Selecciona Edició
Connecta’t
càmera oculta

El cas 4-F

El documental 'Ciutat morta' és extraordinari i colpidor

La nit del 4 de febrer del 2006 la policia barcelonina va dissoldre violentament la festa que s'estava organitzant en un local ocupat, propietat de l'Ajuntament. Un test llançat des del terrat va ferir greument un policia que no portava casc protector, i el va deixar paraplègic. Immediatament van ser arrestats uns nois que estaven al carrer, tres d'ells sud-americans. Després de ser torturats i declarats culpables van ser atesos en un hospital. Allà hi havia casualment una noia que també va ser detinguda, pel look antisistema que la feia sospitosa. Encara que els perits van assegurar durant el judici que era impossible que els nois haguessin pogut llançar des de la vorera un objecte tan contundent, van ser condemnats a diversos anys de presó. Ja alliberats continuen reclamant justícia. La noia no: Patricia Heras es va suïcidar en sortir de la presó.

Es tracta de "un dels casos de corrupció policial, judicial i governamental més greus que ha viscut la ciutat de Barcelona els últims anys", segons proclama la pel·lícula Ciutat morta, premiada en l'últim festival de Màaga com a millor documental, que pel que sembla continua sent impossible de veure en les televisions públiques, especialment a la catalana. Tot i això, aquesta obra de Xavier Artigas i Xapo Ortega és tan extraordinària com colpidora, i hauria de difondre's per tot arreu. El rigor i la valentia es donen la mà en un seriós treball de camp en què les entrevistes i el material d'arxiu documenten de forma inqüestionable la terrible veritat. “El documental parla de la mentida, del muntatge polític i judicial, i de tortures”, diuen els seus autors, ”fets que quan alguna vegada arriben a ser jutjats, acaben amb l'indult als seus responsables.”

Ciutat morta, que s'exhibeix en festivals i centres socials, també per la seva banda comença amb una projecció en un vell cinema de Barcelona que està ocupat pels espectadors (i batejat amb el nom de Patricia Heras, a un dels poemes del qual fa referència precisament el títol del documental). La primera frase que es llegeix a la pantalla és de Montesquieu: “No hi ha pitjor tirania que l'exercida a l'ombra de la llei amb aparença de justícia”. El lector interessat pot trobar més informació sobre Ciutat morta a http://metromuster.cc.