Les restauracions sempre fracassen
Els canvis alteren les condicions que fan possible una cosa similar al que es vol restaurar. Per això la pulsió restauradora té cert caràcter necrofílic, perquè s’alimenta d’un desig per alguna cosa que ja ha mort
Pau Luque Sánchez
OPINIÓ
Si t’atrapem, et linxem
La impunitat del linxament, digital o no, i la de l'assetjador es basa en la sensació de ser part d'una massa quasi anònima
L’espectre arriba a Altsasu
Ciutadans ha convertit la Constitució en arma llancívola dels seus rivals polítics i no només dels enemics de la llei
Contra el periodisme
Espada sembla que s’hagi convertit en la contrapart constitucionalista del nacionalisme perfeccionista
Apunts per a una teoria del pollastre
Digue-li al teu vicari que munti pollastres a Washington. A Tarragona. A Barcelona. Arreu on vagi, que sigui protagonista
Diguem les coses pel seu nom
El que es demana des de Catalunya no pot ser, per raons conceptuals i empíriques, el dret a l'autodeterminació. El que es demana a Catalunya és el dret a la secessió
L’exèrcit dels zombis en malles
Per als runners no compta la diversió, sinó la relació de productivitat entre quilòmetres correguts, calories i temps invertit
La caricatura
La idea que s’admeten espanyols dins del projecte independentista funciona sempre que aquests defensin que Espanya és un Estat autoritari
Les tres edats del catalanisme polític
Com més s’allunya de l’estratègia multilateral, més perjudicial resulta l’escenari per a Catalunya i per a Espanya
“¡Gazpacho!”
Ciutadans sembla que ha basculat entre la versió local de l’optimista patriotisme constitucional i la versió més hortera de l’espanyolisme
Figurar en la història
Puigdemont està compromès amb una causa més que ningú ara mateix a Europa; la seva causa és ell mateix
La conjura nihilista
'La confabulació dels irresponsables' és, segons el seu propi autor, Jordi Amat, un pamflet
La crida de la tribu
L'estratègia d'independentistes i Ciutadans d'apel·lar al sentiment tribal ens porta al costat tètric de la història
Hivern català
Algun líder independentista havia de dir als seus la veritat, és a dir, que ja no era obligatori fer història cada cap de setmana
Ada o l’ardor
L'esperança dels comuns és que el procés s'acabi, fet que no garanteix que les coses vagin millor perquè seria raonable que es reconstruís el PSC
Gràcies, magistrada Lamela
La jutgessa ha alimentat de manera decisiva la dialèctica de l’“Espanya contra Catalunya” per a les properes dècades
Un home bo
No feia falta compartir l'ideari polític de Francisco Fernández Buey per trobar en ell un company entranyable, noble i honest
La protecció de les minories
És desconcertant veure els independentistes exigir respecte a la majoria “externa” quan ells mateixos són incapaços de mostrar-ne quan exerceixen de majoria “interna”
Són tots una colla de nihilistes
No seria la primera vegada que les elits salten del cotxe en marxa i deixen que els tripulants —és a dir, els ciutadans— siguin els únics que tasten el no-res veritable
18 mesos
El ‘Full de ruta’ no ha funcionat: el camí a la independència que anunciava no s’ha produït. Malgrat això, sembla que alguns encara hi tenen fe
‘Patria’: una opinió discrepant
Si el que pretenia Aramburu era tranquilitzar la nostra consciència, la novel·la funciona. Però és moralment avantatgista
Puigdemont
No fa la impressió de ser un cínic: realment creu que l’última estació del procés és la independència
Ara com ara, la llibertat ho és tot
La principal tensió en el ‘procés’ es dóna entre els que veuen la independència com un instrument revolucionari i els que la veuen com un instrument retòric
No és populisme, és cesarisme
L’etiqueta de populista engloba expressions polítiques diverses i fins i tot contradictòries, quan el llenguatge té recursos per diferenciar-les
Paraulotes universalistes
Ja sigueu acadèmic, pagès o oficinista, pertanyeu a una tribu; i no només això: heu de saber que l’únic que importa en la discussió moral i en el debat polític és la tribu
