“L’autocensura és el principi del totalitarisme”

La redacció de Charlie Hebdo al districte 19 de París és un formiguer de periodistes d'altres mitjans i països. El reduït equip de 20 redactors i dibuixants del setmanari satíric no dóna a l'abast a la petició d'entrevistes. La publicació d'unes caricatures de Mahoma –en la més estrident, el profeta surt estirat com Brigitte Bardot a Le Mépris de Godard– han convertit la revista parisenca en el nou epicentre de la còlera fonamentalista. Per telèfon, el redactor en cap encarregat dels textos, Gérard Biard (1959), nega totes les acusacions i afirma que s'han limitat a complir amb el seu deure de periodistes.

Pregunta. Circulen diverses xifres sobre el tiratge que van esgotar ahir. Quants exemplars van vendre?

Resposta. Vam fer un tiratge habitual, de 70.000 exemplars, i es van vendre tots. I divendres en tirarem més. Això prova que és fals el que alguns afirmen, que vam voler donar un cop publicitari. Ens ha sorprès molt la repercussió que ha tingut, aquest impacte tan desproporcionat.

P. Se'ls acusa de ser oportunistes i irresponsables per atiar el foc encès pel vídeo de la pel·lícula Innocence of muslims.

Hem fet el que sempre fem, res de diferent a la nostra feina des de fa molt de temps

R. Hem fet el que fem cada setmana: comentar l'actualitat d'un tràiler d'una pel·lícula estúpida distribuïda per Internet que havia generat manifestacions i atemptats amb morts. Som una publicació d'actualitat satírica i hem fet el que sempre fem, res de diferent a la nostra feina des de fa molt de temps.

P. El ministre d'Exteriors, Laurent Fabius, i la Casa Blanca han suggerit que vostès han estat uns irresponsables.

R. Quina és la responsabilitat d'un periodista? Explicar l'actualitat o cedir a la violència? Crec que és comentar el que passa, sobretot si entra de ple en la línia editorial com passa en aquest cas. Nosaltres combatem les religions, totes, quan entren en l'esfera pública i política. Com es pot justificar que uns periodistes es prohibeixin tractar l'actualitat? L'autocensura és el principi del totalitarisme. No podem cedir a la violència. França és un Estat de dret laic i ens sotmetem a la llei francesa, tenim la mateixa responsabilitat que la resta de la premsa. No hem insultat ningú. Però si algú ho creu, pot anar als tribunals.

P. Què els sembla la reacció del Govern francès?

R. Ens sembla que tancar les ambaixades i els col·legis entra dins del seu paper protector. Si creuen que hi ha risc és normal que ho facin. Una altra cosa és que Fabius es permeti criticar un diari satíric i independent per fer la seva feina. Hi ha dues línies al Govern. Uns reculen davant la llibertat d'expressió, i uns altres, com Manuel Valls (Interior) o Vincent Peillon (Educació), ens han donat suport.

P. Els imams han dit que les caricatures denoten racisme i islamofòbia.

R. Criticar una religió no és racista. Una democràcia no es defineix per la seva religió, sinó per la lliure expressió de les idees. La religió ha de ser privada. Els musulmans no són d'una raça, són de totes les races. Les persones que es defineixen com a musulmanes exclusivament es deixen manipular pels seus líders religiosos, que els diuen que la seva identitat és la seva religió. A França la identitat és la ciutadania. No és Déu qui ens dóna el dret al vot. Neguem rotundament l'acusació de racisme. I la islamofòbia és l'excusa que va invocar el règim iranià en temps de la fàtua a Rushdie, per equiparar-se amb l'antisemitisme. Després parlarem també de cristianofòbia.

P. El Papa en parla sovint.

R. Sí, ho acceptem. Nosaltres ataquem les religions. Som un setmanari ateu. Quan les religions envaeixen l'espai de la política, han d'assumir les crítiques i la caricatura com els polítics.

P. Quina creu que és la caricatura que més ha molestat?

R. Aquesta és la clau de la qüestió. Puc entendre que algú tingui un xoc íntim en veure una paròdia de Mahoma en una portada, però no és el cas. La portada són un rabí i un imam. Les caricatures són a la contraportada i a les pàgines interiors. Bona part de la gent que està protestant no les ha vist, igual que la pel·lícula, que han vist molt pocs. Per escandalitzar-se cal fer el tràmit d'anar al quiosc i comprar la revista! Som davant d'una gran manipulació: algú té moltes ganes que alguns s'escandalitzin. A mi no m'agraden les religions i no per això vaig a les esglésies i les mesquites a protestar.