola i la seva exdona van desemborsar en diverses operacions empresarials en només cinc dies.

En un intent per protegir la seva família davant els procediments judicials que tenen pendents —relacionats, en la majoria de casos, amb els moviments de grans sumes de diners en comptes a l'estranger—, Pujol entona el mea culpa: “És en aquest moment que el meu error original va contaminar directament els meus set fills i la meva dona”. Però Pujol no va tenir temps, en 34 anys, d'expiar el seu pecat original: “Lamentablement, no es va trobar mai el moment adequat per regularitzar aquesta herència, com sí han pogut fer-ho altres persones” gràcies a les tres regularitzacions extraordinàries aprovades pels successius Governs centrals. L'última, l'amnistia fiscal aprovada el 2012 per Mariano Rajoy, que pretenia aflorar 25.000 milions d'euros defraudats a Hisenda. Els Pujol no van arribar a temps per acollir-se a l'amnistia, per la qual cosa han presentat declaracions addicionals admetent els rendiments opacs a l'estranger.

Com va fer el pare de Messi —que va assumir tota la responsabilitat en el presumpte frau fiscal que afecta el futbolista argentí—, Pujol també pretén assumir les culpes per blindar els seus fills. “Dels fets descrits i de totes les seves conseqüències en sóc l'únic responsable, i vull manifestar-ho de forma pública”. L'expresident català remarca el seu “compromís absolut de comparèixer davant les autoritats tributàries o, si és convenient, davant instàncies judicials, per acreditar aquests fets i d'aquesta manera acabar amb les insinuacions i els comentaris”.

El comunicat arrenca, de fet, com una resposta a “les informacions aparegudes des de fa gairebé dos anys al voltant dels membres de la meva família més directa” i de “les insinuacions escrites sobre l'origen dels seus mitjans econòmics”. Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola (el primogènit), va ser qui va posar el focus sobre el clan. Álvarez va denunciar que el fill gran portava bosses amb bitllets de 500 euros a Andorra. L'Audiència Nacional investiga els seus moviments bancaris en paradisos fiscals.

El que comença com una reivindicació acaba, tanmateix, com una confessió en tota regla. “Exposo tot això amb molt de dolor, pel que significa per a la meva família i per a mi mateix”. Pujol demana “perdó” a “la gent de bona voluntat que pot sentir-se defraudada en la seva confiança”. I els demana, també, que “sàpiguen destriar les falles d'una persona i que aquesta declaració sigui reparadora, en allò que sigui possible, del mal i d'expiació per a mi mateix”.

L'exlíder de CiU demana “perdó” i assumeix tota la culpa per  protegir els seus fills

La confessió de Pujol suposa un canvi radical d'estratègia. Fins ara, el fundador de Convergència Democràtica havia negat taxativament l'existència de comptes a l'estranger. I havia insinuat que les acusacions eren un atac a Catalunya, al partit i al procés sobiranista promogut per les entranyes de l'Estat. Aquesta va ser la seva reacció, per exemple, quan El Mundo va publicar, el novembre del 2012, que el clan Pujol disposa de 137 milions d'euros en comptes a Suïssa. Més tard, el mateix rotatiu va publicar que diferents membres de la família havien fet ingressos de fins a 3,4 milions en un banc d'Andorra el 2011.

La fortuna a l'estranger no és l'única herència que Pujol va rebre del seu pare. Una altra iniciativa de Florenci Pujol —Banca Catalana— va estar a punt d'asseure'l al banc dels acusats i posar fi, prematurament, a la seva carrera política. Als anys vuitanta, la fiscalia es va querellar contra Pujol pel desviament de 500 milions de pessetes de l'entitat bancària —que va acabar intervinguda pel Banc d'Espanya—, tot i que el cas va ser arxivat.

Mas: "És un tema personal"

MAIOL ROGER

La confessió de l'expresident Jordi Pujol va sorprendre tota la classe política catalana. El president de la Generalitat, Artur Mas, va demanar separar l'herència no declarada de Pujol de la seva vida política: “El que avui ha explicat l'expresident Pujol és un tema personal seu: res a veure ni amb CDC ni amb el Govern”, va dir. Convergència, partit del qual Pujol és president fundador, desconeixia la confessió abans que es produís i insisteix que és un assumpte privat de la família Pujol. L'argument de CDC va motivar les queixes a Twitter del diputat del PSC Germán Rodríguez: “Quan sortia als diaris eren atacs a Catalunya. Ara que Pujol reconeix els comptes a l'estranger és un tema personal”.

ERC va evitar valorar la confessió de Pujol. La direcció del partit considera que als presumptes delictes de la família Pujol s'hi suma un interès de l'Estat perquè aflorin en ple procés sobiranista.

Iniciativa va veure insuficients les explicacions de Pujol i va considerar que la seva carta constitueix “un triple insult: a la gent que cotitza i també té incerteses en la vida; a qui ha defensat el país de debò i no per això ha guardat els diners fora; i un insult a la intel·ligència el fet que digui que en trenta anys no ha trobat un moment per regularitzar això”, va dir l'ecosocialista Dolors Camats.

El PP català també va veure “confuses” les explicacions. El seu portaveu Enric Millo va considerar que la confessió de Pujol suposa “el reconeixement d'un engany a tots els catalans que ha durat massa temps”. Matías Alonso, de Ciutadans, va afirmar que els fets “posen en dubte la trajectòria del patriarca de CDC durant tota la seva etapa com a president”.

Per la seva banda, David Fernández, de la Candidatura d’Unitat Popular, va rememorar un lema dels punks als vuitanta: “Que pagui Pujol”.

MÉS INFORMACIÓ