_
_
_
_
_

Dimiteix el director dels Mossos, acorralat pel ‘cas Quintana’

ERC força la caiguda de Manel Prat un dia abans que el Parlament en debati el cessament El càrrec de CDC al·lega que ja no tenia “més recorregut professional”

Rebeca Carranco
Manel Prat, en el moment d'anunciar la seva dimissió
Manel Prat, en el moment d'anunciar la seva dimissió

El director dels Mossos, Manel Prat, no va poder aguantar més. Sol, a la sala de premsa de la comissaria de les Corts de Barcelona, va anunciar ahir la seva dimissió. “Ho faig per motius estrictament personals”, va llegir Prat, en una compareixença en la qual no va admetre preguntes. El ja excap polític de la policia va al·legar que no “veu més recorregut professional en el càrrec”. I va insistir que la seva renúncia no té res a veure amb el cas d'Ester Quintana, la dona que va perdre un ull en la vaga general del 14-N a Barcelona. “Aquell dia, i avui em reafirmo amb més contundència si fa falta, no es van tirar pilotes de goma”, va repetir, tot i que totes les proves en la fase d'instrucció apunten a això, segons el jutge.

Más información
El Govern es queda sol en la defensa del director dels Mossos (castellà)
ERC torna a impedir que el Parlament demani el cessament de Prat (castellà)
Tot sobre el 'cas Quintana' (castellà)
Tot sobre el 'cas Raval' (castellà)

Prat va decidir marxar un dia abans que el Parlament tornés a debatre i votés la seva dimissió. Una prova que en aquesta ocasió tot apuntava que no superaria. ERC ja havia donat a entendre que el deixaria caure. I per si en quedava algun dubte, el diputat Oriol Amorós va insistir ahir que Prat havia de dimitir en compliment de la seva paraula pel cas Quintana.

Després que la dona resultés mutilada, Prat va afirmar en una entrevista que si hi havia alguna prova que la va ferir una pilota de goma, dimitiria immediatament. D'això —15 de desembre del 2012— ja fa prop d'un any i mig. A dia d'avui, va repetir ahir el ja exdirector dels Mossos, no hi ha proves “fefaents” que fos així, va repetir, en referència a imatges clares d'una bola colpejant Quintana. I fins i tot va anar més enllà i va aventurar que els dos mossos que estan imputats “acabaran absolts”.

Prat havia aguantat el vendaval i havia superat una altra petició de dimissió parlamentària, gràcies al suport d'ERC i del mateix president, Artur Mas. Però des del 8 de maig passat, tornava a estar a la corda fluixa. Un acte del Jutjat d'Instrucció número 11 de Barcelona va concloure que, tenint en compte totes les proves fins ara reunides, a Quintana la va ferir una pilota de goma, que va llançar un escopeter de la Dragó 40, per ordre d'un sotsinspector, tots dos imputats. Prat va tornar a defensar la seva innocència, i va al·legar que s'acabarà sabent el que va passar.

Ester Quintana.
Ester Quintana.

Interior ha donat cinc versions diferents del que va succeir el 14-N del 2012. A la inicial, el llavors conseller Felip Puig va assegurar que no hi havia hagut activitat policial a la zona. Però l'aparició de vídeos penjats a la xarxa van posar al descobert un descontrol total a Interior sobre el que va passar aquella jornada. Cal tenir en compte que les pilotes de goma només poden disparar-se amb l'autorització del director dels Mossos, que no la va donar.

“Vull aprofitar aquesta ocasió per demanar disculpes a totes les persones que s'hagin sentit perjudicades per alguna decisió que hagi pogut prendre”, va dir ahir Prat. Però es va tornar a tancar en banda en la seva versió dels fets: “Crec sincerament que no he faltat mai a la meva paraula ni al meu compromís”. Per l'exdirector dels Mossos, en el cas Quintana s'ha “buscat més la venjança per interessos diversos que l'esclariment de la veritat”. Al seu entendre, el jutge no ha “tingut en compte totes les aportacions que s'han fet per part d'Interior”. “Estic absolutament convençut que al final es podrà esclarir qui va ser el responsable de la desafortunada i trista lesió”, va dir Prat.

Fonts d'Interior han apuntat en alguna ocasió que la ferida de la dona podria ser causada per una pilota de precisió, de foam, les úniques que ara fa servir la policia catalana des que el 30 d'abril es prohibissin les de goma.

Juan Andrés Benítez.
Juan Andrés Benítez.

