Deixeu-nos fer el dol en pau
Alguns líders i els seus portaveus utilitzen els morts per guanyar punts en els seus objectius polítics, ja sigui la independència o el Govern de l’Estat
Rosa Cullell
Passejant amb el Wilson
El Wilson és un gos d'aigua portuguès. Té quatre mesos i s’ha convertit en la meva taula de salvació. Li explico tot el que penso. No em cal fer ioga ni meditar ni aprendre a cuinar cookies
Veus de dona
Les dones no haurien de forçar el to ni assumir els hàbits dels homes. La igualtat de gènere és un dret i aconseguir la paritat real –tenir veu–, el gran objectiu
Puritans i màrtirs catalans
Després de llegir els últims tuits de Quim Torra he arribat a la conclusió que l’actual president de la Generalitat és un purità de l’independentisme
De què parlo amb els meus amics per no parlar d’‘allò’
Com que aquesta tardor catalana torna a ser calenta i estem en període de reflexió, he preparat una llista de temes per evitar parlar del procés quan quedo amb amics
La ciutat que porten al cor
Deixeu estar els Tsunamis i expliqueu els vostres objectius al Parlament català
Una solució ‘a la portuguesa’
Hi ha formes i maneres que es poden copiar: la paciència (per aconseguir pactes a diverses bandes), la constància (per fer-los complir durant quatre anys) i l’absència d’egolatries
La meva pàtria són dues llengües
El Govern de Torra, obstinat que els ciutadans perdin un idioma i una cultura que ens és pròpia, vol imposar el català com a llengua única
Sobreviure a les cites nadalenques
Sánchez i Torra, que no han dialogat mai, que no són família, ni tan sols amics, es deuen estar preguntant avui: Per què ens havíem de ficar en aquesta cita prenadalenca?
La puresa
Catalunya no necessita ni comitès de defensa, ni llistes de bones empreses ni mitjans públics que decideixen qui és o no és humà
Mal temps per al cosmopolita català
Fa uns anys ens haguéssim limitat a plorar i recordar a Caballé. L'idioma de l'homilia tant ens hagués estat
La Diada, un altre símbol del país perdut
Només hem aconseguit perdre els símbols que, segons l’Estatut, eren de tots: la senyera, la Diada i fins el Parlament, que es tanca a capritx d’uns o per mandat d’uns altres
No és millor que tot vagi pitjor
L'única sortida és parlar, tot i que vagi per llarg. Podríem començar per intentar oblidar-nos que a tots ens han insultat
Nomenin un president, i que sigui Honorable
Cal triar algú que pugui entrar a qualsevol sala de Palau, asseure's al despatx presidencial, formar Govern i representar els catalans amb dignitat
L’endemà
Les dones espanyoles han mostrat que estan emprenyades i la necessitat de canviar les coses
Però per què no els agrada Barcelona?
Als nostres governants municipals els costa ressaltar el potencial de la ciutat, com si estiguessin avergonyits de ser el que som
Immobilitzats per la rauxa
És urgent que reneixi el 'seny'. I que torni la política de pacte, aquesta menyspreada heroïna
Salvem Barcelona
L'aïllament que propugna el procés va contra la naturalesa i l'essència de la ciutat, contra el seu esperit i, també, contra el seu desenvolupament
Estat català del desassossec
Finalment, tenim eleccions el 21 de desembre, però ens les ha convocat Madrid. Hem fallat. No hem estat capaços d’entendre’ns, ni amb Espanya ni entre nosaltres
