Selecciona Edició
Connecta’t
LA CITA OLÍMPICA DEL 1992

Hemeroteca | Barcelona guanya per a Espanya els primers Jocs Olímpics de la seva història

Avui fa 30 anys de l'anunci que la capital catalana celebraria unes Olimpíades

Pasqual Maragall celebra la designació. Darrere, Jordi Pujol.
Pasqual Maragall celebra la designació. Darrere, Jordi Pujol.

L'elecció de Barcelona com a seu olímpica va desfermar ahir l'eufòria i l'esperança, contingudes al llarg dels cinc anys que ha durat la promoció del projecte. L'alcalde de la capital catalana, Pasqual Maragall, es va comunicar telefònicament amb el Rei d'Espanya tan bon punt va conèixer el veredicte del Comitè Olímpic Internacional. Joan Carles I es va congratular de l'èxit de la candidatura espanyola i va fer una crida a treballar perquè els Jocs Olímpics de 1992 siguin un èxit. El president del Govern espanyol, Felipe González, va apel·lar a l'esforç de la iniciativa privada i va reiterar el compromís de l'Estat en el finançament i la seguretat de l'esdeveniment esportiu. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va atribuir l'èxit a la unitat de les institucions catalanes. Mentre la delegació barcelonina expressava l'emoció a Lausana, a Barcelona i altres poblacions catalanes els ciutadans sortien al carrer per celebrar l'esdeveniment.

Barcelona va ser escollida ahir seu dels Jocs Olímpics d'estiu del 1992, els primers que es faran a Espanya. La candidatura es va imposar en la tercera ronda de la votació, celebrada per 85 membres del Comitè Olímpic Internacional (COI) reunits al Palau de Beaulieu a Lausana. Aquesta era la cinquena vegada que Barcelona sol·licitava els Jocs. Aquesta circumstància, així com la consistència de l'informe presentat i la unitat institucional entorn del projecte, sembla que han estat els factors més valorats pel COI. Cinc ciutats més –Amsterdam, Belgrad, Birmingham, Brisbane i París– aspiraven a acollir els Jocs. La ciutat francesa d'Albertville organitzarà els jocs d'hivern.

La decisió la va anunciar a les 13.28 el president del COI, Joan Antoni Samaranch. Immediatament, la delegació barcelonina, que ocupava la primera fila del pati de butaques, es va aixecar alçant els braços en senyal d'alegria. L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, amb l'emoció reflectida als ulls, va rebre una abraçada en primer lloc d'Alfons de Borbó, president del Comitè Olímpic Espanyol (COE). A continuació, es va fondre en una abraçada emocionada amb el seu antecessor al càrrec, Narcís Serra, actual ministre de Defensa, que va ser el primer impulsor de la candidatura. Havia passat exactament una hora i 18 minuts des que les delegacions de les 13 ciutats candidates (sis als Jocs d'estiu i set als d'hivern) s'havien assegut a la platea de l'amfiteatre del Palau de Beaulieu. Va ser un temps d'espera interminable per a la delegació espanyola, que, per sorteig, va ocupar precisament les tres primeres files, a la dreta de la sala, mirada des de l'escenari. Les tres primeres files de l'esquerra les ocupava la delegació francesa d'Albertville. Maragall, just al centre de la sala, era al costat d'Alfons de Borbó, duc de Cadis, i Luis Yáñez, president de l'Institut de Cooperació Iberoamericana.

A la una de la tarda va començar a circular el primer rumor de la victòria de Barcelona. El ple del COI seguia reunit, però algun dels membres havia sortit de la sala. No obstant això, no va ser fins a sis minuts abans de l'hora fixada per a l'anunci oficial quan Maragall va tenir ja gairebé la certesa que Barcelona havia aconseguit per a Espanya l'organització d'uns Jocs, per primera vegada a la història.

Eren les 13.22 quan 85 membres del COI van ocupar l'escenari del Palau de Beaulieu. Dos d'ells, l'italià Franco Carraro i l'indi Ashwini Kumar, van llançar un gest de complicitat a la delegació espanyola. Sis minuts després, Samaranch anunciava el veredicte al món –500 milions d'espectadors seguien l'esdeveniment en directe per televisió–, llegint en francès dues vegades el text ritual: "La ciutat escollida és...", després d'obrir un sobre de color verd pastís. La sala va emmudir, tal com va fer la plaça de Catalunya de Barcelona, on milers de persones seguien l'escena a través de pantalles gegantes de televisió.

Una pausa angoixant

Samaranch va callar durant uns segons que es van fer interminables. Maragall va confessar després que la pausa del president del COI, "com una paradinha de Pelé", li va gelar la sang. "Va ser el pitjor moment de tota l'espera", va afirmar l'alcalde. Quan a continuació Samaranch va llegir el nom de la ciutat guanyadora, va deixar de banda l'accent francès i va pronunciar un Barcelona en un clar accent català. Després es va desfermar l'eufòria.

Els Jocs de Barcelona es faran del 25 de juliol al 9 d'agost del 1992. El pressupost de l'organització és, segons els càlculs actuals, de 106.721 milions de pessetes, encara que es preveu una inversió global de 300.000 milions, en els quals s'inclouen les obres d'infraestructura que es faran a Barcelona.