El menjar, la cultura i la ciutat
La manera d’alimentar-nos és un dels punts de vista des d’on observar Barcelona. Com en un plànol de metro, s’hi poden detectar les diverses realitats ciutadanes
Xavier Monteys
L’arquitectura de premi
Alguns cops em pregunto si hi ha una manera de fer ‘arquitectura premiada’, si no serà que es fabrica per al premi i si el premi fa una arquitectura
Invisible i a la vista de tots
El monument a Verdaguer li deu alguna cosa a la pintura 'Die toteninsel' (L’illa dels morts), del pintor suís Arnold Böcklin, que representa un illot petri
Ricardo Bofill, molt lluny dels nyigui-nyoguis
La Fàbrica, la cimentera de Sant Just on va instal·lar el seu taller, és exemple perfecte de la seva manera de fer
ARQUITECTURA
Sense cap afecte
Amb la remodelació del CoAC no es mostra ni afecte ni respecte per allò que hem heretat
ARQUITECTURA
Cops estètics del destí
Els edificis de Gustavo Gili i La Virreina, ‘agermanats’ per l’ICUB, es ‘retiren’ del carrer per ser observats
Com s’abasteix, menja i s’alimenta Barcelona
Quantes capitalitats acumularà la ciutat amb efecte nul, més que produir més desafecció per la ciutat?
Prouvé o l’enginy francès
Era un enginyer o un arquitecte? Era un ‘constructor’, una raça que avui escasseja i es troba a faltar molt en política
arquitectura
Blanc i amb arcs
Un edifici d’habitatges a Sant Pere de Ribes, finalista als premis FAD d’arquitectura d’enguany, destaca en veure la resta d’obres premiades i finalistes
El Xalet Catllaràs
Aquesta genialitat gaudiniana és un veritable experiment despreocupat per l’opinió dels opinadors
Arquitectura
L’espai de la intimitat
Tenim un impuls per cercar un espai propi i íntim. ‘Nomadland’ o el record domèstic de Brodsky ens ho remarquen
Amb la millor intenció
Fa temps que la ciutat no veu construir nous barris sencers mitjançant un sol impuls. Els governs municipals semblen haver-se dedicat a fer coses noves que posessin Barcelona en òrbita, però no semblen haver estat per "donar llar"
Arquitectura
Macba: un ‘pas de deux’
Cal valentia amb un paviment com el de la plaça de Sant Jaume, no apte per patinar-hi
Barcelona ‘a mà’
Un llibre de la professora Maria Rubert de Ventós mostra com alguns dels elements actuals de discussió de la ciutat ja estaven plantejats des de feia temps
Arquitectura
La cara b dels edificis
El MNAC podria pensar en un paper adequat per a la part de darrere de l’edifici, potser la millor i més interessant
El Clínic i la societat civil
Què construirà Barcelona on abans hi havia una presó? Un hospital, més que cap altre edifici, necessita claredat organitzativa
Arquitectura
Noves Bauhaus
Europa podria reciclar escoles de disseny o d’arts aplicades. Fer una altra fundació Mies van der Rohe no, si us plau
Jardins ben tancats
Les conseqüències d'enderrocar els murs de jardins i parcs de Barcelona indiscriminadament poden suposar la seva desaparició
ARQUITECTURA
Un gest embafant
Amb gestos de papiroflèxia congelada, la nova pèrgola de la ronda de Dalt ens ha fet retrocedir al pitjor 1992
La llarga vida dels edificis
Més que de reutilització, es tracta de seguir utilitzant el que tenim, no de ‘tornar a usar’. No es tracta de pensar en el projecte arquitectònic o urbanístic com alguna cosa 'ex novo' a partir d'un full en blanc
Arquitectura
Palaus atemporals
L’espai privat és en inferioritat al costat de l’espai col·lectiu, que sembla una prolongació de l’espaipúblic urbà
ARQUITECTURA
Construcció majúscula
Les solucions del poliesportiu Camp del Ferro de Sant Andreu recorden que l’arquitectura és cosa de ‘constructors’
L’espai Cerdà
Barcelona té dret, i també necessitat, que l’arquitectura i els projectes d’urbanització deixin de ser motiu d’espectacle i propaganda i que els premis siguin el seu instrument
Arquitectura
Tots els patrimonis
La millor conservació d’un edifici és cercar-ne la utilitat, però cal que usuaris i Administració siguin flexibles
La ciutat és una escola
Som, doncs, davant d’un cas de reparació, en tota l’extensió de la paraula, del teixit educatiu que arriba també al teixit urbà i pot contaminar-lo positivament i convertir la ciutat en un lloc còmplice amb l’educació
A la cruïlla
Hauria d'iniciar-se un procés per netejar els carrers de la “gràfica tàctica” que afligeix innecessàriament el paisatge urbà
Distància social
En tots aquests llocs, especialment a l’espai públic, estàvem acostumats a no tenir més noció que la nostra pròpia intuïció tàctil, un saber innat que portem incorporat en la nostra memòria més antiga
arquitectura
L’escola Corona
Caldria aprofitar la crisi per despavimentar els patis i concebre’ls com a jardí, l’extensió plantada de les aules
Urbanisme per a la negociació
L'Eixample educa. El disseny regular d'un enorme nombre d'encreuaments octogonals aixamfranats ens resulten familiars als barcelonins, estan “incrustats” en el nostre ADN
ARQUITECTURA
I el Clínic a la Model?
Les dues illes de la presó permetrien fer un organisme hospitalari nou, com la justícia ha tingut ocasió amb la Ciutat
Una primavera universitària
La crisi ha posat sobre la taula la necessitat de reformular càrrecs com el de director o degà, i també el de coordinador, cap d’estudis o vicerector