Prat va comparèixer ahir sol, un dia abans que arribés al Parlament per segona ocasió la seva petició de dimissió. A les 12.30 està prevista una interpel·lació del diputat d'ICV Jaume Bosch al conseller d'Interior, Ramon Espadaler, sobre Prat, cosa que es manté malgrat la dimissió. En 15 dies, s'havia de votar a la cambra la petició de cessament. Però Iniciativa va presentar una esmena a dues mocions de justícia, perquè es tornés a tractar el tema. Aquest va ser l'inici de la fi del director de la policia, que es va quedar sol davant la debilitat parlamentària de CiU. Amb aquest panorama, al matí va presentar la seva dimissió “irrevocable” al president Mas —que l'havia sostingut en ocasions anteriors— i a Espadaler.

Els Mossos d'Esquadra s'han vist immersos en la polèmica diverses vegades durant els últims anys, en els quals han estat criticats per un ús excessiu de la força i per les contradictòries versions ofertes dels fets. A més de pel cas Quintana, Prat ha vist molt afeblida la seva posició per la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez al barri barceloní del Raval després de ser brutalment reduït. En el cas hi ha 10 agents imputats per l'homicidi de l'empresari. Però les primeres peticions de dimissió van arrencar molt abans.

El director acumula peticions de dimissió des del desallotjament de la plaça Catalunya

Prat va arribar a la policia catalana fa més de tres anys, el desembre del 2010, de la mà de l'exconseller d'Interior Felip Puig, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Una jove promesa de CDC —té 42 anys— amb cap formació específica en seguretat, va assumir un dels llocs més complexos al Govern, la direcció de la policia. Abans havia tingut diversos càrrecs a l'Administració, i va exercir com a cap del gabinet del Departament de Política Territorial, amb Puig. Al cap de pocs mesos d'estrenar-se a Interior, el 15-M va esclatar un moviment que va enxampar la policia completament per sorpresa. El 27 de maig, els agents van procedir a un brutal desallotjament de la plaça de Catalunya, on estaven acampats. Ahir es van complir tres anys de les polèmiques imatges, que van recórrer el món, dels Mossos escombrant a cops de porra els indignats. Prat fins i tot va acabar imputat en el cas, que el jutge finalment va arxivar.

Llavors van començar les peticions de dimissió del ja exdirector de la policia, que va definir ahir la seva tasca al capdavant dels Mossos com a “difícil i complexa responsabilitat”. Pel diputat Bosch, la dimissió arriba tard. “S'hauria d'haver produït fa molt temps”, va dir. Al seu entendre, el fet que deixi les seves responsabilitats a Interior “beneficia la policia i la societat”.

Ara s'obre un nou període complicat per trobar-li un substitut al departament que dirigeix el democristià Ramon Espadaler. Entre ell i Prat mai hi ha hagut una gran sintonia, que ahir es va tornar a fer palmària, davant la solitud de Prat. El més probable és que ara CDC bregui per posar algú del seu partit en el càrrec, segons fonts d'Interior, a causa de la importància de tenir controlada una àrea tan delicada com és la policia.

Tres anys d'actuacions policials polèmiques

La càrrega de la plaça de Catalunya. Ahir es van complir tres anys de la brutal càrrega dels Mossos contra joves del 15-M que, asseguts a terra, impedien la neteja del campament dels indignats.

Ester Quintana perd un ull. Un jutge investiga si un projectil dels Mossos va ferir la dona durant la vaga general del 14-N del 2012. Dos agents estan imputats pel cas. El Departament d'Interior ha donat fins a cinc versions diferents del que va passar.

Mort a comissaria. Yassir El Younossi, de 27 anys, va morir als calabossos dels Mossos del Vendrell el 31 de juliol passat després de ser immobilitzat a la cel·la. Vuit agents estan imputats per homicidi imprudent. L'autòpsia va revelar que la mort va ser deguda al consum de cocaïna combinat amb una situació d'estrès.

La mort de Benítez. L'empresari Juan Andrés Benítez va morir el 6 d'octubre del 2013 després de ser reduït pels Mossos al barri del Raval. Deu agents estan imputats pel que l'Audiència de Barcelona considera un ús de la força "desproporcionat i excessiu".

Alfonso Bayard perd la vida. L'actor, que patia brots psicòtics, va morir el 2 d'abril passat  després de ser detingut pels Mossos a la plaça Molina. Els agents no van aplicar el protocol per actuar davant de persones amb trastorns psiquiàtrics malgrat que havien estat avisats que Bayard delirava.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_