_
_
_
_
_
Entrevista: VICENTE ARANDA | Director de cinema (3/01/2010)

“Fa 20 anys que sóc un vell verd”

Tot això explicava Vicente Aranda el 3 de gener del 2010

Pregunta. Estrena Luna caliente, i pretén "tornar una mica més intel·ligent el públic". Vostè on és, a l’Olimp?

Resposta. No, però en totes les pel·lícules procuro que el públic surti amb alguna cosa més que la bossa de crispetes buida.

P. Ens troba francament deficients?

R. A vostè, no. Però, com deien ja al segle XIX, l'estupidesa és el més freqüent de tot.

P. Parla de personalitats antagòniques. En vostè, quina és la contrària a la que es veu?

R. Jo sóc possiblement totes les coses que diu Dostoievski que s'és. Segons sembla, en som cinc o sis. Jo sóc un místic, un realista, un avar, un ésser generós...

P. No s’estendrà el pànic si la gent sap que en comptes d'un Vicente Aranda n’hi ha cinc o sis?

R. El que és dolent és que us haig de dir que no només passa amb Vicente Aranda, sinó amb tothom.

P. Concedeix que es poden perdonar les pel·lícules mal fetes. Autojustificant-se?

R. No, no, no, en absolut. Jo el cinema el faig bé.

P. Doncs li van destrossar aquesta Luna caliente a la Seminci.

R. Sí, perquè té dos temes conflictius: el més polèmic, que a l'esquerra li costa reconèixer que estava a favor d’ETA quan hi ha haver el judici de Burgos; l'altre, que, fent cas de Freud, admeto que una dona pugui dir que una violació li ha agradat.

P. "Si em paguessin els productors, tindria més bon caràcter".

R. És que tot rau en això. Els productors pensen que, com que m'ho passo bé fent cinema, per què cony m'han de pagar.

P. Entre crítics i productors, amb qui s’entén pitjor?

R. Amb els crítics.

P. Seria capaç de filmar una pel·lícula en què tots es quedessin vestits?

R. Doncs sí, i ja l'he fet. Però passa que el sexe és el que jo tinc en comú amb la resta de la gent. Hi ha poques coses més.

P. Si en fes una sobre l’Estatut, la protagonista portaria damunt alguna cosa més que la barretina?

R. Ni em passaria pel cap fer una pel·lícula sobre l’Estatut. Ni em passaria pel cap.

P. Com es treballa la seva ben guanyada fama de vell verd?

R. Acceptant-la. Va ser una traducció malèvola d'un crític a Berlín, amb Amantes, on em van anomenar home de fantasies, i ell ho va traduir per vell verd. Així que fa vint anys que sóc un vell verd, figuri-s’ho.

P. De petit jugava amb nines inflables?

R. No, en absolut. Jo feia forats a qualsevol lloc on hi hagués terra.

P. Doncs si l’enxampa el seu Freud...

R. No sé què deu voler dir. Jo buscava el silenci, la tranquil·litat.

P. El protagonista de Luna caliente és violador, assassí i fumador. Què li sembla pitjor?

R. Doncs l’assassí. El violador el puc perdonar. I el fumador, jo no fumo, però ho consento.

P. Ho he sentit bé? Pot perdonar els violadors?

R. Doncs sí. Puc perdonar els violadors, perquè puc arribar a entendre'ls.

P. Quin perill. Si és una mica més masclista, se surt del quadre.

R. M'ho han dit més vegades. Però no ho he pensat. Ha estat sense pensar.

P. Cada vegada baixa més l'edat de les seves actrius. Thaïs Blume té 25 anyets. Què li passa?

R. [riu] Doncs això, que sóc un vell verd.

P. Quin film de la història del cinema li hauria agradat signar?

R. Una pel·lícula muda que m'encanta: L'últim home, de Murnau.

P. Manuel de Oliveira estrena amb 101 anys. Pretén emular-lo?

R. Jo no intento arribar a aquestes cotes. Però estic bé de salut i amb prou energia. Fer cinema cada vegada és més fàcil per a un director: consisteix a estar assegut davant d'un monitor i ordenar.

P. En l'escala de més content que un gínjol, quin nivell tindria, de zero a deu?

R. Jo sóc molt generós amb mi mateix. Em dono un deu.

P. Doncs hi ha una escola de pensament que sosté que adorm les ovelles.

R. No és la meva intenció.

P. El metge li ha prohibit riure's o l'hi impedeix la seva religió?

R. No tinc religió. I el metge no m'ha prohibit riure. Simplement és que no m'agrada... Em somric amb molta freqüència, però ric menys.

P. Crec que ara es dedicarà a Amarilis, de Lope. Segueix amb les botes posades.

R. Jo tinc un fetitxe, que són els guions. Si escric un guió, sé que se'n farà una pel·lícula. I en aquest moment crec que tinc quatre o cinc guions escrits.

P. Cinc pel·lícules més. Per trucar a urgències, buf.

R. Si puc, no ho sé. Si em fallen les cames o el cap, hi hauré de renunciar. Però ara com ara no m'ha fallat ni una cosa ni l'altra.

Vicente Aranda, que al febrer estrena 'Luna caliente', a casa seva, a Madrid.
Vicente Aranda, que al febrer estrena 'Luna caliente', a casa seva, a Madrid.ULY MARTÍN

Perfil

Té 83 anys i dues filles, veu dues o tres pel·lícules al dia i diu que li agrada sobretot treballar, encara que també gaudeix menjant, i li diverteix molt l'amistat, que "conrea, cuida i respecta". Reconeix que és "una mica" rondinaire, una cosa que "dóna l'edat". No es considera un obsés sexual, tot i que "el sexe m'interessa; això per descomptat". Opina que les seves pel·lícules "són com el vi: milloren amb els anys".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_