Odio Espanya
L'independentisme no pot deixar de desacreditar Espanya, però no pot ofendre més del compte els sentiments d'aquells catalans que senten afecte per Espanya perquè els necessita per ser majoritari
Pau Luque Sánchez
Mai no acorralis un nihilista polític
Sánchez ja hauria de saber que no hi ha pitjor idea que la d'acorralar Iglesias; si hi ha repetició d'eleccions, el PSOE tindria més responsabilitat política perquè té més marge de maniobra
Els polítics tenen dret a dir la veritat?
Encara que la democràcia no busqui descobrir la veritat, no pot funcionar si a l'àgora pública es pretén enganyar el ciutadà en les qüestions fonamentals
ERC 2019, segon ‘round’
El 2003 Esquerra Republicana va fracassar, però ara sembla que es troba en una millor posició per restaurar i encarnar l’anhelat rol que va jugar Convergència.
Llums i ombres
Una de les coses que el gruix de l’independentisme ha obviat ha estat que, la tardor del 2017, van espantar bona part dels catalans no independentistes per com s’estaven fent les coses
La culpa de tot no la té Marta Sánchez
La precipitada i infeliç ambició d’Albert Rivera per arribar a la presidència del Govern espanyol ha provocat un cúmul d’errors estratègicament molt cridaners
El monòleg
Junqueras es va comportar al Tribunal Suprem com si fos a la tribuna del Parlament o en un míting, on no duia mai papers
Les restauracions sempre fracassen
Els canvis alteren les condicions que fan possible una cosa similar al que es vol restaurar. Per això la pulsió restauradora té cert caràcter necrofílic, perquè s’alimenta d’un desig per alguna cosa que ja ha mort
OPINIÓ
Si t’atrapem, et linxem
La impunitat del linxament, digital o no, i la de l'assetjador es basa en la sensació de ser part d'una massa quasi anònima
L’espectre arriba a Altsasu
Ciutadans ha convertit la Constitució en arma llancívola dels seus rivals polítics i no només dels enemics de la llei
Contra el periodisme
Espada sembla que s’hagi convertit en la contrapart constitucionalista del nacionalisme perfeccionista
Apunts per a una teoria del pollastre
Digue-li al teu vicari que munti pollastres a Washington. A Tarragona. A Barcelona. Arreu on vagi, que sigui protagonista
Diguem les coses pel seu nom
El que es demana des de Catalunya no pot ser, per raons conceptuals i empíriques, el dret a l'autodeterminació. El que es demana a Catalunya és el dret a la secessió
L’exèrcit dels zombis en malles
Per als runners no compta la diversió, sinó la relació de productivitat entre quilòmetres correguts, calories i temps invertit
La caricatura
La idea que s’admeten espanyols dins del projecte independentista funciona sempre que aquests defensin que Espanya és un Estat autoritari
Les tres edats del catalanisme polític
Com més s’allunya de l’estratègia multilateral, més perjudicial resulta l’escenari per a Catalunya i per a Espanya
“¡Gazpacho!”
Ciutadans sembla que ha basculat entre la versió local de l’optimista patriotisme constitucional i la versió més hortera de l’espanyolisme
Figurar en la història
Puigdemont està compromès amb una causa més que ningú ara mateix a Europa; la seva causa és ell mateix
La conjura nihilista
'La confabulació dels irresponsables' és, segons el seu propi autor, Jordi Amat, un pamflet
La crida de la tribu
L'estratègia d'independentistes i Ciutadans d'apel·lar al sentiment tribal ens porta al costat tètric de la història
Hivern català
Algun líder independentista havia de dir als seus la veritat, és a dir, que ja no era obligatori fer història cada cap de setmana
Ada o l’ardor
L'esperança dels comuns és que el procés s'acabi, fet que no garanteix que les coses vagin millor perquè seria raonable que es reconstruís el PSC
Gràcies, magistrada Lamela
La jutgessa ha alimentat de manera decisiva la dialèctica de l’“Espanya contra Catalunya” per a les properes dècades
Un home bo
No feia falta compartir l'ideari polític de Francisco Fernández Buey per trobar en ell un company entranyable, noble i honest
La protecció de les minories
És desconcertant veure els independentistes exigir respecte a la majoria “externa” quan ells mateixos són incapaços de mostrar-ne quan exerceixen de majoria “interna”
Són tots una colla de nihilistes
No seria la primera vegada que les elits salten del cotxe en marxa i deixen que els tripulants —és a dir, els ciutadans— siguin els únics que tasten el no-res veritable