Fer un Valls
De vegades en política no només cal optar per l'anomenat “mal menor”, moltes vegades cal prendre decisions que no són mai “ideals”, però si vols deixar una senya de lideratge, cal actuar en funció d'una racionalitat superior
Pere Vilanova
Molts principis, això sí
Ara ja se sap que la vida econòmica i social segueixen el seu curs, la gestió de la pandèmia amb els seus alts i baixos, també, i és que quan “el món ens mira, es nota. I quan no, encara més”…
Política entre paraules i piròmans
La força, mal utilitzada, del terme democràcia és tal que converteix en cendres tot el que toca: la Constitució, l'Estatut, les lleis, els reglaments i el que faci falta
A la guerra amb el Pasqual…
El 1992, any de glòria per a Barcelona, va ser un any tràgic per a l'ex-Iugoslàvia,. Llavors es va engegar la campanya “Sarajevo depèn de tu”. Sense la llum verda que va donar Maragall, res hauria estat possible
Descontrol covid: algunes variables
Es necessitaran anys per analitzar l'impacte de la pandèmia en termes de polítiques públiques de resposta realitzades des de les institucions, des del govern local fins a la Unió Europea
Asimetries de poder
De cara a l’acció política, la lectura de les asimetries de poder entre actors és una assignatura molt difícil d’aprovar, i no sempre hi ha el que abans s’anomenava “convocatòria de setembre”
Les il·luminacions de Trump
El president dels EUA ha arrossegat per terra les tradicions, convencions i costums de la democràcia americana i ha convertit aquesta campanya electoral en un carnaval tràgic
‘Pàtria’: una experiència personal
El problema era una espessa corrupció moral difusa que feia d'allò una mena de Beirut durant la seva terrible guerra civil (1975-1990)
Reentrada a l’atmosfera
Em sembla que amenacen molt més les nostres llibertats, començant pel dret a la vida i a la salut, els milers i milers de persones (joves i no tan joves) que de ‘botellón’ en ‘botellón’, de festa en festa, mantenen activa la covid
Pecat de supèrbia
L'independentisme sap que si tens l’Església amb tu, la teva capacitat d’influència assoleix grans dimensions. El pujolisme ho va entendre molt bé
Estoïcisme: un exemple
El Pelai i l’Antoni eren metges de la sanitat militar i molt joves quan va esclatar la Guerra Civil. Van haver de fer-se càrrec d'una sanitat de supervivència concentracionària amb milers de presos
La demolició segueix
Hi ha poques solucions al continu martelleig de l'oposició al Govern. Però què tal si es planteja una qüestió de confiança? És una opció poc utilitzada i que garanteix un debat de fons sobre la situació política
La demolició
El que aquesta crisi ha posat en evidència és que hi ha un procés en curs molt més greu: la dinàmica de demolició de l'Estat de les autonomies
Paradigmes que cauen
Entrem en un temps en què, partint del fet que no tornarem “a estar com abans”, haurem de navegar aigües molt incertes, i la incertesa de cara al futur tendeix a suggerir l’arribada de males notícies
Partits polítics: algunes paradoxes
En una democràcia representativa, les formación són el menys democràtic del funcionament del sistema. El pluralisme intern dels grups parlamentaris és un miratge
Autocrítica? No, gràcies...
Si es tracta d'esperar que hi hagi una reflexió crítica des de la classe política, no vindrà de cap comissió d'investigació ni de la majoria de discursos parlamentaris
Un just en la tempesta
Inés Arrimadas surt en tromba per instal·lar-se –a cop de crit– en un inexistent “centrisme” que la situa entre el PP i Vox
La veu dels absents
Un fenomen força freqüent consisteix a fer dir als morts, avui, el que opinarien sobre la situació actual, amb l'avantatge que els interessats (absents) no es troben en posició de replicar, defensar-se o reaccionar
Recitant mantres
'Mantra', que és una paraula sànscrita, pel que sembla té com a objectiu relaxar i induir a un estat de serena meditació de qui el recita. Així doncs, provem-ho
L’agost vist per un replicant
Si anem a eleccions, queda dit que seran les quartes en quatre anys, i cadascú haurà de treure les seves conclusions sobre què ha passat des de l’última vegada
Això de les bases…
Els dirigents invoquen les famoses “bases” per ajustar comptes interns o per obstaculitzar negociacions en curs amb altres partits de cara a governar
Volar amunt, volar ras
En tres dies hem vist com es resolien les negociacions al nivell més alt de l’edifici comunitari. Al contrari que aquí
Retorçant el llenguatge…
Des que Artur Mas va salpar des del port de CiU cap al triangle de les Bermudes del procés, podem comptar fins a 10 convocatòries a les urnes
La solució? Un algoritme…
La “democràcia representativa” i els seus mecanismes de participació electoral, si les coses van rutinàriament bé, tendeixen a un cert avorriment ambiental, les eleccions motiven o mobilitzen més en moments excepcionals, com la Transició
Eleccions i debats
No podem esperar que durant la campanya electoral els candidats abordin, en la seva complexitat argumental, coses que afecten el ciutadà
Telenotícies i “postveritat”
Un té la sensació que som en l’autèntica “postmodernitat”. La veritat és irrellevant, tant és tot, res és mentida, com en el tango famós
Violència? Més del que sembla…
A Catalunya durant aquests anys interminables hi ha hagut, a diverses escales, violència
Estoïcisme
Junqueras té una manera de ser determinant en l’estil de lideratge que transmet sense alçar la veu. És un estoic
Prosa, poesia, rabieta
En un pla sideralment allunyat de l’anterior, com si fos en una altra galàxia, els qui millor han entès el daltabaix són els dirigents de la CUP
Un altre 1-O
Els “moviments” que són “transversals i així més forts” són mal senyal, i la complexitat política no pot ser resolta a cop de 'caudillismes' unipersonals
A la mossa de Cornellà
Acaba el mes d’agost, de vacances per a molts de nosaltres, i resulta interessant triar una notícia que ens hagi cridat l’atenció per explicar per què ens sembla rellevant
Democràcia interna i primàries
Entre la direcció d'un partit i la seva massa electoral –en els casos del PP i del PSOE parlem de milions de votants– hi ha una distància abismal
Prospectiva i temps
El més absurd és que el recital del 2008 estava a quaranta anys del del 1968 i a només deu d’aquest mes de maig, però sembla que estigui més a prop d’aquell que no pas d’avui
De primaveres i creus
Arribats a la vora del precipici, alguns creuen que ha arribat el moment de fer un pas ferm endavant
L’endemà
El 8 de març és important, però també ho és combatre un reflex subjacent, molt estès, que seria com dir “Ha estat bé, i ara, fins l’any que ve”
OPINIÓ
Són els partits…
El líder màxim des de Brussel·les vol una sola cosa: un vestit a mida, al cost que sigui per a les institucions catalanes