Ponç Puigdevall
Visionaris
Si aquest estiu tinguessin temps, Puigdemont i Junqueras haurien de llegir Lima Barreto
Paella cada dia
Torrent mostra un estil sec com un cop de puny, diàlegs d’eficaç hilaritat; és dels últims literats compromesos
Un nazi es confessa
A ‘Crui’, premi Crexells, ni fets ni llenguatge llisquen i els diàlegs són monòlegs. Buades no domina del tot els recursos
Lectures d’estiu
Sempre és bo airejar-se, sortir de l’estricte àmbit de la narrativa catalana contemporània, i recórrer a la lectura d’aquells llibres que des de fa temps es tenen preparats per llegir
Un vodevil força popular
Bezsonoff vol recrear el clima emocional de l’època i pretén escriure un fulletó eròtic. Cap dels dos camins du enlloc
Teoria de l’escriptura
Ple de divagacions erràtiques molt intel·ligents, ‘La carpeta és blava’ és una nova mostra d’enginy d’Adrià Pujol
La infelicitat de les dones
Jenn Díaz fa surar la desunió, l'estat depressiu i la sensació de no pertànyer enlloc que originen les relacions familiars
Els lectors francesos
Planeta cedirà els drets d’edició en llengua francesa de l’obra guanyadora del Premi de les Lletres catalanes Ramon Llull a un editor francès”
Sempre a favor del suspens
Pons Codina demostra que és un escriptor de veritat, amb una visió de la realitat i de la literatura que singularitza
El color vital de la cultura
El llibre de Mercè Ibarz se situa en un terreny híbrid, que tant és autobiografia com història de la cultura
Vides insòlites i normals
La novel·la de Gomila és un joc de confusions entre set personatges que duen una existència difuminada pel pes d’un passat fosc
El lector de Salgari
El Dia del Llibre serveix perquè tothom s’inventi uns elogis raonats o entusiastes de la lectura
Angoixa des de l’infinit
'Els estranys' és menys una novel·la de la guerra carlina que l’autoritat d’una veu que narra una 'drôle de guerre'
La postmemòria a Girona
L’afany literari de Rafel Nadal xoca amb les temptacions de la precipitació formal per satisfer un determinat àmbit de públic
La batalla perduda
En els relats de Jaume Cabré s’entreveu falta d’agilitat narrativa i absència d’emoció genuïnament literària
Des de Waterloo
Amb la darrera novel·la de Max Besora el lector no podrà fer més que riure molt davant de tantes estratègies narratives descarades
L’aspror visual
El nexe que uneix les set pel·lícules dirigides fins ara pel cineasta xilè Pablo Larraín (1976) és el procés absurd i dramàtic dels seus protagonistes per negar la realitat
El realisme del silenci
A l’altra banda dels escriptors que assetgen la descripció del silenci com si formulessin unes operacions algebraiques inexpugnables, Vallès es limita a copiar el silenci amb paraules
Demanda d’històries humanes
El darrer premi Sant Jordi és un llibre sense audàcies narratives: David Cirici menysté el seu talent narratiu
Acte de domini
Raül Garrigasait demostra a ‘Els estranys’ un sòlid i impecable art de narrar i una enorme eficàcia humorística
Cinèfils
Serge Daney distingeix entre aprendre a mirar pel·lícules de manera professional i viure amb les pel·lícules que el van veure créixer
La Transició explicada per a nens
‘I ens vam menjar el món’, de Xevi Sala, darrer premi Bertrana, se situa en un nivell ni massa alt ni massa baix
Sense cautela
El lector d’‘El retorn dels Bassat’, de Villatoro, es cansa: hi ha poca disciplina estílista, ritme feixuc...
Epílegs que insinuen
Nabokov deia que la millor part de la biografia d’un escriptor no és la crònica de les seves peripècies, sinó la història del seu estil. O de les seves lectures, es podria afegir
Silencis i nostàlgies
A ‘Mística conilla’, Jordi Lara dona uns contes espectaculars, d’un lèxic admirable
La vida vulnerable
Joan-Lluís Lluís ha construït una novel·la d’aventures d’una agilitat narrativa admirable
Estil i emoció
Ruiz domina amb solvència l’estil i equilibra les argúcies necessàries per implicar el lector
Una família catalana
La quarta novel·la d’Antoni Vives no trenca amb les constants que han guiat els seus llibres anteriors
Indicis del desconcert
Marta Orriols mostra una minuciosa capacitat de fixar la fugacitat i l’imprevist quotidià
El traductor atent
Julià de Jòdar ha tornat a mostrar la seva perícia verbal traduint un text inèdit de Gracq, "Las tierras del ocaso"