Selecciona Edició
Connecta’t

“Si es privatitza el sistema de salut, hi perdem tots”

Grinspun es va fer infermera per construir “un món més just”

Grinspun: “El sistema sanitari nord-americà em fa mal de panxa”.
Grinspun: “El sistema sanitari nord-americà em fa mal de panxa”.

Arriba veloç, saluda efusivament i s'asseu. Comença ella l'entrevista: “Com estan les coses a Espanya? I el sistema de salut? És cert que s'ha tombat una privatització als tribunals?...”. A la infermera Doris Grinspun (Santiago de Xile, 1952) se l'ha d'interrompre. Perquè quan es tracta de defensar la sanitat pública i la feina de la infermera no té límit.

“No he dormit. Ni he dinat. Abans d'agafar l'avió he estat lluitant contra una proposta de privatització en el sistema de salut canadenc”. Grinspun presideix l'Associació Professional d'Infermeres d'Ontario (Registered Nurses Association of Ontario), i en aquesta ocasió ha viatjat a Barcelona convidada per l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya.

La força de la joventut la va portar de Xile, país on va créixer, a estudiar a Israel. I des de llavors no ha deixat de viatjar. Ara està més preocupada que mai. Considera que cal desemmascarar la privatització i eliminar-la per poder continuar vivint. “El problema és que podem perdre els sistemes universals. Si desapareix la universalitat, no hi ha prou diners per cobrir la salut de forma individual. Si es privatitza el sistema, hi perdem tots, els que no poden accedir-hi i els que sí. El problema és que no sempre s'explica la veritat”.

Grinspun, una dona petita de mans delicades, ha estat en tres guerres, es va casar amb un company d'estudis amb el qual va tenir dos fills i se'n va anar a viure als Estats Units. No es va endur un bon record d'aquest país: “Em feia mal de panxa el sistema nord-americà, que retornava els pacients en taxi a casa perquè l'asseguradora ja no pagava més”.

Va acabar vivint a Ontario, on ha impulsat un programa que ha elaborat reconegudes guies clíniques d'infermeria. A més, la seva associació ha aconseguit que en 26 clíniques d'Ontario la infermera assumeixi la responsabilitat de l'atenció primària, prescrigui i el metge hi vagi només quan és necessari. I aclareix: “La infermera no ha de ser un metge, no vol ser-ho. Sempre tindrà feina”.

Professora a la Universitat de Toronto, presumeix de mantenir l'equilibri familiar malgrat que treballa molt. El secret, segons explica, és no fallar mai als teus en els moments importants. Diu que va entrar en aquesta professió per “construir un món millor, més just”. I ha aconseguit que el seu ofici sigui molt reconegut al Canadà. “La infermeria sempre s'ha vist com una professió de compassió, d'afecte. Però, a més, és una professió de coneixements tant en l'àmbit clínic com en l'humà. I aquesta part no és prou reconeguda en molts països. Si no tens infermeres amb coneixements, els pacients es moren”.

Grinspun lluita per millorar les condicions laborals d'una professió majoritàriament femenina. Però no perquè hi entrin més homes. “Al Canadà els salaris han pujat. No em preocupa que hi hagi més homes o dones, sinó que tinguin l'estatus que es mereixen”. Encara exerceix d'infermera? “Escolta! Ara et ficaràs en un gran problema!”, exclama. “Sempre exerceixo. Ara em dedico a impulsar polítiques de salut. Si no fos infermera no podria fer-ho tan bé com ho faig”.