Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya proclama la seva sobirania

El Parlament aprova la declaració per a la consulta amb tensions entre CiU i PSC

85 diputats (CiU, ERC i ICV) voten a favor, i 41 (PSC, PP i Ciutadans), en contra

Artur Mas i els seus consellers aplaudeixen el resultat de la votació. Els escons buits són del PP. FOTO: QUIQUE GARCÍA (AFP) / VÍDEO: ATLAS

La divisió entre els dos grans partits de Catalunya, Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes, va marcar ahir el que havia de ser una jornada històrica al Parlament. La Cambra catalana va aprovar per àmplia majoria, amb 85 vots a favor (CiU, Esquerra, Iniciativa i un diputat de la CUP), 41 en contra (PSC, Partit Popular, Ciutadans) i dues abstencions (CUP), el text que proclama la “sobirania jurídica i política del poble català”. La resolució marca el camí cap a la consulta sobre l'autodeterminació, fixada per 2014. La data no es concreta en el text, que tampoc soluciona l'encaix legal de la votació. Sosté que “s'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'exercici del dret a decidir”. La proclamació subratlla que es buscarà el diàleg amb l'“Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional” per legitimar el procés.

85 diputats (CiU, ERC i ICV) voten a favor, i 41 (PSC, PP i Ciutadans), en

contra

Malgrat la transcendència del text, la divisió dels grans partits va enrarir l'ambient. CiU i PSC van arribar a la sessió parlamentària arrossegant conflictes interns, que discorren per camins dispars: mentre la federació nacionalista va aconseguir apagar momentàniament el foc, el polvorí socialista va esclatar i cinc diputats del sector catalanista van trencar la disciplina interna i no es van sumar al vot contrari decidit per la direcció del PSC.

Unió i Convergència van enterrar la destral de guerra, però en les properes setmanes hauran d'asseure's per discutir l'aposta feta pels democristians, que van reptar CDC a revisar els pactes interns. Ahir els dirigents de CiU es van conjurar per rebaixar la tensió. Aparcat queda, de moment, el debat de fons: Unió defensa l'encaix amb España i CDC, l'Estat propi.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va voler oblidar les picabaralles i va emfatitzar la importància de la declaració. “Es farà una votació que no és menor; és de caràcter històric”, va proclamar. Encara que, com que el text és una simple proclama sense efectes jurídics, va avisar: “No resoldrà els problemes en 24 hores, però orientarà el país cap a on majoritàriament volem”. Mas va acceptar que el procés sobiranista pot generar “algunes tensions”, però va justificar el seu pols amb un argument repetit: la independència com a solució a la crisi.

El president català va fer la seva exposició hores abans de votar-se la declaració, ja que el seu discurs girava entorn de la composició del seu Govern. Va ser Oriol Pujol, líder parlamentari de CiU, qui va defensar el text. Pujol va estendre la mà al PSC i va matisar que la resolució no és “ni una regulació jurídica ni un full de ruta”.

El nacionalista va tancar un debat que va obrir Oriol Juqnueras, líder d'ERC. El republicà va insistir en la transcendència de la resolució i va voler resumir el seu sentit en una sola paraula: “Democràcia”. Davant de la reticència socialista a acceptar el concepte de sobirania, Junqueras va argumentar la seva importància per aconseguir la consulta: “La sobirania implica, literalment, que per sobre de la voluntat democràtica dels ciutadans no hi ha res. Se situa per sobre de qualsevol imposició que vingui d'altres marcs legals o de la voluntat d'altres nacions”.

Iniciativa, que va aconseguir modificar substancialment la declaració, va explicar la seva posició: favorable al dret a decidir sense que això signifiqui que sigui independentista. “No hi ha un debat entre els que són sobiranistes i els que no, sinó entre els que volen que es reconegui un exercici democràtic i els que no”, va dir l'ecosocialista Joan Herrera.

Ni la crisi interna ni la pressió de tots els partits van fer vacil·lar Pere Navarro, líder socialista. Navarro va justificar la seva negativa en entendre que CiU i ERC ja han dibuixat un camí cap a la independència que elimina el dret a decidir. “Desfigura la consulta perquè prefigura el resultat”, va sentenciar.

El text, sense efectes jurídics, marca el camí cap a la consulta sobiranista

La inclusió del PSC al bloc contrari a la consulta va motivar les bromes de PP i Ciutadans, conscients de la incomoditat que provoca als socialistes veure's al costat d'aquests dos partits. “Benvinguts a la democràcia i a l'Estat de dret”, van coincidir la líder del PP, Alicia Sánchez-Camacho, i el de Ciutadans, Albert Rivera. El PP, els diputats del qual van mostrar el seu malestar abandonant el ple després de la votació, va tractar de furgar en la ferida de CiU instant els diputats d'Unió a votar en contra de la declaració. “Tenen l'oportunitat de no avalar el separatisme”, els va interpel·lar Sánchez-Camacho. Rivera va menystenir el debat, i va demanar “acabar el teatre i començar la legislatura”.

La nova formació parlamentària, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), es va desmarcar de la resta de partits i els seus diputats es van dividir: un va votar a favor i els altres dos es van abstenir. Van respondre així al mandat dels seus militants, reticents a un sí sense fissures a la declaració: “Un dels vots és sí a la sobirania i al dret del poble català a decidir el seu futur; i les dues abstencions són per protestar per com s'està liderant aquest procés des del principi”, va explicar el diputat Quim Arrufat.

La votació es va tancar amb un llarg aplaudiment. La declaració, de moment, només té efectes polítics. CiU, ERC i ICV confien a donar-li caràcter jurídic aprovant aquest semestre una llei de consultes que permeti al Govern català valer-se d'un marc legal per convocar la votació.