Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

“Vols que Catalunya sigui un Estat? I que sigui un Estat independent?”

Mas porta el seu desafiament al límit amb una pregunta sobre la independència

La consulta pactada per Mas, ERC, ICV i la CUP se celebrarà el 9 de novembre

Junqueras no renuncia a formar part del Govern català: "N'estaríem encantats"

Artur Mas va aconseguir aquest dijous un cop d'efecte en pactar amb els seus socis d'Esquerra Republicana, però també amb Iniciativa i la CUP, una proposta de pregunta i data per al referèndum d'autodeterminació que vol celebrar a Catalunya. Les esquerdes que havien aparegut en les últimes setmanes en el bloc de partits favorables a la consulta sobiranista van impedir tancar un acord amb una sola pregunta, com volia inicialment la Generalitat. No obstant això, el president català va acceptar portar el seu desafiament a l'Estat fins a les últimes conseqüències amb dues preguntes, una d'elles directament sobre la independència.

“Vols que Catalunya es converteixi en un Estat? Sí o no”. A continuació, i en cas afirmatiu, hi haurà una segona qüestió: “Vol que aquest Estat sigui independent? Sí o no”. L'acord dels partits també fixa la data del 9 de novembre de 2014 per celebrar la votació. El govern de Mariano Rajoy i el PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba van tancar files en qüestió de minuts per deixar clar que el referèndum no se celebrarà perquè és inconstitucional.

Mas va negociar amb els partits amb la màxima discreció per aconseguir un acord que li permetés mantenir l'aposta sobiranista i, de pas, l'estabilitat del seu govern. El president català havia deixat clar que l'absència d'un acord sobre la consulta entre el bloc favorable significava el final del procés i, probablement, de la seva carrera política.

En canvi, amb l'acord sota el braç i flanquejat per tots els partits signataris, que representen el 64,4% de la cambra catalana, Mas va demanar receptivitat a Mariano Rajoy: “Un Estat d'arrel democràtica ha d'estar atent al clam del poble català i a una majoria parlamentària i política sòlida”.

Són bastants els dirigents de Convergència i Unió que admeten que la consulta d'autodeterminació és molt difícil que s'acabi duent a terme, ja que Mas ha dit que només la convocarà formalment si el Govern l'autoritza o la tolera. El pas d'aquest dijous, no obstant, és un nou intent de la Generalitat perquè el Govern se segui a la taula de negociació, encara que no sigui per parlar de la independència sinó d'una millora substancial de l'autogovern i el finançament. Tot i això, el Govern i la Generalitat tenen tallades les vies de negociació política. Ho exemplifica el fet que a la Generalitat ningú va informar el Govern sobre el contingut de la pregunta abans que Artur Mas la presentés en una conferència de premsa.

Malgrat la imatge de fortalesa que va exhibir Mas, són moltes les llacunes existents en el pla presentat pel president català. D'entrada no se sap com formalitzarà l'aposta. El Govern català no va explicar si la data i la pregunta formaran part d'un decret de la Generalitat sobre la consulta o si es votaran al Parlament. Els partits defensors de la consulta i especialment Mas són conscients que en el mateix moment en què posin oficialment l'acord en negre sobre blanc el Govern el recorrerà davant del Tribunal Constitucional. I llavors Mas es veurà forçat a convocar unes eleccions anticipades que tindran un caràcter plebiscitari i podrien impulsar la seva mort política i un escenari amb un paper més fort d'ERC i major incertesa.

L'Executiu de Mariano Rajoy va reiterar que està disposat a recórrer qualsevol acord de la Generalitat o del Parlament català en el moment en què es formalitzi. El president del Govern espanyol ho va deixar clar en la seva intervenció a La Moncloa, on va afirmar que la consulta d'autodeterminació no es produirà perquè és inconstitucional i on va agrair el suport en aquest assumpte del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.

L'altre flanc feble de l'estratègia d'Artur Mas és la pèrdua de suport per part del PSC. Els socialistes catalans s'han desmarcat de l'última accelerada en el procés sobiranista argumentant que, si bé estan a favor del “dret a decidir”, volen que tots els passos siguin pactats amb el Govern i la convocatòria de la consulta no ho ha estat.

I això que la fórmula de les dues preguntes, inèdita en els processos d'independència recents, va permetre que el procés no perdés més suports pel camí. Tot i això, promet provocar problemes dins de Convergència i Unió si s'acaba celebrant la consulta. I és que, si bé CDC i Unió poden defensar el “sí” a la pregunta de si volen que Catalunya tingui un Estat, difereixen sobre la independència. Josep Antoni Duran, líder d'Unió, és obertament contrari a la secessió. De fet, Duran no va estar aquest dijous en l'escenificació que Mas va preparar minuciosament al Palau de la Generalitat. En l'acte, Unió va estar representada pel conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i per la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega. En nombroses ocasions Duran ha deixat clar que no és gens optimista respecte al final del procés sobiranista. Aquest dijous, el democristià va insistir des del Congrés a Madrid que el referèndum s'ha de celebrar “de forma legal”.

Volíem una pregunta a l'escocesa, la de la independència, però ERC té el pes que té al Parlament"

ORIOL JUNQUERAS

Aliè a aquestes dificultats, Mas va celebrar l'acord. “Tothom que vulgui un canvi d'estatus polític de Catalunya podrà votar afirmativament, i qui vulgui la independència també”. En aquest sentit, va agrair la col·laboració de partits tan distants de CiU en l'àmbit social com són Iniciativa o la CUP.

Iniciativa, que aspira a fer-se amb l'espai electoral d'un PSC en caiguda lliure, va aprofitar per destacar que l'acord és bo per als federalistes. El seu líder, Joan Herrera, va deixar clar que “ara la pilota està a la teulada del Govern espanyol” central.

Però, de nou, el partit que aspira a guanyar més en aquest procés és Esquerra Republicana. Un exultant Oriol Junqueras, líder dels independentistes, va comparèixer també a la Generalitat per defensar les preguntes acordades. Per a ERC era imprescindible que la paraula “independència” aparegués, i ho ha aconseguit.

El proper pas sobre la consulta es visualitzarà la setmana vinent al Parlament català. Allà es votarà una iniciativa dels quatre partits favorables a la consulta perquè el Congrés dels Diputats autoritzi la transferència de la competència sobre convocatòria de referèndums a la Generalitat per la via prevista a l'article 150.2 de la Constitució. Si el Congrés alenteix aquesta proposició, CiU, ERC i Izquierda Plural la tramitaran com a resolució en un ple.

MÉS INFORMACIÓ