L’herència de Convergència
La reivindicació de la llengua catalana i la idea del pacte i la negociació són els senyals més recurrents del polític catalanista
La ‘llei d’Homs’ (II)
Quan ell i el seu partit diuen estar en procés de desconnexió d'Espanya arriba l'apoteosi en permetre que el PP domini la taula del Congrés
Jo sóc la víctima
Un ministre de l'Interior que no és capaç d'assegurar la confidencialitat de les seves pròpies converses és l'encarregat d'assegurar la seguretat de tots els espanyols
Vinga, que ens ho repartim
En la dialèctica independentista, Espanya és l'enemic, un element fonamental en el guió. Però la CUP no és l'enemic. És molt pitjor que això. És un traïdor
Lluites koinistes
El text grinyola pel to que gasta l’argumentari neoindependentista, segons el qual Catalunya és un país impecable en comparació amb Espanya
Els exèrcits de Colau
Potser no és tan liberal la democràcia que no suporta que els càrrecs electes expressin el seu antimilitarisme
Rajoy i l’aversió al pacte
Per Mas, la relació natural amb l’adversari polític és l’amenaça. Rajoy espera que els problemes es podreixin, fins que només ell pot suportar la pudor
Digues alguna cosa d’esquerres!
Catalunya seria el paradís de Nanni Moretti. Tots els polítics diuen coses d'esquerres. Aquesta febre per dir coses d'esquerres arriba fins i tot al PP
Un argument ‘ad hominem’
Rufián repeteix com un mantra, com si volgués convèncer-se a si mateix i no els seus interlocutors, que el 27 de setembre l'independentisme va guanyar
La llei d’Homs
Algunes de les fites que constitueixen el corpus fonamental de Francesc Homs, ara que se sap que serà el número u de la llista hereva de CDC a les generals
Ens anirà millor sense ells
Aquest article no conté cap raó contra la independència o contra un referèndum. No defensa les virtuts o defectes de l'unionisme ni de l'independentisme, sinó la coherència de les idees
ERC a la muntanya russa
Els republicans han estat incapaços de crear el seu propi electorat. Necessiten un enemic (PP o Espanya) o un primer germà (CDC)
Però tu saps qui sóc jo?
Cal culpar Merkel de tractar Grècia amb la vulgaritat d'un Mike Tyson qualsevol, incapaç de fer política d'una altra manera que no sigui amb la llei del més bèstia de la festa
Esquerra i independència
Algú que es declari d'esquerres hauria de trobar dificultats en armar un projecte polític per distingir entre els ‘nostres’ i els ‘altres’
Desobeir les lleis
Les raons que invoca Colau per a la desobediència són de naturalesa pública i es refereixen a la justícia. Això les fa dignes de ser tingudes en compte
Democràcia i drets socials
Donada l'actual correlació de preferències, la democratització total que proposa Colau probablement impliqui continuar aprimant l'Estat de benestar
Les pobres raons d’un ministre
Fernández Díaz suggereix una relació causa-efecte entre l'independentisme i el gihadisme sobre bases molt febles
La centralitat del catalanisme
S'argumenta que l'independentisme ocupa el centre polític. Però que una idea es converteixi en central no significa que sigui bona
L’inconvenient de Podem
Si es verifiquen les acusacions, implicarà que el partit no pot satisfer els estàndards que ells mateixos havien fixat
Entre la gelosia i l’enveja
Mas i Junqueras, embrancats en una batalla d'egos, semblen haver cedit als sentiments més baixos
Podem té un dilema
Si vol fer una nova política ha de renunciar al poder, i si vol el poder ha de recórrer a les velles maneres de fer política
‘MES és menys’
Sortir del PSC per fundar una mena de PSC encara més petit i menys influent és difícil d'entendre
La situació és greu, però no és seriosa
Junqueras només havia d'estar callat per anar sumant adeptes, però ara es pot veure que no és capaç d'armar el seu projecte
Comparacions irresistibles
Del referèndum d'Escocia, el més rellevant és la gran diferència que hi ha entre l'actuació de Salmond i la de Mas