Les intimitats de les bèsties
L’objectiu de Gustave Flaubert no és exactament narrar, sinó suggerir uns buits centrals que es van advertint de mica en mica
L’objectiu de Gustave Flaubert no és exactament narrar, sinó suggerir uns buits centrals que es van advertint de mica en mica
La protagonista de 'Lítica' s’enamora d’una estàtua de pedra d’un noi al bosc
La ciutat és el punt de partida perquè cada escriptor ensenyi les seves habilitats o malapteses a l’hora de construir un conte a 'Barcelona Suites'
Arnús explica el pas de Sert de la grandiloqüència acadèmica a l’experimentació amb la idea de l’habitatge mínim, en què prioritzava el comunitari, els costos baixos i el respecte a l’entorn
Tots els llibres d’Adrià Pujol (Begur, 1974) són difícils de sintetitzar, i, invariablement, porten el lector al territori de l’estupor
Joaquim Carbó publica 'Testament', el seu llibre més ambiciós, una història d’històries que és al mateix temps un combat valent contra les fatigues i les desil·lusions
Les 'cartes' a les mares es fan com a homenatge i acaben com uns llibres durísims
'Sobre la terra impura' avança amb naturalitat cap al seu punt final, la veu narradora actua amb solvència, i es diria que una mà ferma dirigeix amb astúcia els múltiples fils del relat
Com si la seva pràctica literària es fes en un taller de prestidigitació, García Tur, a 'El país dels cecs' ha construït cinc contes a base de refer trama i substància d'altres títols
Amb ‘Un quartet’, Ibáñez ha escrit un dels llibres més imponents dels darrers anys
Nabokov deia que si no es coneix bé el rus no es podia entendre Gógol. S’equivocà
És admirable l’ofici amb què Irene Solà controla les múltiples veus narradores
El punt de partida de 'Fons de formes' és una notícia apareguda a finals de gener del 2006
‘Ariel i els cossos’ vol ser una novel·la trencadora, però tira més a novel·la rosa
El lector de Faulkner queda fascinat per unes relacions que tenen com a vincle que <QA0> el destí no es pot modificar
El rar personatge creat per Vigó podria ser a ‘La sinagoga dels iconoclastes’ de Wilcok
A ‘Estigmes’, Ramon Mas ha sabut polir excessos i posar frases dignes de recordar
‘El fill de l’italià’ i ‘La vigília’ no són per a lectors dels de sumergir-se per buscar perles
'Sis nits d’agost' narra el misteri de la mort de l’activista Lluís Maria Xirinacs i oscil·la entre la possibilitat de recrear-la en uns termes plausiblement inventius o bé a través de l’òptica assagística
S’ha de suposar que els grans grups editorials voldrien que els seus llibres arribessin a un públic majoritari sense renunciar a l’exigència i la qualitat
Toni Sala dissecciona, amb sadisme, glàndules i òrgans cancerosos de la realitat
Frescor descriptiva, atenció subtil i despullament de prosa marquen l’estil d’Alba Dalmau
Amb vigilància estilística maníaca i intensitat explosiva, Lara refà la mort de Xirinacs
Per què Iris Murdoch no falla mai? Doncs perquè treballa amb un aparell aparentment decimonònic que no és incompatible amb l’originalitat narrativa
'Blasfèmia' es pot llegir com un catàleg d’elements tenebrosos on les mutilacions, la mort, la crueltat i l’asfíxia moral recorren cada una de les seves pàgines
Tot i que l’obra de Jordi Cabré s’esguerra, cal agrair el canvi de rumb del Sant Jordi
Joan Benesiu utilitza amb massa freqüència manierismes prescindibles