De l’oasi a les terres àrides
Sota pressions contraposades, la textura social de Catalunya s’està fent indesxifrable, entre credulitats exacerbades i polaritzacions intempestives
Valentí Puig
Provocacions
Un pelegrí apassionat
Puig i Ferreter va escriure una novel·la demiúrgica, paranoica, a la vegada expiatòria i venjativa
Refer vasos comunicants
Ja gairebé ningú sembla recordar-se de l’hegemonia pujolista, dels tripartits i el Pacte del Tinell, de la incompetència d’Artur Mas o dels greus casos de corrupció
De Saint-Martin-le-Beau a Waterloo
Puigdemont pot acabar sent un expresident que es va evaporant a Instagram mentre la vida política de Catalunya busca altres vies
Més política i més llei
Saltar-se les lleis és incompatible amb obrir-se als fluxos de la globalització o desenvolupar-se en el procés europeu per tenir influència i beneficiar-se’n
provocacions
Lleialtats i autocrítica
Rubió i Balaguer defensà que tanta creativitat representen per a la cultura de Catalunya els autors en català com en castellà
La fatiga del sí o sí
Entre els votants independentistes la il·lusió es replega i es va imposant la percepció que la unilateralitat és un impossible
Un laberint sense fi
L’independentisme haurà d’escollir entre adaptar-se per sobreviure o autodestruir-se en l’obstinació del tot o res
OPINIÓ
Pel seu victimisme els coneixereu
Els ritus victimaris s’escampen cada dia i, per la seva pròpia naturalesa, es resisteixen a ser contrastats amb la realitat
Els pactes per al 2018
La pregunta és si ara mateix existeix en la societat catalana l'acord mínim per confiar en un bé comú
Els blocs maleïts
Parlar dels bàndols independentista i constitucionalista demostra, una vegada més, la derrota del pujolisme
El dòmino secessionista
Ningú pot assegurar que les eleccions del 21-D clarifiquin la situació. Després de tantes penúries, el vot independentista es desmobilitzarà?
provocacions
El favor de les coses grans
Ara que fins i tots els intel·lectuals practiquen el 'selfie' narcisista sembla molt inoportú reclamar grandesa moral i de les coses belles
Els mandats de la CUP
La Generalitat, en mans d’una insòlita aliança d’antisistema i supremacistes, ha anat imposant els seus objectius
Els dilemes de seguretat
La incertesa danya la confiança institucional i altera dinàmiques econòmiques. Però, és clar, a això se li diu discurs de la por
Del timbaler del Bruc a Rambo
Els ciberguerrers independentistes han començat a recórrer al dialecte dels punys i les pistoles
Una Catalunya més liberal
És notable que en complir-se els vint anys de la mort de l'economista Lucas –Lluc– Beltrán no s'hagi aprofitat per repassar la història de la ideal liberal
El determinisme independentista
És tot el contrari d'una concepció política de Catalunya que en els seus bons moments ha sabut pactar, elaborar transaccions, saber amb quines forces comptava
PROVOCACIONS
Que torni Chesterton
No puc imaginar Chesterton en un hotel amb terrassa chill out, envoltat per joves escriptors que no saben ben bé què volen escriure.
Secessió al retrovisor
La situació política de Catalunya és voluble i inflamable, per contrast amb una Catalunya real que prefereix estabilitat, creixement i negociació
Èpica i teatre
Si Pitarra va passar del teatre satíric al drama èpic, l’evolució de la tipologia independentista pot anar en direcció contrària
Acte d’impostura política
La declaració de Puigdemont és un dels moments d'executòria política i institucional més deplorables de la Catalunya contemporània
Demolició de casa nostra
El secessionisme ha dividit la societat catalana, generant factors de col·lisió interna i exclusivisme que fins abans de la crisi del 2008 quedaven arraconats
Provocacions
Albert Camus al cafè cantant
L'escriptor ho escriu a 'Amor de viure'. Parla dels cafès cantants rere el mercat. Però quin mercat?
El purgatori de Jordi Pujol
És molt probable que Pujol no tingui estàtues que el commemorin ni quedi a les pàgines de la història com un heroi, un místic o un líder impol·lut
PROVOCACIONS
Transformisme de temporada
Passem de cantar les glòries de Companys a criticar l’octubre de 1934
Entre dues concòrdies
Tant avui com als anys trenta del segle passat, té vigència –per seguir amb Max Weber– no oblidar que en política només l'ètica de la responsabilitat és possible si es vol mantenir la pau civil