Selecciona Edició
Connecta’t

Els moviments socials reclamen el dret a transformar la ciutat

Les entitats demanen la paraula després de dues dècades delegant-ne la gestió

Els veïns al recinte de Can Batlló l'11 de juny del 2011. Ampliar foto
Els veïns al recinte de Can Batlló l'11 de juny del 2011.

“Volem reconquerir a poc a poc una ciutat que ens han robat”. La frase és de Gala Pin, activista social de Barcelona. Els moviments socials tenen damunt de la taula diversos projectes per començar aquesta “reconquesta” de la capital catalana; alguns es troben en fase molt embrionària, d'altres comencen a agafar forma, i almenys un parell són plenament operatius i s'han convertit en el model a seguir per a d'altres col·lectius.

El focus d'actuació més actiu és actualment Can Batlló, l'antic complex fabril del barri de la Bordeta, que els veïns es van fer seu fa tres anys. Durant aquest temps, l'espai s'ha convertit en un autèntic viver d'alternatives on, a més d'horts, tallers de malabars i un rocòdrom, s'ha creat una cooperativa d'habitatges socials ambiciosa.

Gala Pin: “Volem reconquerir una ciutat que ens han robat”

“Tenim la idea de fer ciutat”, explica Hernan Córdoba, membre del col·lectiu de Can Batlló. Tenen tanta força que col·lectius d'altres barris i fins i tot d'altres ciutats s'han apropat a l'històric complex fabril per prendre'n nota. I ja s'estan preparant: són al Poblenou (Flor de Maig), a Sant Andreu (Harmonia), a la Barceloneta (Segle XX), al Poble Sec (La Base) i també a l'Eixample (espai Germanetes).

El diagnòstic d'aquests col·lectius que l'espai públic ha desaparegut no és exclusiu de Barcelona. Una de les veus més prestigioses i també més rotundes és la del professor d'Antropologia de la Universitat de la Ciutat de Nova York, David Harvey, que assegurava en el seu article El dret a la ciutat, publicat el 2008, que “tal com està avui constituït, el dret a la ciutat es troba massa restringit, en la majoria dels casos, a una reduïda elit política i econòmica”.

El gran referent és Can Batlló, embrió d'una cooperativa d'habitatges

Davant d'aquest paradigma, alguns ciutadans han començat a reaccionar. El mateix Harvey destaca en la seva obra que “hi ha moviments socials urbans que intenten superar l'aïllament i remodelar la ciutat d'acord amb una imatge diferent de la promoguda pels promotors immobiliaris que tenen el suport del capital financer, el capital corporatiu i un aparell d'Estat cada vegada més imbuït per una lògica estrictament empresarial”. Harvey va anunciar aquesta tendència el 2008; no obstant això, sembla que descrivia el que està passant actualment a Barcelona.

La majoria dels projectes que els moviments socials tenen damunt la taula encara estan molt verds, sobretot si es comparen amb Can Batlló, però ja tenen una massa crítica nombrosa i organitzada. Un bon exemple és l'espai Germanetes, en ple Eixample, que només disposa d'un solar fins ara abandonat però que ha estat capaç de seduir 46 col·lectius diferents, entre els quals hi ha partits polítics, catedràtics, veïns del carrer i molts altres perfils.

“A l'espai Germanetes han sumat gent molt variada i ben preparada. Hi ha un gran potencial”, assegura Lluís Rabell, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Segons Rabell, que coneix molt bé els diferents projectes, “el moviment per si sol no resoldrà els problemes actuals, però és la llavor de qualsevol canvi seriós i una base molt prometedora".

L'espai Germanetes, per exemple, ha seduït 46 col·lectius diferents

Una altra de les persones implicades en l'espai Germanetes és Francesc Magrinyà, professor d'urbanisme i del màster de Sostenibilitat de la UPC. “Estem vivint el final de l'Estat del Benestar. Fa temps que deleguem en l'Administració, però l'Administració s'ha aïllat i la gent ja no se sent representada i s'organitza”.

L'espai Germanetes ha aconseguit convertir-se en un punt de trobada de molts veïns i fins i tot els nens van al solar per jugar. El canvi dels moviments socials, segons els experts consultats, és que fins ara, els veïns reclamaven un parc o un espai, mentre que ara el creen ells mateixos: “La gent ja no es fia que l'Ajuntament els doni un servei perquè ja fa temps que ho demanen i no se senten escoltats”, explica Jordi Mir, del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra.

Les entitats que integren l'Hamonia a Sant Andreu han anunciat que ocuparan un espai de la Fabra i Coats

Mir recorda que als anys setanta també hi havia aquesta desconfiança i que va ser així com els veïns de Nou Barris van decidir ocupar el que ara és l'Ateneu Popular, l'altre gran referent de Barcelona. “Després de dues dècades de reivindicar serveis a l'Administració, alguns col·lectius han decidit ser ells mateixos els garants”.

Al Poblenou, l'Ajuntament de Barcelona ja va anunciar la compra de la Flor de Maig, que l'associació de veïns i els diferents col·lectius volen convertir en un viver de cooperatives; a la Barceloneta, l'Ajuntament s'ha compromès a comprar l'edifici de l'antiga cooperativa Segle XXI i està obert a negociar que la gestió sigui veïnal. A Sant Andreu, hi ha desenes d'entitats ja organitzades sota el paraigua de l'Harmonia esperant la cessió d'un espai de la Fabra i Coats.

L'Ajuntament va anunciar dimecres que no els cedia l'espai perquè el seu projecte no era satisfactori i ahir es va produir la primera concentració de protesta en la qual el col·lectiu va recordar que fa vuit anys que reclama l'espai i va anunciar que el proper 23 de maig, “el Casal de barri del poble de Sant Andreu gestionat per l'Harmonia obrirà les portes”. Aquest mètode d'anunciar públicament quan s'entrarà a ocupar el local, independentment del que decideixi l'Ajuntament, també està inspirat en Can Batlló, que va posar com a data límit l'11 de juny del 2011. Aquest mateix dia hi van entrar i van començar a gestionar el complex fabril que avui és el gran referent. A la Barceloneta van utilitzar el mateix mètode per aconseguir el compromís de la recuperació del Segle XX i ara és el torn de Sant Andreu.